Bloc personal,

diumenge, 18 de maig de 2014

III Cursa 10 km Ciutat de Vilanova: 45:21

Increïble però cert. Exactament la mateixa marca que l’any passat:
45:21
Ritme:
4:28 min/km
Això sí, amb algunes diferències significatives. Almenys per mi…:
• Per començar el pes: aquest cop 97 kg i ben consolidats, respecte els 93 kg de l’any passat. :(
• En l’entrenament previ, tot i que havia aconseguit fer una molt bona marca en 5 km “a ritme de carrera” (22:13 a 4:26 min/km), veia que les sensacions no eren massa bones per baixar de 45:00 que era l’objectiu final d’aquest any. La bona planificació de l’entrenament amb un tapering molt ben posicionat, en canvi m’han fet arribar al dia de la carrera amb bones sensacions, però sobretot amb el convenciment de que realment podia fer-ho, no tant per la condició física (que segurament la tinc malgrat el pes i potser millor justament per això mateix) sinó per la convicció psicològica.
• Així doncs, els 5 primers km han anat molt ràpids. Massa ràpids, com a la Mitja. I és que a més a més ho estava veient, però com que no costaven gens de fer… 4:17, 4:22, 4:24, 4:25 i 4:28. En definitiva, que en el meu GPS he passat els primers 5 km amb nova marca de 21:56 (temps oficial ChampionChip: 22:21, per allò de la diferència del que està homologat amb el que diu el GPS). Com que anava bé de temps i en principi sense massa esforç em donava a mi mateix aquest marge per poder anar “còmode” els 5 següents a 4:30 i no haver de patir.
• Però els 5 següents he patit. I a més, he anat seguint el ritme d’altres corredors que em semblava que mantenien el ritme, però resulta que no. Anaven pitjor que jo i he hagut d’anar contínuament reajustant el ritme, adelantant-los perquè anaven reduint el ritme i t’ho anaven encomenant. Així que, sense voler-ho, m’he comdemnat a ritmes de 4:30, 4:35, 4:37, 4:34 i sort de l’últim quilòmetre a 4:30 i els útlims 170 metres (extres del GPS respecte la mida homologada) a 3:57. A més he tingut una estranya sensació: quan adelantava a algú i se m’enganxava a la vora perquè volia mantenir el meu ritme, semblava que jo l’hagués d’arrastrar i em fatigava més del compte… és curiós…
• Els quilòmetres finals han estat estranys perquè si prenia referències d’altres corredors, baixava el ritme i he hagut de pendre la decisió de no mirar als demés. Només mirar el terra, el rellotge i pensar en mantenir el meu ritme i escoltar les meves sensacions… i sort d’això en els quilòmetres finals perquè me n’anava a ritmes per sobre de 4:40…
• He arribat a meta vomitant. No m’havia passat mai! Però res important: he vomitat el cafè del matí pel mateix esforç final. Cap problema!

Al final en el lloc 140 de 497 finishers que tampoc està malament i 42è de la meva categoria. En definitiva: una més al sac!

Proper objectiu: baixar de pes ja!

Cap comentari:

Publica un comentari