Dawn of the Dead (1978)

[410]

Valoració

Fitxa tècnica

Direcció: George A. Romero
Guió: George A. Romero
Música: Goblin, Dario Argento
Producció: Laurel Group (Richard P. Rubinstein)
Distribució: United Film Distribution Company (EE.UU.), Titanus (Itàlia)
Actors: David Emge, Ken Foree, Scott Reiniger
Estrena: 01/09/78 (Itàlia), 27/03/79 (Japó), 07/04/79 (EE.UU.)
Títol original: Dawn of the Dead (Zombi a Itàlia)

[ Terror, thriller ] 2 h. 6 min. (EE.UU) - 1 h. 59 min. (Itàlia)
Wikipedia

Sinopsi

IMDb (8,0) 2017 (7,8) 2024 (129K):
“Arran d’una epidèmia creixent de zombies que s’han aixecat d’entre els morts, dos policies del SWAT de Filadèlfia, un reporter de trànsit i la seva xicota –executiva de televisió– busquen refugi en un centre comercial aïllat.”

Crítica

Em va marcar, com hi ha Déu!

Més enllà del valor emocional que li pugui donar, em sembla que aquesta pel·lícula –i més en l’any en què està feta– ho té tot. Els ingredients justos, la maceració adequada, la cocció al punt… tot ben barrejadet a punt d’emplatar.

[ Actualització en la revisualització: 19/05/24 ]

Tornada a visualitzar en la seva versió italiana de 2h* de la còpia restaurada i amb un documental de 30’ on expliquen la importància de Dario Argento i la producció italiana quan va donar forma a la franquícia zombi i el que va passar amb la banda sonora original.

(*): Per molt que la versió europea duri dues hores, dubto que a Espanya arribés una versió més llarga de noranta minuts, que era el que acabàvem veient en les sessions contínues.

El George A. Romero va filmar amb un pressupost ben escàs Night of the Living Dead l’any 1968. Segons tinc entès, per errors administratius, no va ser registrada a l’oficina d’autors i, per tant, la seva emissió era lliure de drets des del primer moment, situació que va fer que fos emesa repetida i peridiòdicament per gran quantitat de televisions, a la vegada que la va fer popular.

Cinc anys després de la seva estrena, el George A. Romero va escriure una segona part de la pel·lícula, però es va quedar apartada en una estanteria fins que va aparèixer el Dario Argento, director italià de pel·lícules de terror (conegut principalment per Suspiria (1977), però també per L'uccello dalle piume di cristallo (1970), The Five Days (1973), Profondo rosso (1975), Tenebrae (1982) i The Stendhal Syndrome (1996)) que, al llegir el guió, va quedar positivament sorprès pel dinamisme de la narració i va proposar produir-la alhora que va ajudar en l’script definitiu.

Finalment la situació va desembocar en una coproducció estat unidenca i italiana on, els americans s’encarregaven de la distribució a les dues amèriques, nord i sud, i també part d’Àfrica, i els italians a Europa i la resta del món. Per aquesta producció, el Dario Argento va encarregar una banda sonora diferenta a la proposada per George A. Romero, així com un metratge lleugerament diferent. El George A. Romero va acceptar la nova banda sonora per tota la distribució mundial, però van continuar els metratges diferents. A Europa, Itàlia i Japó, la pel·lícula va arrasar clarament, malgrat els nombrosos contratemps per qüestions de censura (a França no es va poder estrenar fins el 1983).

Entenc que, a partir d’aquí, sense comptar l’error de la protecció del copyright de la primera pel·lícula que per si mateix ja va ajudar a la popularització del subgènere, va nèixer el fenòmen zombie arreu i l’inici real de la franquícia com a tal.

En les versions espanyoles, al títol Zombi de la versió original italiana, se li va afegir la vocal “e” al final, Zombie, per fer-la més anglosaxona. El que varia és el subtítol en petit: El regreso de los muertos vivientes o El crepúsculo de los muertos vivientes. En alguns païssos d’Amèrica llatina es va traduir literalment El amanecer de los muertos o també Muertos vivos: La batalla final.

És ara que me n’he adonat que no tinc anotada la primera part de la trilogia original**, la que va donar nom a la franquícia, Night of the Living Dead (1968), o sigui que la tinc pendent.

(**): Les tres primeres pel·lícules es consideren la trilogia original, tot i que, finalment, hi han sis pel·lícules en total on, les tres últimes són descaradament dolentes (6,2, 5,5 i 4,8 a IMDb).

Franquícia George A. Romero

• Night of the Living Dead (1968) (pendent d’anotar)
• Dawn of the Dead (1978)
• Day of the Dead (1985)
• Land of the Dead (2005)
• Diary of the Dead (2007) (pendent de veure)
• Survival of the Dead (2009) (pendent de veure)

• Dawn of the Dead (2004) (remake)

Resum (amb espòilers)

Els Estats Units estan devastats per una misteriosa plaga que reanima els éssers humans recentment morts com a zombis devoradors de carn. A l'alba de la crisi, s'ha informat que milions de persones han mort i s'han reanimat. Malgrat els millors esforços del govern, l'ordre social s'està enfonsant. Les comunitats rurals que tenen barreres naturals, com Johnstown i la Guàrdia Nacional, han estat eficaços per lluitar contra les hordes de zombis en camp obert, però els centres urbans cauen al caos.

A WGON-TV, un estudi de televisió de Filadèlfia, el reporter de trànsit Stephen Andrews i la seva xicota embarassada, la productora Fran Parker, tenen previst robar l'helicòpter de l'emissora per escapar de la ciutat. A l'altra banda de la ciutat, l'oficial SWAT del departament de policia de Filadèlfia, Roger DeMarco, i el seu equip assalten un projecte d'habitatges de baixos ingressos, els inquilins, majoritàriament negres i llatins, desafien la llei marcial de lliurar els seus morts a la Guàrdia Nacional. Els inquilins i els agents intercanvien trets mentre els agents intenten entrar, i els atacs indiscriminats d'oficials racistes i els morts reanimats agreugen el caos resultant. En Roger es troba amb un oficial d'una altra unitat, Peter Washington. Mentre l'equip SWAT envia amb èxit els zombis, un Roger desil·lusionat suggereix que ell i en Peter abandonin i s'uneixin a Stephen (que és l'amic d'en Roger) per escapar de la ciutat.

Roger i Peter s'uneixen a Fran i Stephen en un moll de la policia i després surten de Filadèlfia en un helicòpter robat de notícies WGON-TV. Després d'unes trucades tancades mentre s'atura a comprar combustible, el grup es troba amb un centre comercial i decideix quedar-s'hi perquè hi ha molts aliments, medicaments i tot tipus de consumibles. Roger, Peter i Stephen camuflen l'entrada de l'escala que condueix a la seva habitació segura i bloquegen les entrades del centre comercial amb camions per evitar que els no-morts penetrin. Això implica conduir a través de multituds de zombis, que ataquen els camions. Roger es torna temerari i aviat és mossegat pels zombis.

Després de netejar l'interior del centre comercial dels zombis, els quatre gaudeixen d'un estil de vida hedonista amb tots els béns disponibles. Roger finalment sucumbeix a les seves ferides i mor; quan es reanima, en Peter li dispara al cap i enterra el seu cos al centre comercial. Algun temps després, totes les transmissions d'emergència cessen, cosa que suggereix que el govern s'ha col·lapsat. Ara aïllats, els tres carreguen alguns subministraments a l'helicòpter, per si podrien haver de marxar de cop. Fran aconsegueix que Stephen li ensenyi a volar en cas que el mor o incapacitat.

Una banda de motoristes nòmades veu l'helicòpter en vol i irromp al centre comercial, destruint les barreres i permetent que centenars de zombis tornin a entrar. Tot i tenir un pla de repàs en cas d'atacar el centre comercial, Stephen, consumit per la ràbia territorial, pren els assumptes per les seves pròpies mans i dispara als saquejadors, iniciant una llarga batalla. A la sortida, els ciclistes que es troben en desplaçament es veuen aclaparats i menjats pels zombis. L'Stephen intenta amagar-se a l'eix de l'ascensor, però rep un tret i, posteriorment, és mutilat per zombis itinerants. Quan Stephen es reanima, instintivament torna a la sala segura i porta els no-morts a Fran i en Peter. Peter mata el no-mort Stephen mentre Fran s'escapa al terrat. En Peter, sense voler marxar, es tanca en una habitació i contempla el suïcidi. Quan els zombis van irrompre, canvia d'opinió i lluita fins al terrat, on s'uneix a Fran. Després d'haver escapat i sense combustible, els dos s'allunyen volant en helicòpter cap a un futur incert.