Estava tranquilament al gimnàs fent la meva rutina d'exercicis i quan em va tocar treballar els bessons vaig sentir que darrera meu hi havien dos nois d'aproximadament 25 anys que murmuraven. Quan vaig acabar l'exercici, un dels dos nois se m'adreça i em pregunta: "Perdona, tu has fet algun cop ciclisme o alguna activitat de gran esforç amb les cames?, perquè en ma vida havia vist uns bessons tan desenvolupats..."
Durant uns segons em vaig sentir desconcertat, perquè no sabia si se'n reia o ho deia de debò perquè està clar que amb les inmenses varius que tinc a les cames mai ningú m'havia dit una cosa bonica d'elles... justament els comentaris fets fins el moment han estat els obvis descriptius de "tens varius". Però no, sembla que ho deien en sèrio i estaven una mica al·lucinats... és clar que tinc les cames grosses i, en conseqüència, els bessons grans també. Si en aquell just moment els estàs treballant, justament es marquen i les "boletes" estan al seu lloc.
La meva resposta va ser, evidentment, "no... bé de petit havia fet atletisme, però no és per això... En tot cas, la grandària dels bessons és genètica". A la qual cosa em va respondre "és que sempre he tingut força a la part de dalt, però de baix mai he aconseguit tenir aquests bessons... deus tenir-hi molta força, no?" I jo, "no especialment... A les cames, és a dir, als quàdriceps sí, però als bessons no. A mi m'ha passat sempre justament al revés: he tingut les cames molt desenvolupades però a la part de dalt mai he tingut força i m'ha molestat fins i tot portar un pes lleuger com un llibre a les mans..."
I la veritat és que si observes la gent que es treballa el cos al gimnàs tenen la part superior, pit i braços bàsicament, super-desenvolupats i en canvi tenen cames que semblen filferros...
Ja ho diuen que "hi ha de tot a la vinya del Senyor"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada