They Live (1988)

[662]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: John Carpenter
Guió: Ray Nelson (novel·la Eight O’Clock in the Morning), John Carpenter
Actors: Roddy Piper, Keith David, Meg Foster

[ Acció, terror, ciència ficció ] 1h 34min

Sinopsi

IMDb (7,3):
“Un sense sostre descobreix unes ulleres de sol que li permeten veure el fet que els alienígenes s’han apoderat de la Terra.”

Crítica

Coses friquis i estereotips dels ’80…

Hi han poques pel·lícules que se’n salvin dels clàssics estereotips sexistes dels anys vuitanta. Aquesta, òbviament, tampoc, però no per això resulta xocant veure segons quines coses que teníem tant normalitzades. I això mateix dona per pensar que el que estem vivint avui, d’aquí uns anys ho veurem ridícul… ;-)

La història tampoc té més. A nivell de guió, possiblement qualsevol capítol de The Twilight Zone estaria més el·laborat, però no deixa de fer gràcia veure-ho desenvolupat en un llargmetratge… i més si el signa John Carpenter que, d’entrada, es podria esperar alguna cosa més… o no… potser és justament això el que calia esperar.

Amb tot, els Teleñecos ja estaven funcionant en la dècada de 1980, per la qual cosa el boom de ninos i maquillatges creatius ja havia esclatat. Les caretes dels alinígenes fan riure ara i, suposo, quan es va estrenar la pel·lícula. Així que, com no podria ser d’altra manera, és una pel·lícula “de culte” friqui justament per aquest fet.

Si algú està interessat en conèixer una mica el que va significar la pel·lícula en el seu moment i el fenomen posterior, li recomano segueixi el següent fil de Twitter:

Carpenter ideó THEY LIVE gracias al tebeo 'Nada' guionizado por Ray Nelson e ilustrado por Bill Wray, que apareció en 1986 en la revista 'Alien Encounters' 6 y tenía las bases de lo que sería la película. Aquí lo tenéis completo.
👉https://t.co/PQKmrsA6Mr pic.twitter.com/nEl10POyuX

— Horror Losers (@horrorlosers) 4 de novembre de 2018

Resum (amb espòilers)

Deprés de la crisi de l’automòbil de Detroit als ’80, un jove mascle solitari va de ciutat en ciutat amb només una motxilla carregada a l’esquena. Busca feina en una obra i és acollit en una mena de descampat. Enfront del descampat hi ha una petita església en la que passen coses estranyes. Un dia hi entra i descobreix que els càntics que se sentien des de fora estan gravats i allí s’hi reuneixen persones que semblen estar fent activitats il·legals. Una nit uns quants cotxes fugen de l’església tot carregats amb caixes just en el moment que la policia els encercla. De passada destrueixen les barraques del campament.

El nostre heroi torna a l’església i obre una de les caixes que sabia encara quedaven amagades darrera una falsa paret. Se l’emporta i, enmig de la ciutat, l’obre. Només hi han ulleres de sol. Empipat tanca la caixa i la deixa al contenidor de la brossa. Però se li ha quedat una ullera de sol a la mà i, per no tornar-la a posar a la caixa, se la deixa posada a la camisa. Tot caminant per la ciutat se les posa i comença a descobrir que tota la publicitat visible, amb les ulleres posades, es torna en missatges en blanc i negre d’accions simples del tipus “sigues submís”. I no només això, algunes persones amb les que topa tenen la cara sense pell i se’ls veu directament les òrbites oculars, els muscles i la dentadura.

Descobreix que són alienígenes que han invadit la Terra i la gent que hi havia a l’església estaven fabricant ulleres que permetien veure la realitat per mostrar-la a tothom. Els alienígenes utilitzen un tipus d’ones que van parelles amb la televisió, perquè la gent no pugui veure el que està passant. De totes maneres, una petita elit humana sí sap el que passa i hi col·labora a canvi de gran posició social. Els alienígenes només estan a la Terra per utilitzar-ne els seus recursos i, un cop enllestides les seves necessitats, buscaran un altre planeta.

Hi han activistes que hi lluiten i volen destruir l’antena que els té a tots encegats, però cada cop que aconsegueixen organitzar-se, sempre acaba apareixent la policia (humana i alienígena) i els extermina. El nostre heroi ha de convèncer el company de l’obra que l’ha ajudat a trobar lloc on dormir, per destruir els alienígenes. Enmig de tot això, els alienígenes saben que, primer amb les ulleres i després amb lentilles, alguns humans poden veure’ls i s’intercomuniquen a través dels rellotges per tal de fer venir policia.

Aconsegueixen un d’aquests rellotges i, quasi per casualitat, el poden activar en un moment que estaven encerclats i poden fugir a través d’un forat interdimensional que els porta als soterranis de la ciutat on descobreixen tota la trama i comencen a disparar a tot i dret contra tot alienígena fins que arriben a l’estudi de televisió on utilitzen les ones per deixar la població encegada. Després d’una mica més d’acció aconsegueixen destruir l’antena i tota la població humana aconsegueix veure tal com són els alienígenes, començant pel mateixos presentadors de telenotícies.