Bloc personal,

divendres, 1 de juliol de 2005

Històries per no dormir: 1.- el burofax

Avui he anat a Correus a recollir "alguna cosa" que algú m'havia enviat i el carter m'havia deixat notificació. Resulta que la "cosa" era un burofax.

El burofax és una "notificació oficial amb acuse de recibo" que en aquest cas m'han enviat d'un despatx d'advocats. Aquest burofax el podeu veure aquí. Però resumint em venien a dir que estava "difonent il·lícitament, imatges i dissenys artístics, que són propietat de CREÀTICA HADDOCH ASSOSIATS, SL[...]" un material que "està protegit per les lleis de propietat intel·lectual i industrial i el seu ús indegut pot ser objecte de sancions, fins i tot penals[...]", que estava "incorrent en una conducta danyosa contra els" seus "representats", que estava "violant els drets d'exclusiva i les proteccions que el Registre de l'Oficina de Patents i Marques atorga a aquesta mercantil", que "la major part de les imatges, els dissenys i textos continguts en el "book" que esteu difonent al vostre web, són propietat dels meus clients i per aquest motiu us comminem a què destruïu immediatament aquestes imatges, cesseu en aquestes conductes il·lícites i ens comuniqueu per qualsevol mitjà fefaent que heu renunciat a seguir infringint la llei i violant els drets dels meus patrocinats" i finalment que "si en el termini inexhaurible de cinc dies no compliu amb aquest requeriment, ens reservem els drets i les accions judicials que ens atorga la llei, per a exigir-vos l'íntegra reparació dels danys que hagueu ocasionat".

No cal ni dir l'estat de xoc amb que m'he quedat. Fa cosa d'un any i mig vaig estar molt malament pel tema de les migranyes... però que molt malament. Quan finalment vaig solucionar el tema anant a urgències i després a neurologia i canviant la medicació, ja nonés vaig tenir una insignificant recaiguda fa 3 mesos, però ja estava totalment superada. Doncs va ser rebre el burofax dels nassos, llegir-lo un segon cop perquè no donava crèdit al que estava llegint... una tercera vegada i començar-me un dolor de cap com feia molt de temps que no tenia.

No entenia res. Quan vaig sortir de Creàtica vaig sortir bé... penso jo. Hi va haver durant molt de temps una entesa més que cordial, entrant en el terreny familiar... Tot i que quan marxes ho fas perquè no estàs bé, no vaig tenir una mala paraula o un mal gest amb ningú. Així que no entenia res de res. "M'he perdut alguna cosa pel mig" pensava.

El cas és que, com explico aquí, ja feia cosa de 9 mesos, el llavors director de l'institut Manuel de Cabanyes Josep Maria Also es va posar en contacte amb mi i em va demanar que, en la celebració del 25 aniversari de l'institut, com antic alumne que era, si podia preparar una mica de "book" amb la feina que actualment feia. Hi havien passat pels taulells de l'institut antics alumnes que ara eren arquitectes, il·lustradors, etc. i ara em demanava a mi, com dissenyador gràfic que sóc, una mostra de la meva feina. Doncs no sabeu, en aquell moment, el problema que això em causava, doncs en quasi 20 anys de professió mai he necessitat tenir un "book" amb feines meves per vendre'm per les empreses. Sempre he anat a "tiro fet". Vaig començar a Venca que és on realment vaig apendre l'ofici (tot i que en aquesta feina és més important l'actitut que altres coses... i això ja ho portava jo inscrit en el codi genètic... què hi farem!). Van ser 4 anys, però 4 anys molt intensos. Almenys així els recordo jo. I després la gent que treballava amb mi, el Josep Maria Codina i el Sergi Jiménez, després de col·laborar en alguna feina per Venca quan estava a Venca, em van demanar que anés a treballar a la seva empresa, Creàtica, que ja feia un any que acabaven de muntar. Han estat 11 anys!, que es diu aviat. I quan ja no podia més... me'n vaig anar. I me'n vaig anar al poble del costat, a Sant Pere de Ribes, perquè donava la casualitat que hi havia una noia que estava a punt de parir i demanava la baixa per maternitat i necessitàven algú ja! No m'ho vaig pensar. A sobre pagaven bastant millor. Evidentment no els va agradar, però a qui a d'agradar o desagradar és a mi, no?... Ja no sé per on anava... ah, sí, que en tots els anys que porto treballant ningú m'ha demanat un "book" i jo tampoc he sortit a buscar feina... Així que el fet de demanar-me que mostrés la meva feina suposava un problema.

En aquell moment donava la casualitat que Creàtica acabava de publicar la seva web (web que personalment havia treballat així com en el nou logotip...). Sense pensar-m'ho dos cops vaig agafar les imatges publicades, les vaig "estampar" en un parell de DIN-A3 i els vaig portar al Josep Maria Also. Això em va animar, perquè des que havia marxat la meva autoestima estava pel terra... em sentia malament amb mi mateix per un munt de coses que a sobre no se'm poden imputar... aquestes coses que pasen. El veure les MEVES FEINES impreses em va animar de debó i em va portar a tirar endavant un projecte que vàries vegades havia començat, però mai acabat: fer la meva pròpia web. Així que vaig comprar un domini (ricardvilanova.com) i vaig preparar la meva web que contenia, entre altres coses, el meu "book". I és clar, no tenia material original de res, així que vaig utilitzar imatges de la web de Creàtica...

Això és, potser, tot el mal que he pogut fer.

Només rebre el burofax i arribar a la feina, he enviat uns quants e-mails a amics explicant-los el cas. El Lluís García, ex-company de Venca primer i un temps després de Creàtica, és el que m'ha ajudat més, almenys psicològicament parlant. Ràpidament s'ha solidaritzat amb mi, doncs va patir en el seu moment les pixades fora de test d'aquest parell d'impresentables (com acostuma a mencionar-los). Ha trucat a un advocat de Codig, el Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya del que ell n'és membre i m'ha tranquilitzat en aquest tema doncs ja d'entrada m'ha dit que tenia les de guanyar. Que de moment enviés aquest burofax per fax a l'advocat del Col·legi, que tot i no ser-ne soci, estudiarien el meu cas.

Ja més tranquil he continuat enviant e-mails i han començat les primeres respostes. Tot l'afer Creàtica el tinc documentat aquí, però concretament les respostes són aquestes. I tot i que la majoria de gent em dóna la raó i sobretot m'anima, molt important, hi ha algú també que diu el que pensa, cosa que agraeixo més que a ningú.

Bé, amb tot això tinc molt a pensar...

Cap comentari:

Publica un comentari