Fins els nassos dʼhaver dʼescoltar repetídament que les pel·lícules només es poden veure al cinema si es volen veure amb un mínim de condicions. Hi ha un rum-rum social que, a força de repetir-ho contínuament, no permet fer cas del que diuen els nostres sentits de la vista (principalment) i lʼoïda (no tant).
Les pel·lícules al cinema es veuen desenfocades i sense profunditat de color! He vist anuncis de pel·lícula per la televisió o per internet amb molta més qualitat que la que es projecta als cinemes. Si la pel·lícula té una mica dʼacció pots sortir del cinema amb un mal de cap considerable: si la pel·lícula ja per sí mateix es veu desenfocada i amb falta de definició, quan hi ha un mínim dʼacció ja no veus res... està tot mogut i no es pot apreciar cap detall. La mateixa pel·lícula amb qualitat digital en una pantalla “com cal” aquest desenfoc general i el propi del moviment no existeix: hi ha definició! Això és el que diu el meu sentit de la vista!
I el so... doncs igual (però això ja ho dic amb la boca petita): avui en dia hi han sistemes home cinema que deixen en ridícul algunes sales.
A tot plegat, se li pot afegir que les 3D encara es veuen pitjor. Es veuen més fosques! I per quatre escenes que val la pena veure lʼefecte “graciós” de la profunditat, es perd molta informació visual.
Una altra cosa és lʼacte social que suposa anar al cinema pel fet de veure les pel·lícules en companyia i promovent la ingesta de grans de moresc inflats i begudes amb gas...
Ho sento, però algú ho havia de dir! No penso tornar al cinema a menys que sigui per algun acte de socialització a menjar crispetes! He dit!
dimarts, 1 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada