Beetlejuice (1988)

[682]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Tim Burton
Guió: Michael McDowell, Larry Wilson
Actors: Alec Baldwin, Geena Davis, Michael Keaton

[ Comèdia, fantasia ] 1h 32min

Sinopsi

IMDb (7,5):
“Els esperits d’una parella morta són assetjats per una família insuportable que s’ha traslladat a casa seva i contracten un esperit malintencionat per expulsar-los.”

Crítica

Genial!

He estat a punt de donar-li les quatre estrelles, però hi han efectes que, tot i el pas dels anys, són de riure. Però la intenció de genialitat, que supera el pas del temps, perdura. I això que Tim Burton, personalment, no em crida massa l’atenció…

Resum (amb espòilers)

Una jove parella aprofita els seus dies de vacances per acomodar la seva nova casa quan, fatalment, moren en accident. Els seus esperits passen a ocupar la casa sense possibilitat de sortir-ne. Malgrat haver-hi un manual d’instruccions per recentment defenestrats, no saben com actuar un cop morts.

El que sí tenen clar és que volen fer fora de la casa els nous compradors que, venint d’una gran ciutat, sembla no els faci por cap dels trucs d’esperits i poseïts, la qual cosa fa que pensin quedar-s’hi i aprofitar la veta econòmica d’exhibició paranormal.

Un cop ho han provat gairebé tot, decideixen invocar Beetlejuice per fer fora els nouvinguts encara que, un cop veuen de quin peu calça utilitzant males arts, decideixen no utilitzar-ho.

Les contínues visites d’interessats en veure fantasmes i esperits fan que un dels asidus de la casa els robi el manual i els invoca a ells, provacant, a la vegada, la seva degradació fins gairebé desaparèixer. La filla gòtica de la família, que sí els pot veure, decideix ajudar-los i invoca Beetlejuice, espantant en primer terme els convidats. Però quan la cosa se’n va de mare, la jove parella recentment morta intenta pronunciar el seu nom tres vegades, però fallen fins que, finalment, la noia cavalca un cuc de sorra gegant que se li apareixia cada cop que intentava sortir de la casa i engoleix Beetlejuice.

Finalment sembla que tots, vius i morts, arriben a un acord per compartir la casa. La filla estudia amb molt bones notes gràcies a l’ajuda en els estudis dels joves morts i acaben ballant la melodia de la banda sonora amb la noia volant pels aires.