“Si un arbre cau enmig del bosc i no hi ha ningú allí per escoltar-ho, fa soroll?”
[George Berkeley (1685-1753), filòsof irlandès.]
Actualització: aquesta frase sempre l'havia sentida/llegida fent referència a la vista i a l'existència: "Si un arbre cau enmig del bosc i ningú ho veu, existeix?" (tot i que també n'hi han de mixtes del tipus "si un arbre cau enmig del bosc i no hi ha ningú que ho vegi, fa soroll?"). Doncs es veu que en realitat fa referència a l'oïde i més concretament caldria indicar que no està així expressada; està referida a la justificació de l'existència de Déu: de fet l'arbre és una idea de Déu on aquest arbre existeix encara que ningú el vegi senzillament perquè Déu l'observa contantement...
La frase construïda al voltant del so (i sense la inclusió del concepte Déu) actualment acaba sent una mena d'endevinalla que té una solució "amb trampa": si l'arbre cau i no hi ha ningú a prop per escoltar-lo, la caiguda produeix ones vibratòries a l'aire, però NO HI HA SO perquè aquestes ones han d'arribar al cervell perquè es percebeixi la SENSACIÓ SONORA. Tècnicament, el que anomenem so és la sensació del cervell davant els moviments vibratoris de cossos elàstics que es transmeten a través d'un medi elàstic com l'aire, l'aigua i fins i tot elements sòlids, cosa que fa a diferent velocitat. No escoltem per les orelles, ni olorem pel nas, ni veiem per la vista: les orelles, el nas o els ulls són el vehicle de conexió entre els estímuls exteriors i el cervell que és qui finalment transforma els estímuls en sensacions sonores, oloroses o visuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada