Històries per no dormir: 3.- la trucada

He vist que tenia una trucada perduda d'ahir per la tarda i no sé de qui era. Però imagino que era o bé del Sergi o bé del Josep Maria.

Així que avui mateix he contestat a la trucada. Era el Sergi. Hem estat parlant quasi una hora pel mòbil. La trucada l'he pagat jo... fins que s'ha tallat i m'ha trucat.

El ressentiment és tan palpable que m'estranya que no l'hagi vist a venir. M'ha començat a dir un fart d'animalades... dieun que "más vale malo conocido, que bueno por conocer". De fet, sempre m'he repetit aquesta frase per excusar la meva marxa de Venca per anar a Creàtica. Perquè quan estava a Venca, al final no podia ni veure al Sergi. Fins que un dia li "vaig cantar la canya". I amb l'especial que és ell només podien passar dues coses. Que em girés la cara o que no. No em va girar la cara sinó que a sobre em va agafar un apreci que no havia vist fins el moment. Em tenia carinyo... Coses que passen. I quan vaig pendre la decisió d'anar a Creàtica pensava això: és preferible anar a un lloc on hi ha un "capullo" que anar a un lloc nou però desconegut. De fet aquesta frase és ben tonta, és només l'excusa dels covards com jo, però això, m'havia de posar una excusa per canviar de feina.

I és molt curiós com canvia la percepció de les coses, perquè al principi no podia veure al Sergi i en canvi li tenia molt de respecte al Josep Maria. I al final ha estat a l'inrevés. El "capullo integral" ha acabat sent el Josep Maria i la persona-persona és el Sergi, perquè en el fons i després de totes les tonteries sense ni cap ni peus que m'ha dit, en el fons el que ha demostrat ser persona és el Sergi. I aquí no sé si sóc jo que he canviat la percepció de les coses o són ells que han canviat i han invertit els papers...

En la trucada primer em donava la raó en que no era la manera correcta d'actuar. Després m'ha començat a qüestionar l'autoria dels treballs. Em deia, "està clar que el logo de Mercè Pastissers l'has fet tu" (el va gestionar ell i sabia de segur que l'havia portat íntegrament jo des del principi fins al final), "però no tindràs el valor de dir-me que el logo del centenari de Pirelli l'has fet tu?" M'he quedat de pedra... "Com que si no l'he fet jo? Doncs tan clar com que he fet el de la pastisseria Mercè". I em contesta, "va home va, que el Josep Maria m'ha ensenyat esbossos del que havia fet i està clar que l'ha fet ell". Li he dit, "el Josep Maria et pot haver ensenyat els esbossos que vulgui (que pot haver fet per intentar millorar la meva obra, naturalment) però el logo és 100% meu. Ell només ha fet el contacte amb el client, a part d'algun petit canvi d'impressions que haguem pogut tenir". I això és l'exemple de tota la conversa que hem tingut. Després ha estat tota l'estona "más de lo mismo".

Que si no recordava que el plànol de Vilanova l'havia fet ell i que jo només havia posat els noms dels carrers, quan en realitat, efectivament ell va començar a fer el plànol de Vilanova, però el que no recorda ell és que l'anava fent tan malament que el vaig haver de redibuixar tot i començar des de zero.

Que si no tenia clar que quan abans d'anar a Creàtica, ells mai em van cridar per anar a fer una feina de Venca estant jo a Venca. Quan en realitat així va ser. Jo estava a Venca fent un mini-catàleg i em van preguntar si el següent el volia començar ja o donar-lo a Creàtica. Vaig dir de donar-lo a Creàtica tot i sabent que l'acabaria fent jo igualment. I el vaig fer a Creàtica quan estava al racó de Santa Llúcia. I el vaig fer amb l'Albert Pueyo, que ja hi havia anat un parell de cops. Però és que entre tots són tan inútils que mai s'han sabut treure la feina de sobre i sempre han necessitat un pencaire com jo que els tregués els marrons de sobre... fins que me n'he cansat, és clar. I ell "erre que erre" que si el senyor Sitges, que si no els van donar feina fins que no s'hi van reunir i que ningú hi va anar... en fi.

Que qui havia fet tota la feina de Canal Club. Aquí és l'única part que li puc donar mig la raó. Perquè realment la diagramació la va fer el Josep Maria, però els tontos del cul que ens vam currar tot el muntatge (la feina bruta) vam ser primer el Lluís i jo i després em sembla que també s'hi va afegir l'Helena. És clar, que d'aquí a dir que nosaltres NOMÉS érem maquetistes i que tal i com exposo al book sembla que l'hagi fet jo, hi ha una gran diferència.

Que si em pensava que ells no sabien que des de feia temps estava fent treballs pel Carles Pujadas que estava equivocat, perquè ells ja ho sabien i no em deien res... ??? Però com que ho sabien? Doncs és clar que ho sabien! Si va ser el Pujadas que hi va anar expressament per demanar permís perquè pugués anar fent feines!

Que si què em pensava jo del nou lloc de treball. Que potser no sabien ells prou bé que quan deia "necessitava un canvi d'aires" referint-me a ADN Studio, el que volia dir era que ells estaven per sota... aquí ja ha estat quan se m'han caigut al terra. S'han fet una palla mental de tal calibre que ja no veuen el que tenen davant. Això de donar-li interpretacions al que deia o volia dir ja ha estat l'últim.

I així una darrera de l'altra. El que està clar, és que el temps i el punt de vista de cadascú és com "el color del cristal desde el que se mira".

Així que li he dit que aquesta conversa només tenia una raó de ser: respondre a la proposta del meu e-mail de la contraoferta que no és més que posar un copyright de Creàtica o treball realitzat a Creàtica. Com que m'ha dit que no aquí s'ha acabat la conversa.

I després d'això encara que em deia que si un dia d'aquests podíem anar a fer un cafè. Ja feia estona que no entenia res... Li he dit que jo sóc persona i que com a tal no els negaré la salutació si em creue amb ells pel carrer, però que no en vull saber res més d'ells. I això ha estat tot.