Bloc personal,

dissabte, 9 d’abril de 2011

Tecnologia tàctil

En aquests temps que ens està tocant viure en que l'iPad i tots els seus imitadors estan fent furor i la tecnologia tàctil està mig destapant el que ens espera en el futur en quant a interfícies, resulta curiós veure com, tot i tenir clar que el millor llapis digital és el dit, hi ha tota una indústria preparada per sorgir amb nous artefactes a mode d'accessori per crear llapis o stylus digitals per poder fer funcionar aquests aparells multitouch.

La principal excussa, i no sense raó, és que per escriure o fins i tot dibuixar no hi ha res com un llapis o bolígraf analògic. Però el que no pensem és que això és així perquè de petits ens van ensenyar a fer servir el llapis i el bolígraf per escriure... a utilitzar tota la mà per sostenir un "palet".

Ara bé, jo em pregunto, si no ens haguessin ensenyat això, no és evident que el dit és molt més "fàcil" de fer servir? A la sorra, quan no tenim res més a mà, escribim amb el dit. I com aquest exemple molts més.

Així doncs, els nens que neixin d'aquí 10 anys (els d'ara no perquè ja estan viciats amb els costums dels pares) i que ja a l'escola només disposin de tablets no sabran utilitzar correctament un bolígraf agafant-lo amb la mà perquè s'hauran acostumat a escriure amb el dit... bé amb els cinc dits. I d'aquí no res, veurem fet realitat la interacció amb ordinadors com a Minority Report (2002).

Ara que, pensant-ho bé, amb aquest ensenyament obsolet que també ens ha tocat viure, potser a l'escola tardarem més anys a veure els canvis que la tecnologia ens proporciona i la retroalimentació que també necessita per evolucionar, potser es ralentitzarà. En tot cas, al temps...

El que sí puc assegurar és que el meu proper ordinador, que serà un iMac de 27" amb 12 GB de RAM si no surten models qualitativament més avançats, encara portarà ratolí (o no), però sobretot haurà de tenir trackpad. És el que ara toca...

Cap comentari:

Publica un comentari