Bloc personal,

dijous, 1 de juliol de 2010

Big Acoustic band (BAb) Alfons Carrascosa


Ahir al vespre, de nou al Jamboree un mes i mig després de l'últim concert. La B.A.b d'Alfons Carrascosa feia temps tenia ganes de veure-la. Així que ahir, últim dimecres del mes em vaig acostar al Jamboree a la sessió de les 9 del vespre.

Amb una sala bastant plena vaig tenir la sensació que la gent s'ho va passar bé (sobretot en l'últim speaker del Carrascosa quan ell solet es va ficar en un jardí que es va convertir un bucle sense fi d'oratòria... ;-)). No sabia què em podia trobar i en vaig sortir bastant content. La B.A.b, com a Big Band resident de Jamboree, desenvolupa música actual per a big band, original i amb repertori propi. Com ells mateixos es defineixen, oberta a diverses influències d'estil i forma.

Encara que quedi malament dir-ho, jo vaig anar a veure professionals reconeguts en el seu instrument per separat, a veure què en treien en conjunt, més enllà del mateix repertori i els arranjaments que, de fet, seria l'important en aquestes formacions.

Com que mica en mica començo a conèixer noms, tenia clar qui eren el Matthew Simon, el Víctor Correa i el Sergi Vergés, per exemple. Els trombons els coneixia, en part, per l'últim concert: Les Quatre Vares. I el Matthew el tinc anomenat des de sempre però no l'havia escoltat detingudament fins el disc Lord Jim Suite (2010) amb la Publio Delgado Ensemble. O sigui que en part també m'imaginava que seria una formació semblant. Però per exemple el Mattew Simon encara no l'havia escoltat en directe i, la veritat, en va faltar un solo seu. Suposo que ho van repartint i "donant oportunitats" a noves promeses o, potser, se'l van guardar per la sessió de les 11.

En línies generals he de dir que em va agradar i, com la resta del públic, vaig disfrutar prou. De vegades aquest sentiment és contagiable en el sentit que si veus que els músics s'ho passen bé, tu també t'ho passes i si ho veus també en el públic, encara més. Em vaig sentir bastant relaxat i molt a gust. Però com a "Pere Punyetes" que sóc tinc els meus PERÒ... El primer seria que, tot i ser grans músics individualment, de vegades es decompensava el conjunt una mica i semblava que cadascú volgués sobresortir de la resta encara que fessin una segona veu... això que dic és molt subtil i és més una sensació que un fet constatable, cal dir-ho.

Segons la programació els músics serien:
trompetes:
  • Matthew Simon
  • Jaime Peña
  • Julián Sánchez i
  • Juan de Diego

trombons:
  • Víctor Correa
  • Aran Montagut
  • Tom Johnson i
  • Sergi Vergés (trombó baix)

saxos:
  • Pablo Arias (saxo alt i flauta)
  • Guim García (saxo alt, soprà i flauta)
  • Xavier Figuerola (saxo tenor, clarinet i flauta)
  • Víctor de Diego (saxo tenor, soprà i flauta) i
  • Joan Chamorro (saxo baríton i clarinet baix)

secció rítmica:
  • Txema Riera (piano i teclats)
  • Rai Ferrer (baix elèctric i contrabaix) i
  • Ramón Ángel Rey (bateria)

direcció, composició i arranjaments:
  • Alfons Carrascosa

Aquest llistat no correspon massa amb la foto i tampoc amb els que hi havien allà. A part dels que he mencionat que ja "coneixia", el Julián Sánchez que ja coneixia d'un disc seu (Aires, Vol. 1 (2010) - Julián Sánchez & Javier Galiana) i d'un parell de concerts (el mateix de la presentació del disc i l'"accidentat" Big Booker) no hi era i en canvi hi havia un noi amb una cara d'agobiat que em recordava a mi mateix en tantes ocasions... ;-) Els noms els anava citant el Carrascosa però no recordo pas el seu. Dels altres trompetes, el Jaime Peña és el primer cop que sento el seu nom i l'escolto, i el Juan de Diego és un d'aquests que tinc pendents de veure, sense anar més lluny divendres de la setmana que ve, 09/07/10, amb Dediego Brothers juntament amb el seu germà, saxo aquí també i l'Elisabet Raspall.

De fet, el que veig en la foto és que no hi han els germans de Diego (substitueixen un trompeta que no conec i el mateix Alfons Carrascosa) i en l'actuació el guitarra no hi és ni tampoc el Julián Sánchez.

Cap comentari:

Publica un comentari