Anders Bergcrantz Quintet

Jazz europeu del bo... o del clàssic, perquè alguns temes eren ben clarament standards, però ben interpretat, sí senyor! Del que a mi m'agrada! Com una tònica, lleugerament amarga però intensa. He de dir que moltes vegades, veient jazz a la tele a les tantes de la nit amb el volum baixet, m'he acabat adormint. I no perquè la música fos dolenta, sinó per les hores que són i perquè et relaxes i estàs cansat... i t'acabes dormint. Doncs ahir vaig pensar justament en això: si aquest concert l'estés veient per la tele m'hauria adormit. Però estàs en directe i el so no impacte en els teus oïdes igual que quan el sents per la tele per bo que tinguis el sistema de so, i això em va agradar. A més, com dic, és aquest estil el que m'agrada, i el que com quan sents parlar amb anglès i entens encara que de retruc el que estan dient, doncs acabava entenent o distinguint els patrons, les escales i els arpegis.

Ara, això sí, nòrdics com són, van començar puntualíssims a les 9 en punt. Jo anava justet de temps i em van entretenir a la porta els típics guiris despistats que es posen a la porta a preguntar... que també el porter podia haver estat més atent i al veure que jo ja portava entrada, llegida de lector i cap dins! O sigui que vaig acabar escoltant els primers compassos just quan baixava per les escales. Al final 1 hora i 5 minutets que van passar volant.

Ahir era el segon dia que actuaven doncs ho van fer també divendres. O sigui que en 2 dies 4 sessions... Déu n'hi do! El Joe Magnarelli també ho va fer... i el Christian Scott em sembla que també. Es veu que quan ve algú interessant o potencialment interessant, doblen les actuacions per no saturar la sala. Bona iniciativa.

Aquest Bergcrantz se li veuen moltes taules. Sinó només cal veure aquest vídeo de sota de l'any 93, m'ha semblat veure, que ja llavors feia el que fa ara. Però amb experiència (amb més experiència si més no) i la fa notar. (Hi ha algun vídeo més recent, només cal buscar una mica al YouTube i surten coses amb l'estètica que llueix actualment).

Ahir hi van ser:

• Anders Bergcrantz trompeta/flugelhorn,
• Fredrik Carlquist saxo tenor,
• Albert Bover piano,
• Marko Lohikari contrabaix,
• André Sumelius bateria.

I només parlar d'Albert Bover se n'ha de fer una menció especial. Va ser realment un luxe i no dic que eclipsés Anders Bergcrantz, però si no fos un professional com el que és, ho hagués pogut fer sense cap mena de dubte. De l'Anders Bergcrantz em va agradar molt el so del flugel, però també com domini el fraseig en tesitura mitjana tirant cap a dalt. Hi ha, com dic, una gran experiència en el que fa i se li veu. Com anècdota mencionaré que tocava amb una embocadura transparent, de metacrilat suposo... no ho havia vist mai.

També em va agradar força el saxo tenor, Fredrik Carlquist, diuen que es diu. Dominava també molt bé el tema i, si bé donava la sensació que era una formació eventual, van coordinar tots molt bé els temes amb les seves rodes i corresponents entrades de solos sota la direcció evident d'Anders Bergcrantz. Potser una mica més justets el contrabaix i el bateria que tampoc van tenir massa ocasió de lluir-se però van fer la seva feina.

A part del vídeo acabarem aquesta entrada del bloc citant el texte de presentació del web de Jamboree:

Amb el final de l’estiu toca refrescar-se una mica amb una mostra d’alta volada del què succeeix a terres escandinaves. En aquest sentit, el Jamboree donarà la benvinguda al més d’octubre amb la presència del trompetista suec Anders Bergkrantz, comparat amb tòtems de l’alçada de Freddie Hubbard, Woody Shaw, Lee Morgan o el propi Miles. El cert és que Bergkrantz atresora un so incisiu, bonic, que l’ha dut a tocar en indrets com el Ronnie Scott’s londinenc, el festival de Montreux o els Blue Note japonesos; a treballar al servei de Billy Harper, Michael Brecker, Benny Golson, Carla Bley, Bobo Stenson i McCoy Tyner, o a ser àmpliament guardonat al seu país. A Barcelona tocarà escortat per un combo amb el seus paisans Mako Lohikari –tot un gentlemann de les quatre cordes- i Fredrik Carlquist –un bufador torrencial-,el màgic Albert Bover i el paladí del ritme Marc Ayza.

I aquí hi ha l'errada: al principi anunciaven Marc Ayza a la bateria i ara veig que està actualitzat, doncs el bateria que va tocar va ser l'André Sumelius. Qui escriu els textes de presentació d'això, a part de no tenir les dades definitives, amb els adjectius es queda retratat... ;-) però ja és això, no? L'altra errada garrafal i per la qual no obtenia referències d'aquest trompetista és que havien posat el cognom amb K (Bergkrantz) i resulta que és amb C. Ara veig que està corretgit i sota aquest nom sí apareixen tot un seguit de referències a seguir.

Ah!, una última cosa: l'últim disc, que jo sàpiga, d'aquest trompetista és del 2007 i ahir el venien a 12 € amb la seva funda i tot el material que conté un CD físic; però és que a la iTunes Store està a 8,91 €!!! Me'l compro? M'ho penso una mica...