James Morrison

Potser l’havia sentit anomenar… no ho sé… Potser quan n’hauria sentit el nom l’hauria confós amb el cantant anglès. El cas és que ara he vist aquest vídeo i he quedat gratament sorprés. M’ha agradat molt!


Això diu la wikipedia en espanyol… (en català no hi ha cap entrada):

“James Morrison AM (11 de novembre de 1962, Boorowa, Nova Gal·les del Sud) és un músic multi-instrumental de jazz australià conegut per la seva interpretació de trompeta. Ha executat el saxofon soprano, alt, tenor i baríton; el clarinet, fiscorn, trompeta baixa, trombó, tuba, bombardí, contrabaix i piano. És també compositor, escrivint per a formacions de jazz de diverses grandàries i nivells professionals. Va compondre i executar la fanfàrria d'obertura dels Jocs Olímpics de Sydney 2000.

El 2009 va començar a presentar Top Gear Austràlia juntament amb Steve Pizzati i Warren Brown.
El 2012 James va ser proposat com a director artístic del Queensland Music Festival per als festivals de 2013 i 2015. El 2013, James va ingressar al Saló de la Fama Allans Billy Hyde Graeme Bell 2013 en els premis Australian Jazz Bell.

Al juliol de 2013 James va conduir la major orquestra del món en el Suncorp Stadium de Brisbane, composta per 7.224 músics.

(Morrison és conegut a Espanya per tocar l’himne espanyol incorrecte a la final de la Copa Davis a Austràlia en 2003 En lloc d’interpretar l’actual himne espanyol, la Marxa Reial, ell va interpretar l’Himne de Reg, pertanyent a la Segona República causant l’enuig del Secretari d’Estat per a l’Esport. Morrison va confirmar posteriorment que havia après per error la melodia incorrecta perquè li havien donat la partitura equivocada. Afortunadament algú va trobar ràpidament un CD amb l’himne correcte, per tranquil·litat de la delegació espanyola i permetent que el partit pogués començar.)”

Tokyo Brass Style - Bola de Drac

El que són les coses... buscant vídeos amb les cançons dʼentrada dels diferents Bola de Drac pel Marc (Bola de Drac “normal”, Bola de Drac Z, Bola de Drac Z KAI, Bola de Drac GT... nʼhi ha més?), mʼhe trobat aquesta versió amb metalls i ritme de salsa interpretat per noies (amb estètica manga) japoneses dʼallò més interessant musicalment parlant.



Vaig a veure si puc escoltar alguna cosa més dʼaquesta gent de Tokyo Brass Style. ;-)

Trombone Shorty

Del Troy ʻTrombone Shortyʼ Andrews en vaig parlar anteriorment aquí. El vaig conèixer a través del Facebook del David Monette, el fabricant de les trompetes Monette... el que li fa les trompetes al Wynton Marsalis, per allà finals de 2010. Anava de visita al taller a provar la que seria la seva nova trompeta i en parlava com un “nen prodigi” capaç de tocar indistintament trompeta i trombó. La veritat és que no en vaig fer massa cas fins que, mesos després, vaig començar a veure vídeos de concerts seus amb un gran espectacle cantant i tocant trompeta i trombó com qui fa bombolles i en vaig escriure l'entrada que he mencionat.

Aquí el vídeo que vaig veure quan visitava el taller de Monette (publicat el 16/03/10) on diu: “Troy Andrews ʻTrombone Shortyʼ i la seva banda visiten la nostra botiga! Troy canta, toca el trombó... i toca la trompeta!!!”

I aquí un altre vídeo que no havia vist de Trombone Shorty a cal Monette (07/02/11) provant una flumpet –un invent de Monette a mig camí entre la trompeta i el fliscorn– amb els components de la banda passant per darrera... ara que els conec, em fa gràcia. ;-)

Per posar-me en antecedents vaig aconseguir el seu disc Backatown. I ara, sabent que venia a Barcelona, vaig aconseguir el nou disc For True. La veritat és que són molt semblants... però...

Ahir a les 21h, com acte inaugural del 43 Festival de Jazz de Barcelona, hi havia programat un concert seu i la veritat és que no va decepcionar gens ni mica. A més, era el que ja em podia figurar veient vídeos de concerts seus: els directes són punyents com pocs concerts de ʻjazzʼ. Entre altres coses perquè sap fotre-li canya i coneix molt bé els tempus dels showman. El concert va començar a les 21,20h i va acabar a les 23h amb fins a tres bisos, cadascun millor que l'anterior. Per qui no sabia qui era i qui no seguia els últims concerts, va sobtar molt quan en l'últim bis, tots els músics canvien d'instrument... Per sortir-ne amb un somriure d'orella a orella.

Molt bé... sí senyor.

Aquí unes fotos de Lorenzo di Nozzi, fotògraf oficial del Festival que les té publicades al bloc del Festival (en l'última foto hi surto):

Joe Magnarelli Quartet

Ahir al vespre, 03/09/10 a la sessió de les 21 h i davant d'un parell de dotzenes de persones, vaig descobrir aquest gran trompetista: Joe Magnarelli. Segons sembla repetia actuació després de passar pel Jamboree l'any passat i, a l'igual que altres músics aquest any, a part de tocar ahir divendres en les dues sessions, també tocarà avui en les sessions de dissabte... o sigui que fa doblet en sessions i dies.

El que no hi ha manera que m'entri al cap és el per què si en el programa menciones alguna cosa de Chet Baker en el titular, per exemple Ronald Baker Quintet - Homenatge a Chet Baker, la sala s'omple i la gent aplaudeix com si s'acabés al món i ahir en canvi, aquest trompetitsta que considero que era molt més bo que el Ronald Baker, doncs no: com dic, al voltant de 24 persones només. Potser tindrà a veure, a part del nom en el titular, amb aquella curiositat de l'astrònom que explicava El Petit Príncep. Perquè si alguna cosa se li podia retreure només era l'aspecte poc cool que tenia (una mica anticuat en vestuari i tall de cabell, no?). En quan a temes i a manera d'improvisar em va agradar moltíssim. Mira què et dic!: potser el que millor he sentit improvisar, amb un principi de solo marcat, un desenvolupament ben estructurat i un final clars. Amb domini de molts recursos ben emprats i dosificats fent fàcil allò que era ben difícil. A més beu de la inspiració de la vella escola i això em porta almenys a entendre alguna cosa; com quan em sorprenc a mi mateix entenent alguna cosa quan algú parla en anglès: doncs el mateix. Per al meu personalíssim gust potser se li pot retreure la manca d'una mica de cos en el punt de vibració, però no deixa de tenir el seu propi estil i so.

• Joe Magnarelli, trompeta
• Juan Galiardo, piano
• Ignasi González, contrabaix
• i anunciat al programa Esteve Pi, bateria, però va ser algú altre que ho va fer 'de conya' del que ni recordo el nom... segur que el tornaré a escoltar segur i no se m'oblidarà el nom.

L'actuació la va fer molt ben acompanyada de músics de la casa i on es notaven hores i hores d'assaig. Ho tenien tot molt ben estudiat. Molt bons el piano i el bateria. En canvi, el contrabaix, que potser és ara per ara el músic 'mercenari' que més he escoltat en els concerts que he assistit, per mi era el més justet... i sense fer res gens malament. I si està en tantes formacions serà perquè té un nivell que no tenen altres... potser no ho sé apreciar... o com no destaca, que de vegades aquesta ha de ser la seva feina, sembla que sigui meny bo que la resta. L'Ignasi González em surt amb el Joe Magnarelli Quartet, amb Ronald Baker Quintet i amb Toni Solà Quartet.

Copio i enganxo el texte de presentació de Mas i Mas:
"Molts encara recorden el magnífic concert que el trompetista italoamericà va oferir la passada temporada, o aquell en el qual va acompanyar a Dick Oatts en formació de quartet també al Jamboree. I és que Joe Magnarelli és un dels bufadors més excelsos del bop contemporani, un músic que el 1986 va recalar a Nova York i en poc temps va esdevenir un dels grans instrumentistes de Manhattan. Finalista del prestigiós concurs Thelonious Monk, el 1990, Magnarelli ha compartit taules amb Grant Stewart, John Hendriks, Harry Connick Jr., Junior Mance, Maria Schneider, Ray Barretto o l’orquestra del Village Vanguard. En solitari, presenta un currículum gloriós, amb un conjunt de treballs en els que poden apreciar el seu toc elegant, brillant i preciosista, com el dels grans de la trompeta de tots els temps; com el de l’excel·lent base rítmica que l’acompanya."

DeDiego Brothers: Odola Sangre

Al voltant d'una quinzena de persones ens vam aplegar a la sessió de les 9 del vespre per escoltar els germans bilbains De Diego al Jamboree. Presentaven el seu segon disc Odola Sangre.

Quan va acabar el concert no sabia si m'havia agradat o no... La qual cosa ja diria molt del mateix concert si no fós perquè, com comença a ser normal amb la meva contradictòria personalitat, en el moment d'acabar estava convençut que no havia passat ni mitja hora. Se'm va fer curtíssim com poques vegades...

La veritat és que el primer tema em va donar males sensacions perquè tot i que el portaven ben treballat, el bateria, per exemple, em donava la sensació que no en sabia gaire... una situació que de seguida es va esvair. Amb el Juan de Diego, el trompeta, em va passar el mateix: el primer solo em va semblar molt pobre i totalment mancat d'idees, però després, en el transcurs del concert, vaig veure que almenys tenia recursos.

Cal dir amb tot, que no em va acabar d'agradar el so que li treu, doncs si bé és veritat que quan puja en el registre mig-alt li treu suc, en el registre baix no li troba el punt i si a sobre o fa fluixet és el seu taló d'Aquiles... No vull dir que no ho faci bé –és el que dic sempre, ja m'agradaria a mi fer dues frases seguides–, només és una qüestió de gustos de saber quin so esperes d'una trompeta. Amb el fliscorn em va semblar que li treia més partit.

El seu germà, el Víctor Correa, en canvi em va semblar molt millor en quant a recursos, pràctica i creativitat també. Almenys del Víctor ja sabia el que m'esperava perquè ja havia donat mostres en l'últim concert de la Big Acoustic band (BAb) d'Alfons Carrascosa

De totes maneres em va semblar que l'Elisabet Raspall va ser la millor amb diferència del quintet. Suposo que en conjunt les diferències entre ells també quedaven més igualades sobretot perquè sembla que porten uns quants anys tocant junts i això, sembla que no, però es nota.

Ara que comparar els Brecker Brother amb DeDiego Brothers, com feien en el texte introductori del fulletó em sembla, com a mínim, disparatat.

DeDiego Brothers són:

• Juan de Diego, tropeta i fliscorn,
• Víctor de Diego, saxo tenor,
• Elisabet Raspall, piano,
• Pere Loewe, contrabaix i
• Caspar St Charles, bateria.

Julián Sánchez

Nascut a Huétor Vega (Granada) el 1980. Comença els seus estudis en la banda del seu poble natal. Més tard ingressa al Conservatori Superior de Música "Victoria Eugenia" de Granada on obté el títol professional en l'especialitat de trompeta clàssica. En aquest àmbit a perfeccionat amb grans solistes com Benjamí Moreno (Solista de l'ORTVE), Francisco Cobos Cedillo (Solista Banda Municipal de Granada), Angel Serrano (OBC) i Willem van der Vliet (Solista de l'Orquestra Filharmònica de la Ràdio Holandesa) , i col·laborat amb formacions com l'Orquestra Ciutat de l'Alhambra, Orquestra Simfònica Europea de la Mediterrània, Orquestra Simfònica de Lleida, i Orquestra de Cambra de Granollers.

Paral·lelament progressa en l'àmbit del jazz i la música moderna. Així com trompetista ha perfeccionat amb Eric Sánchez, Michael P. Mossman, Bobby Shew, Javier Munguía, Chris Kase i Matthew Simon. Participa en els seminaris de Granada, València i Barcelona amb professors com Bruce Barth, Mark Turner, Ben Street i Albert Bover entre d'altres, a més d'assistir a masterclass de Perico Sambeat, Carles Benavent, Jorge Pardo, Scott Henderson i Bob Mintzer.

Ha estat Professor del taller d'Inciciación al Jazz i Combo en el III, IV, V, VI Curs de Jazz i Música Moderna "Vila d la Zubia". Entre les seves col·laboracions destaquen les efectuades amb Fernando Wihelmi Quintet, Chano Dominguez, Paul Stocker, IEP!, Anibal Martínez Septet, Nou Nonet del pianista Joan Monné, Big Band de Granada, Big Band de Cadis, Big Band de Molins de Rei, Big Band de Terrassa, Funkdación, Ambulància Irlandesa, i la Big Band Flamenca de Rubem Dantas en un homenatge a Paco de Lucía i Camarón. A més, forma els seus propis projectes flamencs com, Companyia Flamenco Jove, i el grup Candelaria amb els que ha realitzat nombroses actuacions com les realitzades en el tablao barceloní Tarantos. També realitza nombrosos enregistraments de latin, Folk, pop, reagge, etc...

Té la Titulació Superior de Jazz i Música Moderna en l'especialitat de Trompeta per l'Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona) amb professors com Lluís Vidal, Joan Monné, Agustín Fernández, Eladio Reinón, Joan Díaz, Lluís Vergés i Matthew Simon entre d'altres.

[Copiat, traduït i enganxat del blog de Cia Flamenco Joven. Foto @Sieba!.]

Let's get lost (Chet Baker -1988)

Ahir per la tarda vaig estar veient aquest documental que estranyament havia arribat a baixar fins a 3 vegades i encara no havia vist... Let's get lost és un documental de 1988 nominat als Oscar i presentat al Festival de Cannes justament pocs mesos abans de l'estranya mort de Chet Baker. (Aquí una informació molt interessant.)

De la pel·lícula (o documental, digues-li com vulguis) que vaig trobar super-interessant i molt ben feta (dirigida pel fotògraf Bruce Weber), a part d'explicar esbossadament tota la seva vida i la seva contradictòria personalitat, tenia punts molt interessants que particularment a mi sempre em sorprenen. Hi ha un moment de la pel·lícula que un amic/col·lega seu, Jack Sheldon, diu que el va conèixer d'aquesta manera: "Era 1946 i jo tenia 15 anys. Hirsch va portar Chetty a casa i la meva mare va fer sandvitxos de tocino amb enciam i tomàquet. Chetty es va menjar el seu i després es va menjar el meu. I va seguir menjant. Tenia molta gana. La meva mare va dir, «Aquest paio està realment afamat». Ell va seguir menjant i ella va seguir cuinant. Va fer pastís i se'l va menjar tot també. Tenia gana, estava molt prim. Era un xicot ben plantat. Va tocar la trompeta."

Però el més interessant ve més endavant quan diu: "Tocava tant bé la tompeta... No sabia quina nota tocava. Pressionava els pistons i era fàcil per a ell tocar. Jo odiava això perquè jo també tocava la trompeta i m'era difícil tocar bé. Cada dia havia de practicar durant tot el dia. Practicava escales, els estudis d'Arban... Chetty mai practicava. Ell només tocava i se sabia cada cançó. Tocava qualsevol tema i es coneixia les melodies. I les podia fer jazz. I sempre sabia on estava. Va ser molt dur per a mi. No sabia on estava. Sempre oblidava en quin bar estava. De fet, on estem ara?"

Bo, eh? Però encara n'hi ha més: "La meva mare em va comprar un piano Stenwary per 3.000 dòlars i Chet no entenia perquè tenia un piano Steinway enlloc d'un cotxe. Perquè ell no pensava en la música com un treball. Per a ell era fàcil. Tot se li feia fàcil a Chetty. Era un músic de naturalesa."

Un pel·liculot... però sort dels subtítols que sinó, amb la metadona que portava al cos en bona part del documental, era ben difícil entendre'l...

Mathias Eick

A través d'un disc de Lars Danielsson (Tarantella, 2009) conec aquest trompetista. Mathias Eick, segons la Wikipedia, també toca el doble baix, el vibràfon, el piano i la guitarra... un músic integral!

"Amb menys de 30 anys, Mathias Eick ha acumulat un impressionant nombre d'aparicions en ECM, incloent-hi "Evening Falls" (2004), "Sideways" (2008) del guitarrista Jacob Young, "Playground" (2007) del bateria Manu Katcher i l'excepcional "Northbound" (2005) del pianista / arpista Iro Haarle. Però això és només la punta de l'iceberg, el trompetista noruec apareix en més de cinquanta àlbums entre els límits del jazz i el rock and roll. Mentre alguns músics de la seva edat no estan encara preparats per volar sols, Eick té més que pagades seus deutes, un fet demostrat clarament en abundància a The Door.

Muntant un grup conegut per als admiradors d'ECM i gravadores noruegues incloent Jazzland i la Rune Grammofon, el debut de Eick com a líder és notable per la seva prescindencia de la tecnologia, una definició estètica per a molts dels seus iguals musicals. Audun Erli pot fer servir un baix elèctric, i el pianista Jon Balke augmenta la seva experimentació dins el cos del piano de cua utilitzant ocasionalment el Fender Rhodes, però The Door evita qualsevol classe de tractament-en temps real o en postproducció-i no hi ha cap signe de Pro Tools que són usades per barrejar en secret, el que és comú per gravar un "viu en estudi". L'ocasional sobregrabación de la guitarra i el de Eick i Erli són sentits més que orelles, mentre Stian Carstensen d'Farmers Market, amplia l'espai sonor amb algun pedal en tres melodies.

El to de Eick pot estar impregnat de Nils Petter Molvaer i Arve Henriksen, però també mostra una puresa clàssica i una indirecta del lirisme de malenconia de Kenny Wheeler, creant una veu que es mostra, en un molt curt termini, tan clarament reconeixible com els seus fonts. Tot i els talls inconfusibles, l'estil de Eick sempre va ser definit per una forta predilecció per la melodia i amb les vuit composicions sortides de la seva ploma a The Door, demostren que l'estètica darrere de la seva execució està al mateix nivell que la seva composició. Tant el tema folk del títol de l'àlbum-mostrant la puresa de l'influent saxofonista Jan Garbarek a cada nota i en el sentit d'objectiu en cada frase-o la cautivante bella "Porvoo", que tanca l'àlbum, com un duo aparentment simple però evocador amb Balke, la música de Eick és sobretot l'exploració de la melodia a cada un dels seus possibles racons i esquerdes.

Tan líric com The Door a dir, la filosofia de Eick d'energia col.lectiva i interacció, assegura la màxima llibertat voltant. El bateria Audun Kleiven pot conduir la primera part de "Stavanger" amb un backbeat forta, però això és encara un canvi lliure, destacant l'execució més extravertida de Balke en molts anys, abans que Eick entre amb una simple, cantable melodia que temporalment retira la dinàmica, abans de conduir a un altre punt culminant construït al voltant del poder de l'espai i la potència del matís.

Amb el seu to calenta, lleialtat desinteressada al grup i la connexió personal de lírica i llibertat, Eick és el trompetista més important que sorgeix de l'escena escandinava des Henriksen i Molvaer. Dogmàtic en el concepte, The Door és l'humà en la naturalesa lliurat vigorosament, amb la promesa d'promptes aparicions de Eick en EQM."

[Copiat, traduit i enganxat de Música que cuelga que a la vegada cita All about jazz en l'article The Door (2008)]

David Pastor

El trompeta del Buenafuente... ;-)

El trompetista David Pastor (València, 1974), comença els seus estudis musicals el 1983 en el sí de l'Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví. Va cursar els seus estudis de música als conservatoris Superior de València i Municipal de Barcelona. A partir de 1988 va començar els seus estudis de jazz, compaginant-los amb els de clàssic, al Taller de Jazz de Sedaví amb els professors: Francisco Blanco i Nacho Ros; a partir d'aquest any també passa a formar part de la València Jazz Big Band , sota la direcció de Ramon Cardo, amb la qual realitza una gira aquest mateix estiu. També forma part de grups de tot tipus d'influències musicals, com Nova Dixieland Band, Reunió Blues, Intocablues Band o The Jazz Trempessengers. També ha participat en l'enregistrament d'un LP amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària, i ha col·laborat en la gravació de la música d'Enric Murillo.

Sol participar amb freqüència amb músics de jazz a Espanya: Perico Sambeat, Ramón Cardo, Jesús Santandreu, Joan Soler, Jordi Vilà, Fabio Miano... i ha tocat amb artistes internacionals com són Clark Terry, Dave Glasser, Mike Mossman, Steve Marcus, Paolo Fresu, Dennis Roland o Lonnie Smith. També amb Paquito D'Rivera en un especial de TVE com a homenatge a Xavier Cugat. Ha actuat com a trompeta solista amb l'Orquestra de Cambra Nacional de Moldàvia i va formar part de les gires de l'European Symphony Orchestra sota la direcció de Christian Florea. David Pastor, ha actuat en els Festivals de Jazz més importants del món com Montreaux Jazz Festival, Mont-real, Sant Sebastià o en el de San Javier. Al setembre del 2002 edita el seu primer àlbum com a líder titulat "Introducing" (Omix Records), gravat al costat de Brian Trainor piano, Richie Ferrer contrabaix i Jeff Jerolamon bateria.

Apoloybaco va tenir la sort d'escoltar en directe una nit de la tardor de 2002 en el marc d'un dels cicles del "Rising Stars" organitzats per la Caja San Fernando de Sevilla i la seva actuació va ser portentosa.

DISCOGRAFIA
Com a líder:
- INTRODUCING DAVID PASTOR (Omix records 2002)
- STRINGWORKS (Omix records 2006)
Com a sideman:
- THREE DEUCES, Sedaví Big Band (Experience 1992)
- DE SENTIR LATINO, Sedaví Big Band (Chiquilla 1997)
- DON´T GIT SASSY, Big Band Bellaterra (fresh sound 1997)
- ELECTROLYSE, Solar Sides (BMG 1998)
- AFROCUBAN JAZZ SUITE, Eladio Reinon & Bebo Valdés (fresh sound 1998)
- MUÑEQUITA LINDA, Sedajazz Big Band (Lola records 1999)
- CANCIONES DE AMOR LATINAS, Eladio Reinon Supercombo, (fresh sound 1999)
- PERSONALLY SPEAKING, Fabio Miano Septet (Xabia Jazz 2001)
- PER L´ALTRA BANDA Ramón Cardo Big Band (Xabia Jazz 2002)
- PLAYING THE FIELD, David Allyn &Big Band Jazz Terrassa (Picap 2002)
- SOÑANDO CON PUERTO RICO, Sonora Latina (envidia 2002)
- EMBRUJADO, Ximo Tebar (Omix records 2003)
- PARADISOS IMPARELLS, Ramón Quadrada Big Band, (Satchmo Jazz Records 2003)
- ACOPLADOS, Martirio Y Chano Dominguez (RTVE 2004)
- SELVA, Laietana jazz project (Ayva Música 2004)
- ADULTUS, Escolta i canta (L ´auditori 2005)
- EL RIITME DE LES PARAULES, Araceli Aiguaviva (Satchmo Jazz Records 2005)
- WHAT´S GOIN ON? Big Band Terrassa & Judy Niemack (Temps record 2005)
- WASN´TIT?, Enclave Latin Jazz (Sedajazz records 2005)
- WEST MONTGOMERY REVISITED, Miquel Casany (Sedajazz Records 2006)

www.davidpastor.net
www.myspace.com/davidpastornet

Raynald Colom

Neix el 25 de setembre de 1978 a Vincennes (França). La seva aventura amb la música comença estudiant violí i llenguatge musical al Conservatoire de Creteil des dels quatre als vuit anys, quan el seu pare li regala una trompeta. El 1988 la seva família decideix traslladar-se a Barcelona, on continua...

Raynald Colom és un músic jove amb un futur brillant. La seva trompeta ho ha demostrat en nombroses ocasions.

Ha estat alumne avantatjat de Wynton Marsalis, Roy Hargrove i Kenny Barron, ha tocat amb Robin Eubanks i Randy Brecker, i ha girat per Sudamèrica i Estats Units com a membre de la banda de Manu Chao...

Web: www.myspace.com/raynaldcolom

Chris Botti

Christopher Stephen Botti Chris Botti o [BOH-T] (nascut el 12 d'octubre de 1962) és un trompetista i compositor. Nascut a Portland, Oregon i créixer en Corvallis, Oregon, va passar dos anys de la seva infància que creix a Itàlia. La seva primera influència musical va ser la seva mare, una pianista de formació clàssica a temps parcial i professor de piano.

Toca una trompeta Artesania Martin Comitè va fer el 1940, i utilitza una boquilla de plata 3 de Bach en 1926, que recentment es va jubilar de la seva 1920 3C Bach broquet. Miles Davis compte que entre els seus més importants influències.

Botti assistir Monte Hood Community College a Gresham, Oregon, on va estudiar sota Larry McVey seu programa de jazz de fama havia arribat a ser una parada regular de Stan Kenton i Mel Tormé quan van ser a la recerca de nous jugadors. Va ser aquí que va ocupar al costat del seu amic, el trombonista i futur Premi de l'Acadèmia designats cineasta, Todd Field.

Després de deixar el Monte Hood, Botti estudiat sota David Baker i Bill Adam a la Universitat d'Indiana.



El trompetista Chris Botti és un dotat instrumentalista, un talentós compositor i un intèrpret carismàtic que - des del llançament del seu primer disc en solitari el 1995 - ha creat una sèrie de gravacions que han fet d'ell un dels més importants del món-venda artistes instrumentals. A partir dels móns del pop, jazz, clàssica i altres gèneres, Botti va crear la seva pròpia firma de so, transformant el món del jazz contemporani, al mateix temps, trobar l'èxit en l'àmbit de la música pop. Elogiat per la calidesa i la complexitat del seu to i les idees musicals, combina un Botti soulful ambient natural que flueix amb la improvisació. S'ha guanyat la aclamació de la crítica i tant reconeixement per incorporar una successió d'àlbums de major venda entre ells Quan em vaig enamorar jo (2004, # 1 Començament de la pàgina de l'àlbum de Jazz, N º 37 de Billboard Top 200), a estimar de veritat: La Duets (2005, # 1 Començament de la pàgina de l'àlbum de Jazz, # 18 Billboard Top 200), i Chris Botti en viu amb convidats especials i Orquestra (2006, # 2 Començament de la pàgina Àlbum de Jazz).

Botti de l'associació amb Sting - que va aparèixer amb el trompetista de a estimar de veritat i quan em vaig enamorar jo - es remunta a 1999, quan el Chris es va unir a la llegenda de la música de la banda com a solista en el "Nou Dia" gira, que va durar dos anys.

En l'estudi i en l'escenari, Chris Botti ha col laborat amb líders singer-songwriter/composers tals com Paul Simon i Joni Mitchell, així com renombrat compositor de cinema John Barry, entre d'altres, com un acompanyant, que ha aparegut en dotzenes d'àlbums, les compilacions i bandes sonores.

A més de rebre una certificació de la RIAA d'or Quan s'enamoren el 2004 i A Love Again (ambdues produïdes per Bobby Colomby) el 2005, "Què farà la resta de la teva vida?" (amb veu de Sting) va guanyar un premi Grammy al Millor Arranjament Instrumental d'acompanyament vocal.

Alliberat en 2007, Itàlia, Chris Botti més recent àlbum d'estudi, els vincles del món del jazz i el pop i la música clàssica en una sèrie de cançons i música inspirada en el romanç d'Itàlia. Amb duets amb Andrea Bocelli, Paula Cole, Dean Martin, Itàlia s'acosta ràpidament a la RIAA d'or marca rècord de vendes.

Un dels més populars del món atraccions concert, Chris Botti manté un dels horaris de turisme controlat per la indústria. Realització de més de 250 concerts l'any passat, Chris concert itinerari del 2008 inclou concerts al Hollywood Bowl i de Nova York Carnegie Hall.

Web: www.chrisbotti.com

Ivó Oller

Ivó Oller Soler - Mataró, 1972

Becat i llicenciat en Professional Music per la Universitat Berklee College of Music (Boston, EUA), on es va formar en composició, Music Synthesis i Performance. La seva experiència com a trompetista inclou actuacions amb Omara Portuondo, Michael Philip Mossman, Dani Nel·lo, La Locomotora Negra, Barcelona Jazz Orquesta (Acompanyant Nicholas Payton, Jesse Davis), Barcelona Big Latin Band, Big Band Jazz Terrassa (amb la que ha actuat amb Carmen Lundy, Laura Simó, Carme Canela i Christina Machado), Big Acoustic Band (Dirigida per Alfons Carrascosa) a diferents musicals com “Follies”, “Merrily” i “Chicago” (amb Àngels Gonyalons i Mar Regueras), Orquesta Plateria, Marcel Casellas, Miqui Puig, la gira 2004 i 2005 amb David Civera i la participació a diversos festivals llatins a Massachusetts (EUA) i al "Made in Catalunya" (Nova York). A festivals i cicles de jazz com el de Barcelona, Terrassa, Grec, Granollers, Ramatuelle i Marciac (França), Tarragona, Girona, Ciutat Vella (Barcelona), Calella, Torroella de Montgrí, el del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el de Roses...

Ha enregistrat una trentena de CDs dels quals podem destacar la recent grabació amb Nicholas Payton i la Barcelona Jazz Orquesta fent de Lead trumpet, la grabació amb "La Fura dels Baus" i amb segells discogràfics com “Fresh Sound”, “Discmedi”, “Picap “, vàries col·laboracions amb TV1, TV3, Tele 5 i Antena 3; Ha musicat tres documentals "Memòria d'una convicció", "Mirant al Sud" i "Dignitat" amb "Clack Produccions" i també va ser escollit per la composició i grabació d’un projecte per a Big Bands de la SGAE.

[Texte recopilat del seu web www.ivo.cat]

CONTACTE:
Ivó Oller
Adreça electrònica: info@ivo.cat
Telèfon: 670 23 56 40
Webs: www.ivo.cat i mySpace

Nils Petter Molvaer

Aquest trompetista noruec de 49 anys és un dels músics de jazz europeu més prestigiós dels últims anys. Si bé l'ombra de Miles Davis planeja sobre la seva obra de manera evident, Molvaer ha sabut trobar un territori propi en què, a poc a poc, ha imposat la seva personalitat. És un dels músics que millor han sabut fusionar el jazz i l'electrònica i que més lluny ha arribat en aquesta àmbit.
Va formar part de Masqualero, una de les formacions emblemàtiques del segell ECM pel que fa al jazz nòrdic dels 90. Després, ja en solitari, ha enresgistrat vuit discos que l'han situat en un lloc a part en el jazz contemporani. El concert que us oferim es va enregistrar al Technics Jazzport Festival d'Hamburg (Alemanya) el 2001, un directe que, malgrat el temps que ha passat, resulta encara vigent.

[Llegit a la programació del Canal 33 de TV3 en l'emissió d'un capítol dedicat a la seva persona en el programa RITMES - Ritmes Fusió emés el 15/09/09]

Més info al seu web: www.nilspettermolvaer.info

Aquí la biografia "oficial":

Biografia
Nils Petter Molvaer (MNP), el trompetista noruec, compositor i productor, té diversos estils musicals - jazz, ambient, house, break beats i electrònica, així com elements de hip hop, rock i música pop - i sense esforç en l'única forma de nou a i paisatges sonors d'intensitat dramàtica de profunditat. ...

© 2009 - Nils Petter Molvaer

Trompetistes

Sota aquest títol aniré descrivint una breu (o no tan breu) biografia de músics, especialment trompetistes, que vaig "descobrint" o per mèrits propis formen part de la HISTÒRIA del jazz.