El "nou" Projecte Melic. La raó de ser

1.- El Projecte Melic original

Després de molts anys de tenir l'autoestima pel terra vaig decidir comprar el domini de ricardvilanova.com (14/05/04) i 6 mesos després, em va semblar poc, i vaig comprar projectemelic.com (15/10/04). Mentre ricardvilanova.com estava clar que havia de ser una tarjeta de presentació, projectemelic.com era, en el seu plantejament, una empanada mental difícil de digerir: Projecte Melic devia el seu nom a que, per una banda, era un projecte plantejat com a repte motivador i, per una altra banda, inflar el meu propi ego ("mirar-se el melic") una mica en part per contrarestar aquesta falta d'autoestima.

Així doncs, en aquesta empanada mental meva, Projecte Melic volia ser un projecte cooperatiu entre dissenyadors per aportar la nostra millor creativitat aplicada a l'estampació de samarretes que serien venudes a través del web. La veritat és que no va arribar a ser mai res. Ni tan sols vaig saber explicar-ho amb una mica de coherència a la poca gent que es va interessar, si més no, pel nom… Finalment l'única utilitat que en vaig treure va ser el fet d'associar el meu nom a un correu electrònic: ricardvilanova@projectemelic.com. O sigui que resumint molt, pretenia recuperar l'autoestima fomentant la creativitat tot apostant per una idea de negoci.

El temps ha passat. Ens hem fet grans. L'autoestima ja no està tan baixa… o almenys no és una cosa que em preocupi ara mateix. Amb la irrupció dels blogs i la creació de fins a 7 blogs (5 plenament actius, el primer des de setembre de 2005) i l'aparició i/o consolidació del web 2.0 amb totes les eines de social media que comporta, ara mateix l'ego ja està suficientment inflat. Projecte Melic ha derivat una mica sense voler en Estudi Melic i també està completament implementat (estudimelic.com). La situació personal/familiar ha canviat. Tenim noves fites. Noves perspectives també. Ara doncs, és moment de proposar-nos nous reptes. Ara és el moment de replantejar-se Projecte Melic i donar-li un altre enfoc.

--

2.- Fer la pipa...

Quan era petit tenia un petit vici… Aquest vici era que quan estava amb el meu coixí de dormir feia la pipa. Però atenció, enlloc de posar-me el dit gros a la boca per mamar-lo (accepció que figura al diccionari) ho feia sense dit... és a dir, posava la llengua inflada entre els dents i la mossegava suaument proporcionant-me una lleugera sensació de plaer… una manera com una altra d'alliberar endorfines… ;-)

Aquest fet, posem fins els quatre anys, pot ser ben normal. Però a mida que creixes això hauria de desaparèixer. I si no passa així, hi ha un conjunt de normes socials i persones que en fa ús, que ja s'encarreguen de que tinguis ben palés el sentit de culpabilitat. A dia d'avui encara manifesto aquest poder, per dir-ho d'alguna manera, encara que molt més limitat. En el moment d'anar a dormir encara faig la pipa. I no només faig la pipa quan tinc el meu coixí o en els moments anteriors a anar a dormir, sinó que durant tota la nit continuo fent la pipa.

I el més important perquè dóna sentit al què de tot plegat, quan faig una cosa que m'agrada i no m'implica una postura complicada que m'impideixi aquesta suau mossegada de la llengua, encara em sorprenc a mi mateix fent la pipa. Per contra en canvi, quan estic en públic i estic fent una activitat que "m'omple" m'haig de control·lar…

--

3.-Què em fa sentir bé

El cas és que he decidit obrir aquest blog d'un nou Projecte Melic explicant totes aquelles feines diàries, o esporàdiques, que m'impliquin el fer la pipa. Ara sí que allò de mirar-se el melic no podrà donar lloc a altres interpretacions: això és l'ego elevat a la màxima potència i a més a més fent-ne enaltiment, què carai!

Així doncs, aquí explicaré totes les feines, projectes o situacions que m'agradin i em provoquin al mateix temps aquest estat ataràctic.


Salut.
--
Ricard Vilanova
Gener 2010.