Ser zombie és un estat mental

Ser zombie és una actitud. És un estat mental. És tenir la mirada perduda contínuament. És estar destensat com la corda d’una guitarra desafinada. És voler estar, però per més esforços que fas no arribar. És anar fent la teva, impassible, esperant el teu moment, però quan arriba el moment, senzillament no hi ets. Només queda la carcassa. Notes en la llunyania sensacions que haurien de ser bàsiques i només en reps un eco llunyà, un ressò de les emocions vitals. Embotornament. Absència d’esperit.

Tot és degut a l’aïllament, a la soledat, a la falta d’entrenament en relacions socials, a la falta de contacte amb la realitat. Una mancança, buscada o trobada, però una mancança al cap i a la fi. Minusvalia emocional.

Jo sóc zombie.