Doncs això que vinc a mig dir...: "Cuando veas las barbas del vecino cortar, pon las tuyas a remojar".Arribem a la feina i avui, que l'Eduard començava vacances perquè demà es casa i s'havia agafat 15 dies (se n'anava a Portugal i Egipte), l'han fet venir a la feina.
Què estrany! Saben que comença vacances i el fan venir... Doncs li han donat el finiquito i l'han despatxat. La versió oficial és que es pensaven que el mes que ve se li acabava el contracte i com que, en 6 mesos 0 clients nous, el pensaven despatxar igualment. Però ahir mateix, justament, la L li va dir al J que s'acabava aquesta setmana. I és clar, és molt millor per tots...
Ara que l'Eduard diu que fa una setmana va firmar el contracte de fixe...
Qui menteix? Ah!
----
Anava a escriure una altra entrada al respecte, però està tot relacionat:
Avui m'he donat compte que, de tot plegat, de tot aquest enrenou, el que més em molesta és que es menysprei la meva intel·ligència, primer, i la de tothom, després. Mentint d'aquesta manera i ja com una pràctica natural amb nosaltres i amb els clients, al final s'acaba sabent la veritat i s'acaba igualment quedant amb el cul a l'aire. Llavors... què es pretén.
I d'això m'he donat compte llegint un Manual de buenas prácticas de Blogmarketing de l'Eva Sanagustín Fernández (la web "oficial"). Diu, referint-se a la redacció dels missatges publicitaris en un blog:
"Sinceridad: no ocultes tus intenciones en ningún momento. No
menosprecies su inteligencia, dale el motivo por el que crees que tu
noticia le interesa. Si es legítimo, él mismo se convencerá."
I és justament això. No hi ha més comentaris...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada