Bloc personal,

diumenge, 10 de maig de 2020

Surcos (1951)


[851]

Valoració



Fitxa tècnica

Direcció: José Antonio Nieves Conde
Guió: Eugenio Montes, José Antonio Nieves Conde
Actors: Luis Peña, María Asquerino, rancisco Arenzana

[ Drama ] 1h 44min

Sinopsi

IMDb (7,6):
“Les lluites d’una família espanyola a l’emigrar del país a Madrid cap al 1950.”

Crítica

Vista, però molt vagament recordada…

Preciosa i dura. Falsa també. Però mostra la part fosca de l’Espanya franquista i el mal viure de la gent.

Resum (amb espòilers)

Una família pagesa (els Pérez) es deixa convèncer per les ambicions del fill gran que convenç al pare per a anar a la capital (Madrid) perquè allí el diners es guanyen sense esforç i la vida és més fàcil que en el camp. Aquest convenciment arrenca a tota la família de les seves arrels per a traslladar-se a un Madrid urbà i fred, res a veure amb el seu passat rural. Per a aconseguir finançar el viatge venen les seves terres, la qual cosa suposa una de les primeres humiliacions que pateixen amb l'esperança de prosperar, ja que existeix entre ells la idea que "en el camp no hi ha futur". Arriben amb tren a l'Estació del Norte de Madrid amb una imatge típica de l'època —abillaments de llauradors i animals vius entre els paquets i cistelles—, el primer contacte amb la ciutat és de rebuig per part dels seus habitants. La seva arribada a Madrid es produeix a la plaça de Lavapiés.

Per a la seva desgràcia comprovaran que la realitat urbana és molt diferent al que havien imaginat inicialment. Aviat apareixen persones que els enganyen, els confonen, els exploten, els ofereixen treballs precaris, els indueixen a la delinqüència, etc. La família, unida en el passat, es va descomponent després d'arribar a la ciutat i sofreix un xoc intentant aclimatar-se a la nova realitat: "buscar una ocupació" en una societat en la qual trobar un treball no és fàcil. El menyspreu dels madrilenys apareix quan els mostren que la ciutat ja no suporta més població i que el poc treball que queda veuen que han de repartir-lo amb els nouvinguts del camp. Aviat sofreixen amuntegament en una de les construccions més populars de Madrid (una corrala) clarament situada al carrer de l'Ave María del barri de Lavapiés, a Madrid.

La pel·lícula va narrant escenes de gran duresa, en un món implacable en el qual alguns personatges perden per complet la seva autoestima. Els personatges semblen viure en històries paral·leles, alguns d'ells obeeixen a estereotips, com don Roque "el Chamberlain" (Félix Dafauce), que representa el nou-ric; el "Mellao"; els fills homes de Rosario: Pepe, que s'integra en una banda organitzada de delinqüents, i Manolo, que viu en la més estricta pobresa entre cases en ruïnes i sense aconseguir una ocupació. La filla de Rosario, Tonia, que va coneixent i relacionant-se amb els diversos personatges, com el "Mellao" i "el Chamberlain", i que atreta per la riquesa fàcil acaba sent l'amistançada de don Roque, la qual cosa a ulls de la seva mare és permès. La família Pérez, aprenent amb tots aquests problemes quin és el seu lloc natural, acaba tornant al poble. En el guió original, en l'escena final, quan es tornen al poble, Tonia salta en marxa des del tren per a tornar a Madrid (aquesta escena no apareix, ja que es va prohibir per la censura).

Cap comentari:

Publica un comentari