Fa 5

Què us pensaveu? Que això era qüestió de 2 dies i que ja me n'havia oblidat? ;-)

Doncs no. Aquí continuo. No amb el mateix ritme que quan vaig començar, però vaig fent. I els progressos es van notant.

Tinc un llavi que cada cop aguanta més i alhora en sóc conscient de les seves limitacions: sé perfectament fins on arriba. I les escales, a força de repetir-les, sembla que no, però me les sé pràcticament totes. Em falta encara molta més agilitat mental, però això no és una cosa que s'aprén en dos dies...

El que està clar és que, amb el llavi fred però sense estar cansat, ja pujo fins el Fa 5!!! i sense gaire esforç... El Sol 5 encara se'm resisteix, però estic segur que puc pujar fins el Do 6. A mi, que m'agraden molt les frases fetes encara que pugui semblar xabacà, en tinc una d'apuntada que diu "la paciència estova fins i tot les pedres més dures" (la frase original és de Konkomba i referint-se a les meravelles que fa la paciència diu: "L'ebullició infinita estova fins les pedres").

I pensar que quan tocava d'"ofici" amb prou feines passava del Re 5 i esporàdicament. El que fa la feina ben feta i ben aprofitada, eh? ;-)