Ja he comentat a l'altre blog que l'altre dia no vaig poder estar-me de comprar aquest llibre: el que ha tret l'editorial Paidós la primera setmana d'octubre dins la col·lecció Contextos d'en Wynton Marsalis i Geoffrey C. Ward. I així es diu: JAZZ; amb el subtítol "Cómo la música puede cambiar tu vida".Ara ja he llegit unes pàgines i el trobo força interessant. Diu coses com que, per exemple, els músics de jazz han de tocar i improvisar sota la pressió del temps i, que de la mateixa manera quan et fan una pregunta i has de contestar ràpid, no tens temps d'inventar-te una mentida, així que el primer que es diu és la veritat. Per tant, els músics de jazz són honestos quan improvisen. O diu per exemple també, quan en els seus principis s'esforçava en escoltar un solo se sentia com un nen petit en una conversa de grans...
Jo continuo amb els meus exercicis, que vaig variant sutilment per no avorrir-me. Però com més faig més vaig trobant les conexions entre tonalitats majors, menors i de sèptima. Encara no improviso, però penso que no estic gaire lluny... potser en sis mesos... temps al temps. El que volia dir era que si el Marsalis se sentia un nen, jo em sento un fetus... ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada