Bloc personal,

divendres, 17 de setembre de 2010

Joan Chamorro Quintet

Sorprenent aquesta proposta del conegut saxo Joan Chamorro que coneixia d'haver-lo escoltat amb la BAb Alfons Carrascosa i també com a mestre de joves estudiants que ja vaig mencionar de la Sant Andreu Jazz Band.

Ja llavors em va sorprendre l'Andrea Motis que només tenia 14 anys (no sé si a dia d'avui ha fet ja els 15...). El cas és que el concert és la presentació del disc anomenat Joan Chamorro presenta Andrea Motis (qui diu Joan Chamorro diu Ignasi Terraza, tot i que el mestre de saxo de l'Andrea des dels 11 anys és el Joan). Encara potser més que la presentació del CD és una posada de llarg d'aquesta noieta tant jove multi-instrumentista i cantant.

En la presentació que va fer el Joan va comentar que l'Andrea és una gran instrumentista i que està aprenent a improvisar molt bé, però que el seu do de veritat és la veu. Jo no hi entenc, la veritat, però va cantar molt bé... encara té una mica la veu nasal de nena, però ja fa matissos difícils de fer per a bons cantants. A mi en realitat en va agradar més com a instrumentista, sigui de trompeta o d'algun saxo, perquè toca amb una facilitat i simplicitat pasmosa. De fet l'únic que li falta, a part d'anar fent anys i agafar experiència, és una mica de caràcter, malícia o mala llet directament, però què puc dir... Molt bé!

Al concert anaven acompanyats de l'Esteve Pi a la bateria i el David Mengual al contrabaix. Amèn del mateix Joan Chamorro saxos, Ignasi Terraza piano i Andrea Motis trompeta, saxos i veu. I al concert la van acompanyar dos companys de la Sant Andreu Jazz Band i amics seus.

Em sembla meravellosa i encoratjadora l'empenta del Joan Chamorro muntant una Big Band i instruint pedagògicament els nanos a estimar i entendre la música des del punt de vista del jazz. Però pel que m'ha semblat veure en molts vídeos de YouTube la cosa al principi tendia més cap al dixie. I això és el que em va semblar que li agrada més a l'Andrea. Potser només és una sensació però se la veia disfrutar més quan cantava un tema de ragtime.

En qualsevol cas ahir va ser un dia d'aquests que marcaran història... i jo hi era. Per cert, la sala a rebentar. Jo havia comprat l'entrada quatre dies abans i només quedava un seient lliure: el meu. Fila 11 seient 7. Quan normalment treuen les últimes 4 files per deixar-les més espaiades perquè poques vegades omplen tant. De fet, l'única vegada que ho havia vist tant ple era amb el Christian Scott. Si bé és veritat que hi havia molt familiar i amics. Com anècdota, eren les 9 i les últimes files no estaven posades perquè havien de baixar les cadires de dalt. I a les 21,10 h va aparèixer l'Andrea i es va fer un fart de donar petons a amics, amigues i familiars... ja dic, la sala a rebentar.

Fa una mica de ràbia que una noieta de 14-15 anys toqui amb aquesta facilitat insultant i en canvi hi hagin "pasmaos" com jo que els costi tant fer una simple escala... no? Hi han tantes coses que sorprenen: l'edat, tenir certa afinitat pel jazz, el tocar igual de bé els saxos que la trompeta, tenir una veu prodigiosa... en fi, l'haurem d'anar seguint a veure com progressa i es fa gran.

Cap comentari:

Publica un comentari