>>> DIA D!!!

Així mateix ho tenia anotat pel dia 1 d'octubre al Google Calendar. I la veritat és que "la realitat ha superat la ficció", m'ha vingut tot rodat, no ha calgut fer res i he obtentingut més de l'imaginat en el millor dels casos...

Us explico una mica per sobre i aniré detallant més endavant:
- Per la Festa Major de Vilanova i la Geltrú de 2006, estava tallant "tranquil·lament" le enrededares de la valla de casa. Havia començat les vacances i en comptes d'estar content pels dies que em quedaven per endavant, em van fer una "jugadeta" amb els últims dies de vacances i estava emprenyat com una mona. I vinga a donar-li voltes al cap a tota la situació que s'estava donant i les contínues tensions i el treballar de més... I de cop em trobo amb aquesta idea al cap: marxaré d'ADN Studio per posar-me a treballar sol. No sé quan, però des de ja mateix aquest és el meu propòsit.. Amb tots els anys treballats a Venca i a Creàtica, després d'èpoques d'estar "més cremat que el pal d'un xurrer" mai havia tingut els nassos d'arribar a aquesta conclusió.

- Des de llavors estava esperant una senyal, alguna cosa que em donés l'esperança de que això es pogués realitzar. Per una banda necessitava cobrar l'atur com a coixí (si has de començar de 0 passen uns mesos fins que comencen a entrar feines, i fins que arriben al nivell constant i continu per fer la facturació necessària poden passar els 2 anys ben bons). I veient que aquesta senyal divina no venia, vaig planificar l'any amb vacances inclos per fer-ho aixó; per això el >>>DIA D!!! era el dia que jo posava les cartes sobre la taula i explicava obertament que volia marxar. Com segons conveni el nostre càrreg administratiu, sinó tècnic, hem d'avisar amb 30 dies d'antelació, oferia la possibilitat de quedar-me 30 dies més a canvi m'arreglessin l'atur. Si no me l'arreglaven, 30 dies. I això és tot el que esperava si hi accedien, per la qual cosa portava mesos malalt perquè no sabia com encarar el tema.

- Doncs l'1 d'agost va arribar aquest senyal diví que estava esperant, però no el vaig saber veure fins setmanes després. Em van despatxar. Em van fer fora al carrer. I els primers dies, tot i que la meva part més conscient sabia que era el millor que em podia passar, la meva part més emocional es va enfonsar i vaig estar uns dies tocadet. El més curiós és que no hi havia motiu aparent i encara haig d'averiguar el per què real. En qualsevol cas aquí està la cara que se'm va posar aquell dia (una mica en broma una mica en sèrio). El més que curiós és que quan van decidir fer-me fora va ser la primera setmana de juny, tot just després del nostre viatge a Tunis i a causa d'aquesta decisió (que ells no van fer pública però que els vaig endevinar), vaig agafar un Herpes (que de fet és una rabieta perquè em feien fora al carrer). I la decisió final va ser la primera setmana de juny (la seva cara els va delatar al tornar jo de vacances), però el possible origen (evidentment tot són suposicions) es remonta al penjar aquesta carta a l'estudi el 23/03/08. Va ser vista i no vista.

- Però és clar, tal i com han anat les coses, en els últims mesos m'han pagat endarrariments d'antiguitat (que no havia demanat), per la qual cosa en els últims 3 mesos ho havien pro-ratejat i tenia una nòmina "inflada". I al fer el càlcul de la indemnització, va sortir "súper-inflada":-). A més he cobrat les parts proporcionals dels mesos de vacances... Tinc també l'atur ja gestionat... Què més vull? ;-)

- Potser el que trobo a faltar és que m'hagin regalat un rellotge d'acomiadament... ;DDD