Interaccions socials #1/2026

Resum d’interaccions socials verbals en forma oral de més de tres minuts de durada en el transcurs de la setmana 1 (2026):

Gener
SETMANA 1/2026



dj. 1: 3
dv. 2: 0
ds. 3: 0
dg. 4: 2

[ Resum 2022 ] [ Resum 2023 ] [ Resum 2024 ] [ Resum 2025 ]

La generació de les dents de tetraciclina

Des de que tinc ús de raó, he observat que la majoria de gent de la meva generació (nascuts entre 1965 i 1970) tenim un color de l’esmalt de les dents groguenc i esmorteït. Em sembla recordar que algú va dir, en el seu moment, que es debia a un xarop que ens donaven de petits. No ha estat fins ara que li ho he preguntat a l’AI Gemini i això és el que m’ha respost:

Tens tota la raó. No és un mite ni una percepció teva: el que descrius és una condició clínica coneguda com a tinció per tetraciclines.

La teva generació es va veure directament afectada per l’ús generalitzat d’aquest grup d’antibiòtics durant la infància o, fins i tot, durant l’etapa de gestació.

L’origen del problema: les tetraciclines

Les tetraciclines (com la terramicina o la vibramicina) eren antibiòtics d’ampli espectre molt populars i efectius als anys 60 i 70. S’administraven sovint en forma de xarop per tractar infeccions comunes com otitis, bronquitis o infeccions d’orina.

Per què afecta el color de les dents?

El problema és químic. La tetraciclina té una gran afinitat pel calci. Quan un nen pren aquest medicament mentre les seves dents s’estan formant (ja sigui a l’úter matern o fins als 8-10 anys), l’antibiòtic es fixa a l’estructura de la dent:

• Calcificació: El medicament s’uneix al teixit de la dentina (la capa sota l’esmalt) durant el procés de mineralització.
• Oxidació: Quan la dent surt a la llum, l’exposició als raigs ultraviolats fa que el complex tetraciclina-calci s’oxidi.
• Resultat: El color canvia de groc clar a un groc fosc, marró o fins i tot gris/blau. Sovint es veuen bandes horitzontals de diferents tonalitats.

Per què va passar a la teva generació?

A mitjans dels anys 50 es va descobrir el medicament, però no va ser fins a la dècada dels 60 quan es va començar a documentar massivament l’efecte secundari de la decoloració dental permanent.

• Falta de regulació inicial: Durant els teus primers anys de vida (1965-1970), encara es receptava amb molta freqüència a nens petits sense conèixer-ne del tot les conseqüències estètiques a llarg termini.
• Canvi de protocols: Un cop es va confirmar que la tinció era irreversible i afectava la dentició definitiva, les autoritats sanitàries van començar a restringir-ne l’ús en dones embarassades i nens menors de 8-12 anys (excepte en casos d’extrema necessitat).

Característiques de la taca

A diferència de les taques de cafè o tabac, que són superficials, la tinció per tetraciclina és intrínseca. Això significa que el color està “dins” de l’estructura de la dent, per això  els blanquejaments convencionals solen ser poc efectius o requereixen tractaments molt llargs i professionals .

Dada clau

A Espanya, aquest fenomen va ser tan comú que sovint s’anomena

“la generació de les dents de tetraciclina”.

Hyakuemu. (2025) (100 Meters)

[1391]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Kenji Iwaisawa
Guió: Kenji Iwaisawa (manga: Uoto)
Música: Hiroaki Tsutsumi
Estudi: Rock 'n' Roll Mountain
Producció: Yūsuke Terada, Yūki Katayama, Akane Taketsugu
Distribució: GKIDS
Veus de doblatge: Tori Matsuzaka, Shota Sometani, Koki Uchiyama
País: 🇯🇵 Japó; idioma: japonès
Estrena: 09/06/2025 (Annecy, França),19/09/2025 (Japó),
Títol original: ひゃくえむ。 (Hyakuemu.)

• 100 metros lisos  a Espanya
• 100 metros  a Hispanoamèrica

[ Animació, spokon, drama ]
1 h. 46 min.
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,39) (8.684)

Sinopsi

IMDb (7,8) (1,8K)   |   Filmaffinity (7,2) (73):
“El corredor talentós Togashi domina les curses de 100 m fins que arriba l’estudiant transferit Komiya, cosa que el motiva a entrenar més dur. Anys més tard, competeixen com a rivals al circuit.”

Crítica

M’ha interessat, però l’he trobat una mica ensopida i avorrida…

Basada en el manga del mateix títol de l’Uoto ja conclòs, editat originalment online via web i publicat posteriorment en tankōbon entre 2018 i 2018 amb un total de cinc volums (hi ha una edició recopilatori en dos volums).

No és el típic spokon (anime d’esports) de superació alegre que es dedica a competir carrera rere carrera, doncs és una exploració psicològica sobre el buit, però es deixa tantíssimes coses en el tinter que et deixa totalment a mitges. No hi han entrenaments de força, d’arrencada, explosius, trot continu i tampoc no hi han sèries ni intervals… tot el que fan, en tot moment, són carreres de cent metres.

Una altra cosa, però aquesta ja és un problema meu, probablement d’arrel psicològica: em costa moltíssim identificar els personatges, no sé qui és l’un i qui és l’altre. Els noms els sé, però com no són Josep i Maria, em costa molt retenir el nom. Sé que un és més esquerp i té bosses sota els ulls i l’altre és més obert i duu un pentinat amb el front al descobert. Poca cosa més.

Conjuntament amb aquest fet, no identifico el nom amb la cara i com a més els personatges van canviant amb el devenir dels anys, hi ha moments que estic ben perdut. També sé que no soc l’únic que li passa això…

“El Togashi va néixer per córrer. Ja de petit, tenia un talent natural i guanyava totes les curses de 100 metres sense esforç. Però a sisè de primària, coneix el Komiya, un estudiant transferit que està ple de determinació però li falta tècnica. En ensenyar-li, el Togashi li dona al Komiya un nou propòsit: guanyar passi el que passi. Passen els anys, el Togashi i el Komiya es tornen a trobar com a rivals a la pista i revelen el seu veritable jo.”

Resum (amb espòilers)

El protagonista és el Togashi, un noi que des de ben petit és un prodigi dels 100 metres llisos. La seva identitat es basa completament en ser el més ràpid; per a ell, guanyar és l’única manera de sentir-se especial. Tot canvia quan coneix el Komaba, un noi solitari i aparentment maldestre que comença a córrer.

A diferència del talent innat del Togashi, el Komaba té una obsessió malaltissa per la tècnica i la millora constant. Tot i que al principi el Togashi el guanya fàcilment, la pressió de veure com el Komaba retalla distàncies acaba generant una rivalitat tòxica i fascinant.

La caiguda del Togashi: En un moment clau de la seva joventut, el Togashi pateix una lesió o un bloqueig mental que el fa perdre la seva posició de domini. Passa de ser l’«escollit» a ser un corredor mediocre que s’ha de retirar del focus principal.

L’ascens del Komaba: Mentrestant, el Komaba es converteix en una màquina de córrer, però a costa de la seva salut i de qualsevol vida social, convertint-se en l’antagonista de la seva pròpia felicitat.

Anys després, la història ens mostra un Togashi que ha deixat l’elit i treballa en una feina mundana, però que encara sent la pulsió dels 100 metres. El clímax de la història (i de la pel·lícula) se centra en el seu retrobament a la pista.

A diferència d’altres històries on el protagonista guanya una medalla d’or, Hyakuemu. acaba sent una reflexió sobre què queda quan s’acaben els 10 segons de la cursa. El Togashi accepta que potser no és el millor del món, però que la seva connexió amb el córrer és el que li dona sentit a l’existència, independentment del resultat. La cursa final entre el Togashi i el Komaba és més una purga espiritual que una competició esportiva.

The Final Game of Death (2023) (doc.)

[1390]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: James Flower
Guió: James Flower (recerca i muntatge basat en els guions originals de Bruce Lee)
Música: Joseph Koo, John Barry (composicions utilitzades en el metratge original)
Producció: James Flower (per a Arrow Video)
Distribució: Arrow Video
Actors: Bruce Lee, Dan Inosanto, Ji Han-jae, Kareem Abdul-Jabbar (intervencions/arxiu: apareixen en el metratge original recuperat)
País: 🇬🇧 Regne Unit; idioma: anglès, cantonès
Relació d’aspecte: 2.35:1 (CinemaScope); color: color
Llançament: 17/07/2023 (dins del box set Bruce Lee at Golden Harvest)
Títol original: The Final Game of Death

• Juego con la muerte: montaje final  en castellà

[ Documental ]
3 h. 43 min.
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (7,1) (130):
“Documental que cobreix la producció de la desafortunada pel·lícula de Bruce Lee, The Game of Death. Per primera vegada, les dues hores de metratge rodades per Lee per al projecte s’inclouen íntegrament, juntament amb un muntatge totalment nou del metratge.”

Crítica

Finalment sé com hauria estat la seva última pel·lícula…

Havent finalitzat el meu visionat particular del Cicle Bruce Lee i amb el mal regust de boca de l’última pel·lícula Game of Death (1978) (Si wang youxi) (Juego con la muerte), no he tingut més remei que informar-me i entendre el perquè de les coses.

Aquest documental és considerat la reconstrucció definitiva del que Bruce Lee va filmar realment per a The Game of Death (死亡的遊戲 Si wang de youxi) entre 1972 i 1973. A diferència de la versió de 1978 Game of Death (死亡遊戲 Si wang youxi), aquest treball se centra exclusivament en el metratge original, eliminant els dobles i les escenes rodades posteriorment a la mort de l’actor.

Coses bàsiques que cal saber:

Després de l’etapa d’actor infantil a Hong Kong (1940-1960), el Bruce Lee va intentar fer carrera a Hollywood (1966-1970) sense massa èxit. En la seva tornada a Hong Kong, va fer quatre pel·lícules (i mitja) on va fer de protagonista, fent kung-fu (estil Wing Chun) “introduint” les arts marcials, amb la seva particular filosofia de combat: el Jeet Kune Do*.

(*) Jeet Kune Do (JKD- “el camí del puny que intercepta”): Base kung-fu tradicional del Wing Chun (el seu mestre va ser el famòs Ip Man del que se n’han fet pel·lícules també) amb elements de boxa occidental (joc de peus) i esgrima (noció de distància i temps). A tot plegat, afegeix-li una espurna de tai-txi.

“Be water, my friend”.

De la nit al dia es va convertir en una estrella després de reafiirmar la seva popularitat resorgida amb la primera Tang shan da xiong (1971) (The Big Boss / Fists of Fury - Furia oriental a Espanya). Malauradament, només va fer quatre pel·lícules (i mitja) com un fenomen de masses.

L’any 1972, el Bruce Lee va començar a rodar la seva quarta pel·lícula (en aquell moment), la segona com a director, titulada The Game of Death (amb el The davant). En xinès 死亡的遊戲, amb cinc caràcters i no quatre com ha quedat finalment en la de 1978 (Si wang de youxi, també amb el de entremig).

Va començar gravant-ne unes escenes de la lluita final a la pagoda coreana contra el Kareem Abdul-Jabbar que coneixia amb anterioritat de tenir-lo de deixeple a la seva escola quan buscava tenir més flexibilitat per durar més temps a l’elit del bàsket. Va començar pel final per una qüestió de disponibilitat del Kareem amb el seu equip, els Milwaukee Bucks en aquell moment (després va acabar la carrera a Los Angeles Lakers).

Van sortir cinquanta-quatre minuts en brut dels que, un cop coregrafiat i degudament muntat, només en quedaven quaranta (onze pel refregit de 1978). La resta, gairebé trenta minuts de joia pura, es va quedar en un calaix durant més de 25 anys fins que es va recuperar per al documental Bruce Lee: A Warrior's Journey del 2000 i, cinquanta anys després del rodatge original, aquest documental que ara ens ocupa.

Un cop iniciada la gravació li van oferir el rodatge d’Enter the Dragon (1973) (Long zheng hu dou) (Operación Dragón) i va aturar la que estava fent amb la intenció de reprende-la en acabar. Malgrat tot, va morir el 20 de juliol de 1973 amb trenta-dos anys i es va quedar tot empantanat.

Va ser l’inici de la Bruceploitation, explotació de la imatge del Bruce Lee un cop finat, que va popularitzar encara més les pel·lícules d’arts marcials. Es van fer tot tipus de pel·lícules, des de biografies no autoritzades, fins a “falsificacions” simulant que era el Bruce Lee.

Finalment el 1975 els seus hereus van vendre la seva productora, la Concord Production Inc., a la Golden Harvest i, cinc anys després de la seva mort, el 1978, la productora va decidir acabar la pel·lícula per aprofitar el reclam comercial. El director Robert Clouse va refer tota la història amb un actor substitut, el Kim Tai-jong, i un actor de doblatge per les escenes d‘acció, el Yuen Biao; va fer trucs de muntatge de pati d’escola (recordar la cèlebre foto retallada enganxada sobre un mirall); i només va utilitzar entre onze i dotze minuts de la gravació original del Bruce Lee de 1972.

En la història original, el que volia fer el Bruce Lee era una cerca filosòfica i un repte d’arts marcials pur. La història que finalment es va mostrar en el refregit de “copia i enganxa” es va convertir en una història de venjança contra un sindicat del crim que intenta extorsionar un actor de cinema.

Resumidament:

Projecte original del Bruce Lee

(1972)

The Game of Death

死亡的遊戲

(Si wang de youxi)

(cerca filosòfica i repte d’arts marcials pur)

Projecte de Golden Harvest (Robert Clouse)

(1978)

Game of Death

死亡遊戲

(Si wang youxi)

(venjança contra un sindicat del crim)

Aquest documental

(2023)

The Final Game of Death

(muntatge final i anècdotes del rodatge)

En la idea del Bruce Lee de la pel·lícula que havia imaginat estava mostrar el seu propi estil de kung-fu, el Jeet Kune Do que, entre altres coses, venia la idea d’“absorbeix el que és útil, descarta el que és inútil i afegeix el que és específicament teu”.

La pel·lícula era una recerca filosòfica del que havien de ser les arts marcials i, en l’escena final, ell i els seus dos companys pujaven a una pagoda coreana de cinc pisos, en la que, en cada pis hi havia un lema retolat. Mica en mica anaven pujant de nivell de complexitat i només arribava al final aquell que s’adaptava a la nova situació:

• Primer pis: El Temple de la Porta del Drac
  Defensa: Especialistes en estils de puntades de peu (originalment s’havia de rodar amb combatents de karate o taekwondo).  NO filmat 
• Segon pis: El Temple del Tigre
  Defensa: Danny Inosanto (expert en eskrima filipina, bastons (rattan) i nunchakus). Aquí es treballava el concepte de les armes i la distància curta.  FILMAT 
• Tercer pis: El Temple del Drac (del Gran Poble o de l’Ala Progressiva)
  Defensa: Ji Han-jae (mestre de hapkido). El repte eren les claus, les luxacions i el control del cos.  FILMAT 
• Quart pis: El Temple de la Destresa
  Defensa: Un mestre de Jeet Kune Do o un estil similar al de Lee (en algunes notes es refereix a ell com "el mestre desconegut"). Representava el combat contra un mateix o contra un mirall.  NO filmat 
• Cinquè pis: El Temple de la Desconeguda (o l’Absolut)
  Defensa: Kareem Abdul-Jabbar (estil lliure/sense forma). Representava el nivell màxim on no hi ha tècnica fixa, simbolitzant la filosofia de “Be water, my friend”.  FILMAT 

Bruce Lee

• Tang shan da xiong (1971)
  (The Big Boss / Fists of Fury / Fists of Glory) (Kárate a muerte en Bangkok)
• Jing wu men (1972)
  (Fist of Fury / The Chinese Connection) (Furia oriental)
• Meng long guo jiang (1972)
  (The Way of the Dragon) (El furor del dragón)
• Enter the Dragon (1973)
  (Long zheng hu dou) (Operación Dragón)
• (The) Game of Death (1972 1978) (sense acabar / mal acabada)
  (Siwang de youxi) (Juego con la muerte)

Resum (amb espòilers)

El 17 de juliol de 2023, Arrow Films va llançar un conjunt de pel·lícules en 4K UHD/Blu-ray a Golden Harvest. El conjunt inclou un documental de 223 minuts sobre la producció de Game of Death. El documental inclou les dues hores de metratge rodat per Lee per al projecte abans de la seva mort, restaurades a partir d’una interpositiva. El documental també inclou un muntatge del metratge, juntament amb una introducció recentment filmada per cobrir els elements de la trama que mai es van rodar.