Esperava veure els músics originals anunciats en les programacions, però sembla que algun que altre sempre va variant, suposo en funció d'agenda. Esperava veure el Julián Sánchez però no hi era... En canvi, oh sorpresa!, hi era el Raynald Colom... bé! Els altres trompetes els habituals titulars: el Jaime Peña, Matthew Simon, i Juan de Diego. De trombons vaig trobar a faltar el Víctor Correa i que almenys algú fés una solo... La resta de músics em sembla que sí hi eren tots els titulars: trombons Aram Montagut, Tom Johnson i Sergi Vergés (no sé qui era el substitut del Víctor), saxos Guim Garcia (saxo alt), Pablo Arias (saxo alt i flauta), Xavier Figuerola i Víctor de Diego (saxo tenor, soprano i flauta), Juan Chamorro (saxo baríton), piano Txema Riera, contrabaix i baix elèctric Rai Ferrer, bateria Ramón Ángel Rey i Alfons Carrascosa direcció musicals i autor d'alguns temes, potser la majoria.
I així com en la sessió del 30/06/10 en vaig 'queixar' d'alguns solos mal construïts o fets per músics novells, en aquesta ocasió en van agradar tots. Per mi ho van fer impecable.
La BBBB tampoc ho va gens malament, tot el contrari, el que passa és que no m'esperava gran cosa tampoc però són també grans professionals. El que passa és que l'envoltori d'aquest blues em sembla totalment anticuat i fora d'ona... això ho diu algú que en algun cop li han dit que era "más antiguo que las maracas de Machín"... ;-)
I el que em va sorprendre molt positivament va ser la WTF Jam Sessions perquè no les havia anat a escoltar mai perquè realment no sabia el què era i em feia "por". De fet es tractava d'això, d'explicar al públic què feien cada dilluns allà tancats al soterrani del Jamboree treient totes les cadires de l'espai del públic. Es dedicaven a improvisar i sobretot experimentar sota la direcció de l'Aurelio Santos. Aquests experiments de vegades es poden atravessar una mica i fer pesats, però pel que vaig poder veure (finalment me'n vaig anar a 3/4 de 9 del vespre perquè estava ja cansat d'estar dempeus des de les 5 de la tarda i allò encara continuava) van estar molt, però que molt bé, fins el punt que se'm van posar els pels de punta en tres ocasions i sabent com sóc és de considerar. Va començar l'Aurelio fent una base rítmica amb la boca amb el micro convenientment enganxat a aquesta i allò que de vegades acaba sent un 'pastel' va anar pujant i baixant d'intensitat convenientment dosificada i va anar afegint músics amb comptagotes fins que van sortir temes realment interessants. Segons sembla tot era pura improvisació, però ben control·lada, i el que a mi em posava els pels de punta (en el bon sentit, en el sentit que m'impactava i m'emocionava) eren els canvis de ritme i els canvis d'intensitat. Chapeau. A destacar el saxo un nano jove amb molta força i vitalitat, el Llibert Fortuny i el trompeta el Raynald Colom; fins i tot el mateix Aurelio Santos que només el vaig sentir en el primer tema però suficient per no fer-se excessiu.
