Los chicos (1959)

[845]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: Marco Ferreri
Guió: Marco Ferreri, Leonardo Martín
Actors: José Luis García, Joaquín Cascales Zarzo, Alberto Jiménez

[ Drama ] 1h 30min

Sinopsi

IMDb (6,6):
“Quatre nois es troben en un quiosc durant una tarda plujosa. Un d’ells ha d’estudiar i els altres tres van al cinema, tot i que a una edat jove no se’ls permet entrar. Andrés treballa com a campaner en un hotel i somia ser un torero, "El Chispa" dirigeix el quiosc del seu pare, Carlos és estudiant i "El Negro" és un noi tímid. Són un grup d’amics que només volen divertir-se. Tot i això, la realitat els obliga a afrontar els problemes del món adult.”

Crítica

Una pel·lícula on no passa res, però en els detalls hi ha tot un món…

Què ha passat de destacable en el transcurs de la pel·lícula? Res especial. Només es mostra la vida del dia a dia d’una colla d’amics en el Madrid més fosc del franquisme amb ganes de mantenir una normalitat impossible.

Em sembla recordar haver-la vist, o almenys la situació del torero espontani. També podria ser que fos una altra pel·lícula, però diria que no, que era aquesta. El curiós és que aquest no-passa-res m’encanta, perquè el que m’agrada és veure els detalls del com vestien, com vivien i, gairebé, com oloraven. Tot en blanc i negre.

Resum (amb espòilers)

La pel·lícula de Ferreri, "Los Chicos", tracta de la vida de quatre nois espanyols de classe mitjana-baixa que afronten els efectes de la guerra civil espanyola. La pel·lícula representa un entorn urbà inhòspit, un conflicte entre adolescents masculins i adolescents i una atmosfera d’imperfecció social. "Los Chicos" va rebre crítiques negatives de pares, polítics i grups religiosos que van creure que la pel·lícula podria tenir un impacte perjudicial en els adolescents. Els censors van trobar la pel·lícula pessimista, no saludable, hostil al franquisme i una mala influència per a la joventut urbana. Mai no es va mostrar comercialment "Los Chicos", només es va veure un públic a Barcelona el 1963. Ferreri, un italià que treballava a Espanya, va cancel·lar el permís de residència i es va veure obligat a abandonar Espanya.

Andrés treballa com botons en un hotel i somia amb ser torero, Carlos està obsessionat per una vedet que viu al pis de dalt, El Espurna és emprat en un quiosc i ha d'aguantar al seu cap, un vell rondinaire, i El Negre avorreix les relacions amoroses de la seva mare. Encara que ho intenten, aquests quatre joves gairebé mai poden realitzar les seves il·lusions, ni tan sols anar a el cinema perquè la pel·lícula no és apta per a la seva edat.

Segona pel·lícula de Marco Ferreri, i una de les menys reputades de la seva etapa espanyola. A diferència de "El pisito" i "El cotxet", no va tenir la col·laboració de l'guionista Rafael Azcona i tampoc va tenir l'humor àcid que va caracteritzar a aquestes dues produccions. "Els nois" és una cinta pessimista que mostra la desolació dels anys de postguerra i la impossibilitat de complir les esperances juvenils, que xoquen amb uns problemes difícils d'afrontar. La pel·lícula no va caure gens bé a el règim franquista, però tampoc Ferreri va quedar molt satisfet de el resultat final.