Bloc personal,

dilluns, 6 de març de 2006

M'estic "dispersant"

Com l'arrel d'un arbre, quan et dediques a un projecte (que seria l'arbre), en el moment de començar, tot sembla estar molt clar. Però a mida que hi vas avançant has d'estar per tantes coses diferentes, que arriba un moment que és difícil seguir endavant...

Quan vaig decidir fer la web es va fer difícil el començar perquè no sabia com fer-ho i com fer-ho bé. Però m'he adonat que això no és l'important. L'important és profunditzar. Anar més enllà. I això és el que ara mateix m'està costant... Ara però, les arrels gruixudes estan ben agafades. I el problema més gran que tinc ara és que estic treballant les arrels petites la qual cosa em fa estar per totes al mateix temps i per això em "disperso".

Per una banda tinc la web morta. Està "actualitzada" al gener del 2006!!! Ja fa temps que vull actualitzar continguts i no hi ha manera... no hi ha més temps. Ho hauré d'anar fent per parts. Primer la home principal caldrà redissenyar-la. I amb l'estil que agafi, redefinir la resta de les pàgines sense que em costi massa. Després hi ha el tema del book que ja fa temps que vull fer amb Flash. El tema de la pàgina d'enllaços està demanant a crits un canvi ja! Fins i tot una de les pastanagues* que m'havia posat al davant era aprendre una mica el WordPress per tal de fer pàgines dinàmiques... el que no tinc clar encara és si es necessita PHP, cosa que em faria plantejar-me el canvi d'allotjament. Havia pensat en anar afegint enllaços en una pàgina, similar en construcció a les del Blogger, però creada amb aquest programa que es diu WordPress. I sobretot per la pàgina que encara haig de començar en la que vull incloure els logotips que m'agraden i els que no.

Per altra banda tinc el Projecte Melic que no acaba d'arrancar. Tot i que sebla que no hagi fet molts avanços, de cara als demés està parat...

I també per altra banda estic amb el blog que, sembla que no, dóna feina... És qüestió d'agafar-li el punt. I és que em queden un parell de blogs per fer encara!: el d'Un dia qualosevol..., el de Tota una vida i el d'Ébano (l'orquestra).

Paciència! Qui dia passa, any empeny!

Penseu que tot això ho haig de fer en els pocs moments lliures que em queden del dia... i en hores de feina, és clar!

Cap comentari:

Publica un comentari