Davant d'una cincuantena de persones van tocar ahir dissabte quatre trombons i una base rítmica (piano, contrabaix i bateria):
- Víctor Correa, trombó
- Josep Tutusaus, trombó
- Raphael Klemm, trombó (procedent d'Alemanya a través d'una beca Erasmus... això van dir)
- Sergi Vergés, trombó baix
- Jordi Berni, piano
- Joan Motera, contrabaix
- Xavi Hinojosa, bateria
Dóna gust sentir quatre trombons fent veus diferents. Però portaven un repertori ben assajat i força compensat. Comptaven amb l'experiència del veterà Sergi Vergés, que encara no havia sentit mai, però sí havia sentit anomenar i, tot i que el pes de la majoria dels solos la portaven el Víctor Correa i el Josep Tutusaus "Tutu", haig de dir que em va agradar més el so que treia el nano jove, l'alemany aquest de l'Erasmus Raphael Klemm que no ells dos... (per gustos els colors, és clar).
I el que sí em va sorprendre és que cap dels quatre trombons anava amplificat. Tots a pèl. Que era més que suficient. Però també vaig constatar, des del seient de públic, que el trombó no té la projecció de so que caldria esperar en un instrument de vent de la família dels metalls.
No els vull treure cap mèrit perquè ho van fer molt bé, però trombonista bo i de casa, per mi el Carlos Martín. El vaig sentir amb el Taller de Músics i el trobo sublim. Caldria veure'l també medint-se amb altres trombons com ell i sense amplificació... a veure... I no sé si és per la falta d'amplificació que el Sergi Vergés l'he trobat poc aprofitat en relació a l'anomenada que tenia.
Ei, ara hi he caigut, el Tutu em sonava perquè és el trombó de la Sitjazz Band, és clar... ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada