Nijigahara Holograph (2003)

Inio Asano (guió, dibuix i tinta)
(Nijigahara Holograph - Nijigahara Horogurafu, lit. “Rainbow Field Holograph”)

[ Manga, seinen, terror psicològic, slice of life ] (ed. 2008)
Milky Ways Ediciones



[40]

Una història molt recargolada…

Inio Asano va nèixer el 1980, per tant el 2001 tenia 21 anys, edat amb la que va guanyar un prestigiós premi per a debutants de manga. No sé per què, però em pensava que aquest premi era per Nijigahara Holograph (2003)… però l’any no correspon… així que no! Però pel que he anat llegint, potser és el seu primer gran èxit, just abans de Soranin (2005) (Solanin), d’Oyasumi Punpun (2007) (Buenos días, Punpun) i de Deddo Deddo Dēmonzu Dededededesutorakushon (2014) (Dead Dead Demons Dededede Destruction) que sembla que és el que està arrasant ara per ara.

Ja coneixia la magistralitat d’Asano a l’hora d’explicar històries. Per això he provat aquesta història… ;-)

Doncs bé, ara ja puc dir que he fet una mica d’història tot recapitulant en obres més primerenques i puc reafirmar que em continua agradant molt, sobretot en la manera d’explicar històries, però també en la manera en que les dibuixa… els seus dibuixos no són tant “infantilitzats” com d’altres mangues. El que més m’agrada és poder anar veient l’evolució del seu dibuix al llarg dels anys. Dit això, la història és excessívament recargolada. En la meva opinió, és clar. Suposo que pensa en mode cinematogràfic on tot tindria més sentit. Però amb tants personatges, tantes personalitats trastocades i tants flashbacks, al final és fàcil perdre’s… sobretot si, com és el meu cas, l’he hagut d’anar llegint amb comptagotes a la biblioteca.

Llegit en biblioteca.


Whakoom:
“Entre els nens del poble es propaga un esgarrifós rumor: una criatura misteriosa aguaita al túnel que hi ha darrere de l’escola. Quan el cos sense vida de la mare d’Arie és trobat a l’entrada del túnel, la llegenda sembla confirmar-se. Per tal d’apaivagar la ira de la bèstia, els nens decideixen oferir en sacrifici a la desafortunada noia, qui sembla ser la causa de la maledicció.”




2 pròlegs, 12 capítols i 1 epílog - 296 pàg. b/n + cobertes (rústica) + sobrecobertes - 115 x 175 mm