Bloc personal,

dissabte, 10 de juliol de 2010

DeDiego Brothers: Odola Sangre


Al voltant d'una quinzena de persones ens vam aplegar a la sessió de les 9 del vespre per escoltar els germans bilbains De Diego al Jamboree. Presentaven el seu segon disc Odola Sangre.

Quan va acabar el concert no sabia si m'havia agradat o no... La qual cosa ja diria molt del mateix concert si no fós perquè, com comença a ser normal amb la meva contradictòria personalitat, en el moment d'acabar estava convençut que no havia passat ni mitja hora. Se'm va fer curtíssim com poques vegades...

La veritat és que el primer tema em va donar males sensacions perquè tot i que el portaven ben treballat, el bateria, per exemple, em donava la sensació que no en sabia gaire... una situació que de seguida es va esvair. Amb el Juan de Diego, el trompeta, em va passar el mateix: el primer solo em va semblar molt pobre i totalment mancat d'idees, però després, en el transcurs del concert, vaig veure que almenys tenia recursos.

Cal dir amb tot, que no em va acabar d'agradar el so que li treu, doncs si bé és veritat que quan puja en el registre mig-alt li treu suc, en el registre baix no li troba el punt i si a sobre o fa fluixet és el seu taló d'Aquiles... No vull dir que no ho faci bé –és el que dic sempre, ja m'agradaria a mi fer dues frases seguides–, només és una qüestió de gustos de saber quin so esperes d'una trompeta. Amb el fliscorn em va semblar que li treia més partit.

El seu germà, el Víctor Correa, en canvi em va semblar molt millor en quant a recursos, pràctica i creativitat també. Almenys del Víctor ja sabia el que m'esperava perquè ja havia donat mostres en l'últim concert de la Big Acoustic band (BAb) d'Alfons Carrascosa

De totes maneres em va semblar que l'Elisabet Raspall va ser la millor amb diferència del quintet. Suposo que en conjunt les diferències entre ells també quedaven més igualades sobretot perquè sembla que porten uns quants anys tocant junts i això, sembla que no, però es nota.

Ara que comparar els Brecker Brother amb DeDiego Brothers, com feien en el texte introductori del fulletó em sembla, com a mínim, disparatat.

DeDiego Brothers són:
  • Juan de Diego, tropeta i fliscorn,
  • Víctor de Diego, saxo tenor,
  • Elisabet Raspall, piano,
  • Pere Loewe, contrabaix i
  • Caspar St Charles, bateria.

Cap comentari:

Publica un comentari