Bloc personal,

diumenge, 26 de juliol del 2020

Algo muy gordo (2017)

[885]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: Carlo Padial
Guió: Carlo Padial, Berto Romero
Actors: Berto Romero, Carolina Bang, Javier Botet

[ Comèdia ] 1h 27min

Sinopsi

IMDb (4,5):
“L’estrella d’Algo muy gordo, Berto Romero, després d’anys d’èxit en cinema i TV vol explorar ‘una nova forma de comèdia’: la comèdia del futur. En paral·lel, Carlo Padial, director de pel·lícules i documentals experimentals, explora una nova ruta de comèdia, ambdues es trobaran en circumstàncies casuals. SOMETHING HUGE és el viatge hilarant i emocionant d’un còmic (Berto Romero) i d’un director de cinema indie (Carlo Padial) que decideixen crear “la comèdia més gran, futura i futurista mai feta a Espanya”. El projecte, anomenat SOMETHING HUGE, necessitarà un gran equip, una producció saludable i molts efectes especials. Tots dos tenen la millor intenció de fer-lo funcionar, tot i així es trobaran amb complicacions que els dificultaran embolicar "la comèdia futurista més gran de la història del cinema espanyol".

Aviat s’adonaran que no només no tenen recursos suficients per acabar la pel·lícula, sinó que ni ells mateixos (ni ningú de la tripulació) saben realment de què tracta la pel·lícula. La pel·lícula, rodada en estil mockumentari, segueix Berto Romero a través del procés de preparació i filmació de la comèdia futurista, plena d'efectes especials i mostrant tots els obstacles tècnics i el seu vessant humà, tant com a còmic com com a persona.

SOMETHING HUGE és la llavor d’una obra mestra, misteriosa i estranyament divertida o és la màquina més cara de la història? Algo muy gordo és la història d’un somni. Una història de nans, ingenuïtat, caos, cromos, efectes visuals, bogeria i molta molèstia i broma.”

Crítica

Una encigalada amb un “però”…

La pel·lícula no té per on agafar-se. És una mena de documental sobre una pel·lícula que, se suposa, estan gravant per realitzar-se íntegrament en 3D a postproducció a partir de les imatges gravades. Evidentment tot és un gran fake, però justament això és el que m’ha atret: hi ha hagut moments que no sabia si era real, si funcionava tot sota un guió ben estructurat, o estaven improvitzant, com per exemple l’escena de l’explosió del cotxe. I en una pel·lícula, et fet que aconsegueixin enganyar-te, és el que m’agrada: per això veig la pel·lícula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada