Mayte Martín - Al cantar a Manuel (2009)

Ahir al vespre vaig veure un fragment del programa Mundo Sonoro a La2 (el programa del que parlo a RTVE a la carta). Em sonava que el programa era repetit (emés el 5 d’abril 2011), però vaig veure la Mayte Martín que no l’havia vist abans. Em va agradar molt el que vaig sentir de música i també les seves paraules quan parlava, entre altres coses, que hi havia molts bons músics que fingien en els sentiments... ella té un sentit especial per detectar aquesta mentida, per això el que fa ella és fer-ho de cor (segur que no eren aquestes paraules, però sí el seu sentit). Em va agradar veure en els assajos sentiment a flor de pell...

En fi... A la nit vaig deixar baixant el disc de l’any 1996 amb el Tete Montoliu “Free Boleros”
i certament es percebeix una “veritat”. Així que aquest matí, després d’escoltar els previs, he comprat el disc sencer de la Mayte Martín “Al cantar a Manuel” (2009) a l’iTunes Store que inclou el llibret en PDF (el primer cop que ho veig).

Copio i enganxo una valoració d’algú que en té un opinió ben ferma:

“Cuando alguien escucha la voz de Mayte siente desbordarse la poesía. Es irrelevante que esté cantando, da lo mismo que sea una guajira, que una bulería, que un bolero, que le acompañe solo una guitarra, o que sea el piano de Tete Montoliu o el de las Labèque... ella tiene poesía en la voz. Por eso cuando como en esta ocasión, además pone música a una poesía como la de Alcántara, el resultado es... puro sentimiento, un lazo de belleza que te atrapa el alma y la estruja haciendo que sea imposible permanecer impasible. Una belleza, gracias Mayte.”

Alma atrapada
por LIBANAR SUNCAÍ

La veritat és que quan ho escoltes com cal se’t posa la “gallina de piel”... ;-)