Ja el tenia desconectat amb anterioritat al Mundial de Futbol i només tornava a sintonitzar en alguna cosa que m’interessava veure puntualment. Aquest temps que he estat conectat m’ha fet veure que realment fins ara no m’havia perdut res i que ara ha estat una conexió puntual.
El Mundial ha estat terrible… he hagut de veure els partits amb l’àudio desactivat i, a falta de solucions alternatives, escoltar música però treure’n les meves pròpies valoracions amb el que veia. Els comentaristes eren tant dolents, però tant dolents, que jo en faria una classificació entre comentaristes molt dolents i comentaristes extremadament dolents… és igual la trajectòria professional que tinguessin… no sé si és una línia editorial que així ho demana o es que no en saben més… La intoxicació auditiva ha estat tal, que no entenc que no hi hagi un mínim d’autocrítica per part de ningú.
Una de dues, o m’estic fent gran i m’estic tornant realment odiós –el típic vell rondinaire–, o el que interessa és vendre la màxima quantitat de merda a la màxima quantitat de gent… sinó no s’entén… O una mica de les dues coses… ;-)
Fa temps que ja no suportava el canal, però entenia que realment TeleCinco estava creant el seu propi microcosmos, el seu propi sistema operatiu igual que Facebook havia creat el seu món. Primer van ser els programes, però en el moment en que ja ni els informatius eren mínimament creïbles vaig haver de dir prou, fins aquí hem arribat!
MediaSet sucks!
Tampoc és que altres canals facin les coses gaire millor. Però un informatiu a La Sexta, d’entrada, és més creïble. Un “saber riure’s d’un mateix” i una visió alternativa de les notícies a El Intermedio és d’agrair. Programes d’humor com En el Aire també (tot i que particularment gairebé no veia mai per l’horari). En canvi, El Club de la Comedia que en un principi va començar molt bé, han acabat morint d’èxit víctimes de la mala programació dels talls a publicitat enmig de qualsevol monòleg… al final he acabat veient més monòlegs d’El Club de la Comedia a YouTube que a la cadena…
No sé si fer un punt i apart per parlar de Jugones o potser seria millor no parlar-ne. Hi ha qui diu que aquest tipus de programes cal veure’ls en perspectiva i riure-se’n una mica… però jo no ho sé fer… a mi se m’encén la sang. En canvi els informatius d’esports en aquesta cadena són més imparcials. O els del cap de setmana. Però el que és el dia a dia, així que s’acosten les 3 de la tarda, procuro canviar de canal per no menjar-me ni tan sols l’avançament publicitari al final de l’informatiu.
I això és el que es dóna en la televisió d’aquest país… Tampoc crec que en altres païssos sigui gaire diferent, però jo, que considero tinc una sensibilitat que pot sortir-ne fàcilment ferida, m’haig de protegir d’algunes merdes que escupen contínuament per la pantalla. Mentrestant aquí, veient el que es pot veure i, sobretot, escollint molt el que vull veure, siguin sèries que s’emeten al llarg i ample del planeta i des de fa un temps començant a consumir continguts d’internet, siguin canals específics de YouTube o el que faci falta.
Ale! Ja m’he quedat descansat! ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada