Bloc personal,

dimecres, 31 de desembre de 2008

Material "hardware" (I)


Compto amb la inestimable Capri de Getzen en Sib platejada, de la que tinc un joc de bombes per transformar-la en Do. Quan fa més de 20 anys la vaig anar a comprar, després de mirar preus i marques, em vaig decidir per l'Eterna de Getzen també. Teòricament superior a la Capri en qualitat i preu, però en el moment de provar-les, provada una i provada l'altre, resulta que l'Eterna tenia el so apagat i tapat i la Capri tenia un so obert i brillant. Així que no hi va haver dubte.

A hores d'ara, i a causa del temps, dels anys i de la "mala vida" que ha tingut, està abonyegada, tornada a soldar i enganxada amb una barreja de Loctite i estany (és la zona que porta l'adhesiu). A fi de comptes són com les arrugues causades per l'edat en la cara d'una persona... ;-)


A més a més tinc un fliscorn Bach (no sé si és Stradivarius o no... gravat només posa Bach USA), platejat també, que em comptes de tenir les bombes com és "habitual" en els fliscorns, baixant, els té horitzontals com en la trompeta. Curiosament sempre he pensat que això era un impediment, que no era prou bona... Pensava, déu ser d'estudiant (segurament ho és). Però l'altre dia estudiant i memoritzant, com no haig de llegir partitura, em vaig quedar sorprés al donar-me compte que una de les fotos que tinc a l'estudi, la del Roy Hargrove, utilitza un fliscorn amb les bombes com les tinc jo. Evidentment res a veure amb la meva, però em vaig quedar més tranquil... ;-)

De boquilles, a part de les habituals Vincent Bach standard 7 C que portava "de sèrie", les noves les vaig comprar totes Bach d'1 1/2 C. I en un moment determinat em vaig decidir per la MegaTone® tant per la trompeta com pel fliscorn.

I ara, també després de molts anys, he encarregat la boquilla de fusta Benterfa de banús 3C. De fet, com ja he comentat, amb el contacte que hi vaig fer personal, em va arribar a deixar una boquilla de fusta de roser, em sembla que era, però després d'un parell d'anys em semblava que era abusar i li vaig tornar... segurament la va tirar perquè era un prototip, però mira... Em diuen els suïssos que la comercialitzen CMI que ara mateix està esgotada però que pel gener els han d'arribar 500...

La veritat és que em fa molta il·lusió poder tornar tocar amb una boquilla de fusta. I si m'arriba bé també demano pel fliscorn.


Finalment aquí podeu veure una foto de com tinc muntat el xiringuito.

L'ampli, un Laney de 100W, el tinc per escoltar els acompanyaments dels play-a-longs.

Cap comentari:

Publica un comentari