Temps sincrònic

Ahir dimecres vaig escoltar al Versió RAC 1 amb Toni Clapés, una secció dʼautoajuda amb el psicòleg Xavier Guix en el que, sota el títol “Aprofitar el temps: una obsessió?”, es parlava sobre les diferentes percepcions del temps segons cada cultura.

Tot en el contexte de la cerca de la màxima eficiència a les nostres vides, moment en que pot convertir-se avui dia en una autèntica obsessió. Autoexigència i d’excés de perfeccionisme.

Concretament ho simplificava explicant que hi han 3 tipus de temps:

• temps lineal: el temps tal i com lʼentenem en la nostra cultura; les coses comencen i sʼacaben.
• temps circular: tal i com sʼentén en la cultura oriental on encaixa perfectament la re-encarnació.
• temps sincrònic: com lʼentenien les antigues civilitzacions en el que quan fa sol és moment de passejar, quan plou és el moment de quedar-se a casa i, com passa en algun país sudamericà subdesenvolupat, els autobusos surten del seu origen en el moment que sʼomple...

Interessant... ;-)