Primer cangur

Primer dia en el que oficialment "fem" de cangurs. I dic "fem" entre cometes perquè jo a 2/4 d'1 estava que no m'aguantava els pets i me'n vaig anar a dormir... i quan han vingut a buscar-lo, continuava dormint... L'"abu" li ha donat de mamar la llet que prèviament s'havia tret la mare de la criatura. És curiós... oi?

De vacances a Gran Canària

Aquest any ha tocat Gran Canària. Aquí algunes fotos.

En aquesta primera, no s'aprecia bé, però al fons es veu el Teide de l'illa de Tenerife... i tot això des de dalt de tot de Gran Canària. Des de Roque Nublo.

Quina força que té l'Ade. Són els rocs de Roque Nublo... són més grans del que semblen i es veuen pràcticament des de qualsevol lloc de l'illa... almenys de la zona nord-oest.


Aquí el "menda lerenda" a Faro Maspalomas.

I aquí la nena baixant d'una de les megadunes que hi han entre Playa del Inglés i la platja de Maspalomas.

Jo també... eh!

Aquí Puerto Mogán.

Rècord: 160 Km/h

160 Km/h
És velocitat punta, però. No és mantinguda gaire estona. De fet ja hi havia arribat a aquesta velocitat. Però avui anava "tranquil·lament" a 140 he hagut d'adelantar i m'he posat a 160 com qui no vol la cosa... Tan tranquil.

Sortideta solet

Avui diumenge he decidit fer una sortideta tot sol. He provat de fer el circuit que vam fer el dia del Ricardo en dues parts, però tot seguit. De pas m'anava enterant per on passava, perquè l'altre dia anava tant de cul que no podia disfrutar del paissatge.

He sortit de casa a 1/4 d'1 del migdia. Feia sol però molt de fred. Me n'he anat per la C-31 direcció Ribes. Hi ha un moment que la C-31 i la C-32 coincideixen. Després he agafat el desviament a Ribes, però en comptes d'entrar a Ribes he agafat direcció Vilafranca. De seguida he sortit a la dreta cap Olivella. He fet tota la carretera de les urbanitzacions que porten a Olivella, però finalment quan has d'entrar a Olivella, has d'agafar un desviament tot recte. En canvi he seguit la carretera principal que feia un bon revolt a l'esquerra direcció Vilafranca. Una bona carretera de curves. Aprens a traçar-les... De fet no he arribat a Vilafranca. He arribat a la N-340 que puja a l'Ordal.

Girant a la dreta m'he encarat en la recta de l'Ordal. He anat atravessant poblacions. En una d'elles el termòmetre marca 7 graus. Abans d'arribar dalt de tot, m'he parat al centre de la carretera per agafar un desviament a l'esquerra que portava a Sant Sadurní d'Anoia. Una bona carretera de curves però de baixada... prefereixo les pujades a les baixades. A Sant Sadurní no cal entrar-hi tampoc. He agafat direcció Sant Pere de Riudebitlles, però quan ja estava a fora de Sant Sadurní, he girat a la dreta direcció Masquefa. Una altra bona carretera de curves. A la meitat he hagut de parar a canviar-me els guants. Tenia la punta dels dits gelada, perquè portava els guants d'estiu. En canvi la jaqueta d'estiu (amb dues fundes dintres, una contra la pluja i l'altre contra el fred) han aguantat de primera. Per alguna cosa va costar quasi 300 euros...

Finalment, a prop de Masquefa, en comptes de girar a la dreta, he agafat direcció Piera. A Piera he vist on vam esmorzar l'altre cop. Vaig reconeixent els llocs per on vam passar. Passo Piera i agafo direcció Capellades. Tampoc arribo a Capellades. Sí a Vallbona de les Monges.

Quan em creu amb al C-15 Vilafranca-Igualada, agafo direcció Vilafranca. I en el primer desviament surto per la dreta. Direcció Mediona. És el primer cop que passo per aquesta carretera. L'altre cop vam anar al següent desviament i vam entrar direcció Sant Quintí de Mediona. Vam passar per davant del poble i vam continuar la carretera de pujada i amb curves. És a meitat d'aquesta carretera que vam agafar l'altre cop on "desemboca" aquesta de Mediona. M'he equivocat i he baixat direcció Sant Quintí. Me n'he adonat i he fet mitja volta. He arribat fins a Mediona i d'aquí direcció Sant Joan de Mediona. Bonica carretera també. Aquesta m'ha portat fins la Llacuna. Aquí ja començava a portar el fred a sobre que donava gust...

De la Llacuna direcció Font-Rubí. Aquesta és de les millors carreteres. Primer de pujada i després de baixada. Si no fos perquè ja eren les 2 del migdia passades i havien una humitat a les curves que espantava. Sort que només era humitat i no gel... Baixant, baixant cap a Sant Martí Sarroca. D'aquí a Vilafranca i de Vilafranca cap a casa. He arribat a 3/4 de 3 i només he parat per canviar-me els guants... Déu n'hi do!

Defenses de motor (engine guard)

Finalment ja li he encarregat les defenses al taller. He optat per unes Hepco-Becker. Aquestes són les imatges:
En diuen defenses de motor perquè, en teoria, són per protegir el motor en cas de caiguda. Però n'hi han de més altes i de més baixes. Aquestes són de les més altes que he vist. Són més resistents. No vibren. I serveixen pel que jo vull: si em tornen a tirar la moto al terra que no em trenquin intermitents, ni retrovisor, ni ratllin laterals.



Per preus veig que estan en alguns llocs a 147,95 euros i en d'altres a 195 euros. També he aprés que pel model de la DL650 sòn diferents que per la DL1000. La DL1000, al tenir punts d'anclatge diferents són menys "aparatoses".

Podcast

Des del descobriment dels Weblogs o Blogs el Podcast o Podcasting està resultant una veritable troballa. Per qui no sàpiga què és un Podcast, la Wikipedia ho explica molt bé: "El podcasting consiste en crear archivos de sonido (generalmente en ogg o mp3) y distribuirlos mediante un archivo RSS de manera que permita suscribirse y usar un programa que lo descargue para que el usuario lo escuche en el momento que quiera, generalmente en un reproductor portátil." Explicació completa aquí. El que no sabia era que "La palabra podcasting es una mezcla de las palabras iPod y broadcasting. No obstante, no es necesario un iPod para escuchar ya que se trata de archivos de audio que se puede reproducir en cualquier dispositivo en función del formato: mp3, ogg, etc. Según numerosos autores, el término también podría tener su origen en Pod, que se traduce como cápsula o vaina en inglés y que también dio nombre al iPod." Sempre s'aprenen coses noves, no?

Doncs al que anava... és un format que s'ha "creat" per ser llegit en un iPod a través de l'iTunes. Però feia temps que sentia parlar de la gran acceptació que tenia el Podcast entre els usuaris d'ordinador en general i no només d'iPod.
Així que vaig actualitzar iTunes a l'última versió i ja vaig veure que hi havia una pestanyeta dedicada només als Podcast. I per indicació de la revista MacWorld que en parlava del tema, vaig començar a connectar-me i escoltar "programes de ràdio portables" (que és el que vindria a ser un Podcast) com per exemple TerritoriMac que sempre he tingut ganes d'escoltar i per qüestió del dial i de l'horari mai n'havia tingut ocasió. I la veritat és que tampoc era una cosa de l'altre món, però estava bé. Estava i està: en mantens informat de les coses, que la majoria de les vegades, ja saps per altres canals, però que sempre està bé saber-les.

I el nou descobriment, per mi, és el Vídeocast. Que de fet és també un Podcast per definició, tot i que en principi els Podcast són arxius d'àudio. Però la cosa ha evolucionat tan ràpid que també n'hi han de vídeo (per això Vídeocast).

I d'aquests, imprescindible PhotoshopTV a càrreg dels Photoshop guys. S'aprén, i molt, en programes específics de Photoshop cada setmana.
Els links cap el Vídeocast a la seva web o directament en el directori Podcast d'iTunes.