En el moment en que ens trobem en el que per estar ben informat has de triar acuradament la informació que reps, per poder-la triar adequadament n’has de rebre una gran quantitat per poder-ne fer un correcte destriament i, en aquest punt, ens trobem amb un “mal” que fins ara no havia existit mai: la infoxicació. Cal “separar el gra de la palla”. És per això que la gent amb una mica de criteri selecciona les fonts d’informació que rep i, amb el mateix criteri, contrasta aquesta informació mirant per exemple el que diuen des de l’altra banda.
A mi personalment, aquest contrast el faig al principi, però quan aquesta altra banda –no són sempre els mateixos i no n’és un sinó que en poden ser molts diferents– que intenta manipular la informació la dóna sempre amb el mateix to, arriba un punt que ja no l’escolto. La deixo de seguir. Me l’amago perquè segons quina insistència en un discurs concret m’arriba a cansar molt.
Amb aquest plantejament acabes en una situació en que només acabes informant-te de les coses que són de la teva mateixa corda i pensament, la qual cosa em porta a la següent reflexió: si en l’evolució de l’espècie humana el que millora l’espècie és la barreja com més diferent millor i el que l’espatlla és la procreació entre individus d’un grup massa tancat –una mateixa família–, l’endogàmia, això podria passar amb la informació que rebem?
Bé… per pensar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada