Històries per no dormir: 2.- la meva contesta

Després de passar tot el cap de setmana donant-li voltes, però sobretot gràcies a les moltes respostes rebudes sobretot d'ànim, he decidit enviar-los un fax de contestació a l'advocada i al mateix temps trucar-los de viva veu. Ja que ells no han tingut els nassos de dir el què, jo sí.

El meu fax aquí. Més clar, l'aigua.

He trucat per telèfon i he demanat pel Josep Maria. No hi era... M'ha trucat al cap d'una bona estona i he estat parlant amb ell un rato. El que he descobert, només amb el to de la veu, és que tenen una mena de ressentiment en contra meu que no poden amb ell... I suposo que els motius familiars hi tenen MOOOOLT a veure.

I els motius familiars són aquests:
Jo tinc un germà. Ha estat vivint amb la Carme primer en un pis de lloguer. Després en una casa de propietat a la Geltrú. I finalment en una segona casa encara més gran a la Geltrú també. Han tingut dos fills (bessons). I s'han separat. La casa se l'ha quedat la Carme i en comptes de rebre la manutenció pels dos fills, reb només la meitat a canvi del que hauria d'haver de pagar al meu germà. S'ha ajuntat amb la Xesca i s'han comprat una casa a Canyelles. S'han separat també i s'han venut la casa. I portant els bessons a futbol, ha conegut la Blanca. Exdona del Josep Maria... Viuen junts. I viuen junts en un pis, que pel que jo tinc entés, era dels pares del Josep Maria i els hi van donar. Està a la rambla Principal. El Josep Maria, per invertir, va comprar un pis a la plaça de Soler i Gustems (la plaça dels carros) i va fer una hipoteca del pis de la rambla. I quan es va separar de la Blanca, la custòdia dels dos fills se l'ha quedat la Blanca, havia de passar uns diners en concepte de manutenció dels fills i, evidentment, pagar la hipoteca de la vivenda on viuen els fills.
Resumint, que sembla que al Josep Maria no li senta gens bé haver d'estar pagant un pis on està vivint el meu germà.

I pregunto jo... què hi pinto enmig de tot això? Doncs oficialment res, però ajuda, i molt, a aquesta mena de ressentiment que hi ha contra mi. No només perquè "els vaig deixar tirats" (deuen pensar ells) sinó perquè ha de pagar el pis on viu el meu germà.

Així i tot, com he vist que "no baixava del burro", li he enviat un e-mail fent-li una contraoferta. L'e-mail aquí.

I ara a esperar a veure què diuen.