Tarannà

Davant d'aproximadament una quinzena de persones m'he trobat una gran sorpresa... una bona sorpresa! La veritat és que ha estat de les poques vegades que he sortit encantat i content amb el que havia escoltat.

Hi anava a cegues sense saber el que em trobaria. De fet la pre-selecció que faig dels concerts que m'agradaria escoltar es basen en que, com a mínim hi hagi una trompeta. El fet que a més hi hagués un trombó ja em va animar. I la veritat és que aquests quatre "pitus" (saxo tenor, trompeta, trombó i saxo alt) ho han fet tan bé que m'han deixat bocabadat. I no fan justament un repertori agraït sinó tot el contrari: ben arriscat. De fet al principi, com no sabia que em trobaria, i el saxo alt ha començat a fer dissonàncies m'esperava el pitjor: un freejazz d'aquell insufrible. Però ha estat ben bé al revés.

Unes harmonies, síncopes i volums en alça o baixa com les onades, però tot en el seu punt just i molt ben trobat. Ha estat un no-parar. Però és que només amb els quatre vents, estaven tant ben treballades les veus de les harmonies que omplien més que un big-band. Com no hi entenc en el tema no puc dir el què, però sí puc fer un copiar i enganxar dels diferents webs que he anat trobant després del concert. També haig de dir que, ara que he escoltat el vídeo i mostres de l'iTunes, el directe és super-potent. En aquesta ocasió les gravacions no fan justícia al directe. M'han agradat molt, moltíssim... ;-)

Tarannà són:

• Sisu Coromina saxo alt,
• Ruth Barberan trompeta,
• Sergi Rovira saxo tenor,
• Pere Masafret trombó,
• Esteve Dalmau guitarra elèctrica,
• Jordi Sánchez baix i contrabaix,
• David Sitges bateria.

En aquesta ocasió no puc dir qui ha fet de més i qui de menys perquè m'han semblat tots molt ben compensats i se sentien tots des del principi. El que estava clar era que el Sisu Coromina era el director (i potser també autor). Un conjunt molt ben cohesionat i que sabien el que tocaven amb grans músics que, a sobre, disfrutaven el que feien.

Així, al web del Jamboree deien:

"Algú els va definir com una banda “neolaietana”, és a dir, hereva d’aquella època irrepetible que es va esdevenir al Zeleste del carrer Plateria. El cert és que Tarannà incorpora sense miraments influències que van del rock progressiu a la música tradicional, passant pel reggae o la músiques improvisades. Un poti-poti atrevit amb textos compromesos i una manera original de fer que ha rebut els elogis de la crítica especialitzada i d’un públic molt variat."

Una cosa que he notat és que la música que feien podia ben bé servir per algun anunci o pel·lícula i després al web Experiment Tarannà he llegit això:

"Tarannà és un grup de música de Barcelona, que utilitza el jazz europeu i la cançó instrumental com a punt de partida per a buscar un so propi. S'intercalen composicions, improvisacions i textos. Les seves influències van des de la música improvisada i el free jazz fins al rock progressiu, el reggae o la músiques tradicionals.
El grup està encapçalat pel saxofonista Sisu Coromina, director musical i autor de la majoria de les composicions. Completen la formació David Sitges-Sardà (bateria), Jordi Sánchez (baix i contrabaix), Ruth Barberan (trompeta), Sergi Rovira (saxo tenor), Pere Masafret (trombó), Esteve Dalmau (guitarra elèctrica) i Jordi Salvadó (tècnic de so).
El grup treballa en tres repertoris : el Septet, la música en directe per a pel.lícules de José Val Del Omar (també a septet) i el projecte Oda al Folklore, conjuntament amb la cobla de sardana La Bisbal Jove i el conductor gallec Pablo Rega (BIB, OMEGA).

Discografia:
“Senyals de vida” (Bankrobber, BR014 , 2007)
“Pintades d'amor i de guerra” (Bankrobber, BR022 , 2009)"

O sigui que, efectivament, treballen música per pel·lícules...

I també he descobert la Ruth Barberan que, encara que va nèixer un any després de mi, el 1966, no l'havia sentit anomenar mai. He investigat i veig que ha estat treballant el so experimental. Però ja és ben estrany que algú que passa dels 40 encara continui experimentant... Molt bé també. La tesitura era molt còmoda, potser la nota més alta era un Mi4, però aquesta era la gràcia: aprofitar els harmònics naturals de la trompeta, com de la resta dels instruments, i té un so que m'agrada... aquest cop sí... ;-)

Us deixo aquí un vídeo on hi ha un tema dels que han tocat:

I us faig saber que també he comprat el disc a iTunes. Molt bo també, encara que, com he comentat, el directe per mi millor.