Bloc personal,

diumenge, 14 de febrer de 2010

Let's get lost (Chet Baker -1988)

Ahir per la tarda vaig estar veient aquest documental que estranyament havia arribat a baixar fins a 3 vegades i encara no havia vist... Let's get lost és un documental de 1988 nominat als Oscar i presentat al Festival de Cannes justament pocs mesos abans de l'estranya mort de Chet Baker. (Aquí una informació molt interessant.)

De la pel·lícula (o documental, digues-li com vulguis) que vaig trobar super-interessant i molt ben feta (dirigida pel fotògraf Bruce Weber), a part d'explicar esbossadament tota la seva vida i la seva contradictòria personalitat, tenia punts molt interessants que particularment a mi sempre em sorprenen. Hi ha un moment de la pel·lícula que un amic/col·lega seu, Jack Sheldon, diu que el va conèixer d'aquesta manera: "Era 1946 i jo tenia 15 anys. Hirsch va portar Chetty a casa i la meva mare va fer sandvitxos de tocino amb enciam i tomàquet. Chetty es va menjar el seu i després es va menjar el meu. I va seguir menjant. Tenia molta gana. La meva mare va dir, «Aquest paio està realment afamat». Ell va seguir menjant i ella va seguir cuinant. Va fer pastís i se'l va menjar tot també. Tenia gana, estava molt prim. Era un xicot ben plantat. Va tocar la trompeta."

Però el més interessant ve més endavant quan diu: "Tocava tant bé la tompeta... No sabia quina nota tocava. Pressionava els pistons i era fàcil per a ell tocar. Jo odiava això perquè jo també tocava la trompeta i m'era difícil tocar bé. Cada dia havia de practicar durant tot el dia. Practicava escales, els estudis d'Arban... Chetty mai practicava. Ell només tocava i se sabia cada cançó. Tocava qualsevol tema i es coneixia les melodies. I les podia fer jazz. I sempre sabia on estava. Va ser molt dur per a mi. No sabia on estava. Sempre oblidava en quin bar estava. De fet, on estem ara?"

Bo, eh? Però encara n'hi ha més: "La meva mare em va comprar un piano Stenwary per 3.000 dòlars i Chet no entenia perquè tenia un piano Steinway enlloc d'un cotxe. Perquè ell no pensava en la música com un treball. Per a ell era fàcil. Tot se li feia fàcil a Chetty. Era un músic de naturalesa."

Un pel·liculot... però sort dels subtítols que sinó, amb la metadona que portava al cos en bona part del documental, era ben difícil entendre'l...

Cap comentari:

Publica un comentari