Doncs sí, aquest és el fet. Avui ha estat el primer dia que se m'ha adormit als braços. Ja feia estona que se'l veia cansat. Jo mentrestant l'anava entretenint perquè no "guarregeix" massa. I quan portava un quart d'hora jugant amb ell l'ha agafat l'abu en braços, se li ha refregat al pit i ja portava els ulls plorosos d'una son que "no podia amb la vida".L'abu ha hagut de fer la seva "sentada" del migdia i me l'ha tornat a passar. Ha renegat dos cops i s'ha quedat "fregit". Ben dormit.
Ara, l'he hagut de dormir de peus i movent-lo, doncs sentat i quiet deia que no volia dormir. I un cop dormint, tot bressonlant-lo, ja m'he sentat. S'ha de veure el que cansa un nen, no només per dormir, sinó per estar tot el dia amb ell, donar-li de menjar, tenir-lo entretingut... Jo només el veig als migdies quan vaig a dinar a casa i encara que "jugo" amb ell... vull dir que és més una distracció per mi que pel nen.
O sigui que chapeau a totes les àvies. A les mares no, que per això els han parit i és la seva obligació! :DDD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada