Let's get lost (Chet Baker -1988)

Ahir per la tarda vaig estar veient aquest documental que estranyament havia arribat a baixar fins a 3 vegades i encara no havia vist... Let's get lost és un documental de 1988 nominat als Oscar i presentat al Festival de Cannes justament pocs mesos abans de l'estranya mort de Chet Baker. (Aquí una informació molt interessant.)

De la pel·lícula (o documental, digues-li com vulguis) que vaig trobar super-interessant i molt ben feta (dirigida pel fotògraf Bruce Weber), a part d'explicar esbossadament tota la seva vida i la seva contradictòria personalitat, tenia punts molt interessants que particularment a mi sempre em sorprenen. Hi ha un moment de la pel·lícula que un amic/col·lega seu, Jack Sheldon, diu que el va conèixer d'aquesta manera: "Era 1946 i jo tenia 15 anys. Hirsch va portar Chetty a casa i la meva mare va fer sandvitxos de tocino amb enciam i tomàquet. Chetty es va menjar el seu i després es va menjar el meu. I va seguir menjant. Tenia molta gana. La meva mare va dir, «Aquest paio està realment afamat». Ell va seguir menjant i ella va seguir cuinant. Va fer pastís i se'l va menjar tot també. Tenia gana, estava molt prim. Era un xicot ben plantat. Va tocar la trompeta."

Però el més interessant ve més endavant quan diu: "Tocava tant bé la tompeta... No sabia quina nota tocava. Pressionava els pistons i era fàcil per a ell tocar. Jo odiava això perquè jo també tocava la trompeta i m'era difícil tocar bé. Cada dia havia de practicar durant tot el dia. Practicava escales, els estudis d'Arban... Chetty mai practicava. Ell només tocava i se sabia cada cançó. Tocava qualsevol tema i es coneixia les melodies. I les podia fer jazz. I sempre sabia on estava. Va ser molt dur per a mi. No sabia on estava. Sempre oblidava en quin bar estava. De fet, on estem ara?"

Bo, eh? Però encara n'hi ha més: "La meva mare em va comprar un piano Stenwary per 3.000 dòlars i Chet no entenia perquè tenia un piano Steinway enlloc d'un cotxe. Perquè ell no pensava en la música com un treball. Per a ell era fàcil. Tot se li feia fàcil a Chetty. Era un músic de naturalesa."

Un pel·liculot... però sort dels subtítols que sinó, amb la metadona que portava al cos en bona part del documental, era ben difícil entendre'l...