Bloc personal,

diumenge, 16 de febrer de 2014

2a Cursa del Colls
(cursa de muntanya)

Avui he participat a la 2a Cursa dels Colls (cursa de muntanya). El circuit anunciat era d’11 km, però en realitat han estat 11,37 km.El temps final ha estat d’1:07:07 (temps que jo he cronometrat… temps “oficial” sense xip 1:07:25). Un desnivell acumulat de 315 m (en realitat no sé com es comptabilitza això… hi ha una aplicació que em dóna aquesta dada, una altra que em parla de 240 m de desnivell, i n’hi ha d'altres que m’indiquen 219 m d’altura guanyada, 216 m d’altura perduda, 7 m d’altura mínima i 93 m daltura màxima… en fi, cadascú ho indica a la seva manera… ). He quedat en 66è lloc de la general (de 254 que han arribat, Déu n’hi do!) 16è de la meva categoria (veterà masculí de 61 que han arribat).

M’ha anat força bé… segons el planificat… M’he posat bastant enrera en la sortida –potser massa i tot–, cosa que m’ha fet anar extremadament lent al principi, però per altra banda m’ha servit també per no ofegar-me i reservar, com tenia previst, per la meitat de la carrera i sobretot pel final.

Tenia marcades 3 pujades fortes i la meva planificació era reservar, per sobre de tot, en les dues primeres. Això em portaria bastant bé de forces fins el km 5 que començava la pujada forta a Miralpeix, la tercera pujada, la que s’havia de fer sí o sí caminant, que he fet amb un bon ritme i adelantant sempre. Així que he arribat bé fins dalt i a partir d’allà a recuperar en les baixades i després marcar ritme en els 4 últims km. Calculo jo, així per sobre, que el fet d’haver de córrer amb més gent i al ritme dels demés, m’ha fet perdre un parell de minuts (sobretot en els primers kms)… però tampoc he hagut de patir com m’ha passat en algun entrenament…

A nivell d’organització en el circuit, fantàstic. I és que l’entorn és maco perquè sí, tot i que, és clar, en dia de cursa, poc es pot disfrutar del paisatge… però això ja ho havia fet en els entrenaments… ;-)  Gent indicant el camí allà on podia sorgir el dubte i en tot moment ben senyalitzat. Jo havia intentat fer el circuit fa 15 dies pel meu compte i em vaig perdre fins a 4 vegades, però sempre retrobant el circuit bo, excepte un tram que no vaig saber trobar malgrat donar voltes i més voltes, pujades i baixades incloses… En la carrera, sobretot al principi, anava sempre amb gent (massa i tot). En algunes pujades m’he hagut de parar totalment i “demanar tanda” fins poder començar a còrrer. I en algunes baixades, per una banda no anava suficient ràpid com per adelantar i per l’altra m’havia de frenar per no menjar-me al de davant. Això ha anat així fins la pujada de Miralpeix. A partir de llavors la cosa s’ha espaiat fins al punt que en alguns moments no veia al de davant i no veia ningú per darrera. Però la bona organització i la bona senyalització han estat perfectes.

Una altra cosa ha estat l’organització de l’arribada. En la meva opinió (EMHO) patètica: molts voluntaris, molta bona fe, però unes cues sense sentit perquè al final en donin una bosseta amb una MERDA (sí, en majúscules) de samarreta o un vas d’aigua. Poca broma!: 14€ la inscripció perquè al final només et donin una samarreta (i un tros de pa amb botifarra que he rebutjat, perquè un no té el cos per menjar això després d’una carrera d’aquestes)… Va, home va… a cagar a la via! On anirem a parar? ;-)

En la Mitja Marató de Vilanova, sempre segons en la meva opinió, l’organització de l’arribada també bastant deficient en el sentit que no tenien sentit les cues que es formaven per donar quatre obsequis (i també pel mateix problema: molta bona fe i molt de voluntari, però ningú que fés anar les coses lleugeres en la gestió i plantejament de la post-arribada). Però almenys en la Mitja de Vilanova hi ha l’excusa que realment hi havia una participació alta. Aquí no: érem 276 inscrits en la cursa llarga i 88 en el canicros. Quan jo m’he posat a la cua tenia 10 persones davant: han tardat gairebé 10 minuts! I quan he sortit de la cua hi devien haver 30 - 40 persones esperant darrera només per donar-te una bosseta… estaven més pendents de marcar-te el dorsal que en agilitzar l’entrega de l’obsequi, per anomenar-lo d’alguna manera… (El tema de la qualitat de les samarretes en la majoria de curses –incloent-hi les “importants”– per un cantó i l’estampat d’aquestes per un altre, me’l reservo per esplaiar-m’hi amb més ganes en una altra ocasió).

Aquesta és la meva primera cursa de muntanya. I en faré més. De fet, aquesta me l’havia fet entrar a mig camí dins un pla d’un entrenament que acaba el 13 d’abril. Un test, que en diuen. No s’ha de dir mai allò d’aquesta aigua no en beuré perquè no se sap mai, però en principi aquesta cursa no la repetiré. Entrenaments per la zona sí, perquè val la pena, però la cursa no.

La temperatura perfecta (12 ºC), un pèl fresqueta pel meu gust, sobretot tenint en compte que ahir al migdia vaig haver de quedar-me en màniga curta anant pel carrer... Però amb la samarreta tèrmica a sota, cap poblema. Fins i tot millor una mica de fresqueta que no de massa calor.

Cap comentari:

Publica un comentari