Cert és que potser aquest cop vaig tardar massa a podar els xiprers –feia ben bé any i mig que no els podava–. I segurament per això els pardals en qüestió no estaven “avisats” i van fer la posta quan no tocava...
El cas és que això és el que mʼhe trobat aquest matí quan estava podant els xiprers dalt de la bastida.
He deixat la branca del xiprer amb el niu i els tres ous al centre del prunus, però segurament la mare no tornarà a rescatar-los i seran presa dʼalgun rosegador o algun dʼaquests ocellots tan agressius que últimament sembla que no paren de augmentar en quantitat i ja gairebé semblen una plaga: les garses (fa deu anys vaig veure una garsa arrencar-lis el cap als pollets recent nascuts en un niu que havien posat just a la porta principal de casa en la buguenvíl·lia).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada