Bloc personal,

dijous, 30 de setembre de 2010

The Jamboree Big Latin Band



Ahir al vespre a la sessió de les 9, com sempre, bastant ple però amb un ambient agradable ja d'entrada, molt distendit. Quant vaig veure la programació de setembre i octubre al Jamboree ja vaig veure que, en quan a metalls, aquesta temporada prometia. I no sé realment si és la subjectivitat de l'oient realment la que em fa donar opinions, però ara tot em sembla bé, tot em sembla millor que l'anterior actuació... I aquest és el cas de la The Jamboree Big Latin Band: em va semblar "demolidora". Per qui vulgui escoltar-los són una formació "estable" que toca cada últim dimecres de mes, com ho feia la Big Acustic band (BAb) d'Alfons Carrascosa en la temporada de primavera-estiu. De fet alguns músics són els mateixos; aquests són els músics "titulars" encara que alguns eren uns altres i crec que per millorar:
  • Ramon Escalé piano i direcció,

  • Víctor Correa trombó,

  • Sergi Vergés trombó,

  • David Pastor trompeta,

  • Jaume Peña trompeta,

  • Guillermo Calliero trompeta,

  • Víctor de Diego saxo alt i flauta,

  • Martí Serra saxo tenor i soprano,

  • Joan Chamorro saxo baríton,

  • Gorka Benítez saxo tenor i flauta,

  • Ignasi Zamora baix,

  • Àlex Ventura paila,

  • Vicenç Soler conga,

  • Quino Béjar bongo i campana.

O potser sí que eren aquests... el que està clar és que la foto que tenen al web no correspon i per això no la poso (no en vaig fer de fotos: estava massa ple).

Des del punt de vista d'un "observador" de trompetistes el concert va ser ideal perquè, com amb la BAb, els músics no hi cabien dalt de l'escenari i els 4 saxos i els 2 trombons estaven a l'alçada del públic, que pràcticament no veies a no ser que t'anessis movent entre els caps de la gent, i dalt de l'escenari al racó esquerra el piano que per nassos es veia doncs ocupa mig escenari, però el pianista està d'esquena. I en el centre, com si fossin les grans estrelles, els 3 trompetes sentats en cadires altes. Darrera, amagats, el baix i els 3 percussionistes que acabaven d'omplir la part dreta. Així doncs, per nassos la vista se te n'anava als trompetes i entre els tres, el més gran i trompeta primer, el David Pastor, que no li vaig sentir cap solo, però només amb els "pinyols" de sobreagut que feia anava servit. El David Pastor és molt gran... ;-) m'agrada molt i tècnicament fa el que vol. El vaig escoltar com a únic trompeta i vent al concert de Pere Foved presentant el seu disc 6 reflexions en sis i que finalment vaig acabar comprant a la iTunes Store.

A destacar els altres dos trompetes, el Jaume Peña i el Guillermo Calliero (no sé si realment és aquest perquè és el primer cop que el veia) que, tot i deixar els sobreaguts al trompeta primer, no es quedaven pas curts. El Jaume Peña el coneixia de la BAb i, sense dir ni asse ni bèstia, feia la seva feina. Però ahir el vaig poder escoltar quan descansava el "gran David" i bé, bé. També he vist que fa jam sessions a la Nova Jazz Cava com a titular d'un quintet i convidats... i a més de franc... serà qüestió de fer-li una visita. I el trompeta tercer, que com dic he de suposar que és el Guillermo Calliero, també molt bé. A més vaig poder veure per segon cop una Monette en directe i em va semblar que la duia personalitzada (el primer cop va ser en el concert del Ronald Baker). El que no sé és quin model podia ser; no crec que fos la Prana 3.

Una altra curiositat a destacar és que tots tres trompetistes portaven trompetes ben diferents: es podia veure en el tamany i forma de la campana. Però tots tres pujaven a notes agudes amb una facilitat que feia por i sense escanyar pas el so, amb una sonoritat ben ample i brillant... el que demana una latin band!

I què més haig de dir? És una latin band i els temes eren la majoria ballables, o sigui que molt de ritme i molta trempera. Els saxos boníssims tots i, el que cada cop que escolto més i m'agrada encara més, el Víctor Correa, el trombó... molt bo també.

Em va agradar molt un tema, del que no recordo el nom, que també tocava la United Nation Orchestra del Dizzy Gillespie i que tantes i tantes vegades he escoltar sense cansar-me'n (tenia un disc LP que vaig deixar i mai em van tornar...). Em sembla que va ser el primer concert de jazz al que vaig assistir pels volts d'inicis dels anys 90 (potser 91 ó 92) i en vaig sortir encantat... Un disc que justament ara és molt difícil de trobar i no sé per què. En aquell moment no tenia idea qui eren Arturo Sandoval i Paquito D'Rivera... ;-)

El vídeo de dalt té bastanta mala qualitat però, veient com el Joan Chamorro gravaba l'actuació d'ahir, no m'estranya gens ni mica: amb la càmara iSight integrada d'un MacBook blanc i posant el MacBook amb la tapa oberta i orientant la càmara cap l'escenari des de la cabina de so... ;-) És el tema amb el que començaven els concerts anteriorment, Latin Cha Cha, però ara comencen, pel meu gust, amb un de més interessant i molt més impactant, sí senyor!

Cap comentari:

Publica un comentari