Bloc personal,

dijous, 23 de juliol del 2020

Ssanggabpocha (2020) S01 (La terraza mística)

[132]

Valoració



Fitxa tècnica

Actors: Jeong-eum Hwang, Sung-Jae Yook, Choi Wonyoung

[ Comèdia, fantasia, misteri ] 12 capítols de 64-68min

Sinopsi

IMDb (7,9):
“Un jove amb una habilitat única comença a treballar per un propietari de bar de cent anys que resol els problemes emocionals dels seus clients fent entrar els seus somnis.”

Crítica

Sorprenent… per a mi molt entretinguda.

Després d’un primer capítol totalment inconexe i incoherent en el que he hagut de fer esforços per no deixar-la, la resta de capítols es deixen veure bé, però s’ha de tenir en compte que és una sèrie no comparable amb cap tipus de sèries habituals.

Per començar, res d’esperar a veure tots els capítols en un parell de dies. Aquesta sèrie s’ha d’anar veient mica en mica, sense parar-li massa atenció. És més una telesèrie de sobretaula que les clàssiques a les que estava acostumat.

M’encanta la manera que tenen els sudcoreans de fer pel·lícules, amb aquesta exquisidesa pels detalls, ambientacions increïbles, llums treballades fins l’últim detall, maquillatges de luxe… no deixen res a l’atzar. Està tot molt treballat. En aquest cas, sembla que la història, tot i que l’he trobada interessant i divertida a la vegada, és el que dona la sensació que va fluctuant. Sempre que vagin provant què vol l’audiència. En aquest sentit, els canvis de ritme i les aturades sobtades quan s’arriba a un punt de la història, recorden les telesèries de sobretaula.

Hi ha moments que pot semblar molt avorrida, però aquesta és la gràcia de les sèries de marujeo… I think so.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada