Bloc personal,

dimarts, 10 de gener del 2017

AKIRA (1988)

[416]

Valoració

(10/01/2017)
(11/04/2025)

Fitxa tècnica

Direcció: Katsuhiro Otomo
Guió: Katsuhiro Otomo, Izo Hashimoto (manga: Katsuhiro Otomo)
Música: Shōji Yamashiro
Estudi: Tokyo Movie Shinsha Co., Ltd.
Distribució: Toho
Veus de doblatge: Mitsuo Iwata, Nozomu Sasaki, Mami Koyama
Estrena: 16/07/1988
Pressupost / taquilla: 5,7M $ / 49M $
Títol original: アキラ (AKIRA)

[ Animació, acció, terror, ciència ficció, gore, militar, superpoders, seinen ]
2 h. 4 min.
Wikipedia   |   MyAnimeList (8,16) (538.460)

Sinopsi

IMDb (8,1 8,0) (215K):
“Un projecte militar secret posa en perill Neo-Tòquio quan un membre d’una banda de motoristes es converteix en un psicòpata psíquic que actua violentament i només dos adolescents i un grup de psíquics el poden aturar.”

Crítica

No em fa el pes…
Una història futurista i apocalíptica de macarres motoristes i experiments psicogenètics…

Basada en un manga seinen del Katsuhiro Otomo ja conclòs publicat entre 1982 i 1990 amb un total de sis volums.

Cada volum tenia un títol dedicat a cadascun dels protagonistes de la història:
  • vol. 1: Tetsuo (1983),
  • vol. 2: Akira I (1984),
  • vol. 3: Akira II (1985),
  • vol. 4: Kei I (1986),
  • vol. 5: Kei II (1989) i
  • vol. 6: Kaneda (1990).

(Anys de les publicacions dels capítols que contenien els volums quan es van serialitzar a la revista Young Magazine KC de l’ed. Kodansha. Els tankōbon es van publicar una mica més tard.)

Ja l’havia vista fa molts anys per la tele, però per molt ben valorada que estigui, a mi no m’agrada.


==   Nova visualització 11/04/2025   ==

Valorant la possibilitat de llegir el manga encara que el final confús em fa tirar enrera…

La pel·lícula es va estrenar el juliol de 1988, el mateix any en el que Studio Ghibli estrenava en el mateix dia, 16/04/1988, Hotaru no Haka (La tomba de les lluernes) i Tonari no Totoro (El meu veí Totoro).

Aquí una merda de resum que acabo de fer i que m‘ha costat més de trenta anys fer-lo per poder entendre-la:

“L’Akira, l’experiment psicogenètic número 28, desapareix el 16 de juliol de 1988, dia en què es declara la Tercera Guerra Mundial (és també la data d’estrena real de la pel·lícula) després de produir-se una explosió termonuclear que arrasa Tòquio on ell és l’epicentre zero. Trenta-un anys després, el 2019, una Neo-Tòquio reconstruïda i totalment futurista amb gran quantitat de conflictes i protestes socials, amb diverses faccions socials i de poder lluitant entre elles, es divideixen entre els que consideren l’Akira el causant de la Tercera Guerra Mundial i els que el consideren un nou Mesies.

El primer protagonista, el de la moto vermella del cartell, és el Shōtarō Kaneda (a qui va dedicat el sisè i últim volum del manga; ell i la resta de joves macarres motoristes tenen tots quinze anys; només deixo la dada). El company a qui el Kaneda sempre li ha de treure les castanyes del foc és el Tetsuo Shima, que és reclutat com a nou conillet d’índies dels nous experiments psicogenètics i estan forçant per controlar (a qui va dedicat el primer volum del manga). De fet, el protagonista real mig encobert en tota la pel·lícula és el Tetsuo.

Sense saber ben bé què li passa, el Tetsuo comença a acumular un poder immens fins que decideix “despertar” l’Akira. Els altres tres experiments psicogenètics sobrevivents de l’explosió termonuclear i companys de l’Akira, ara envellits com panses, controlen mentalment la Kei, la “nova” xicota del Kaneda (a qui van dedicats els volums quart i cinquè del manga), per aturar el Tetsuo. Els esforços de tothom se centren en eliminar-lo per no repetir un altre holocaust.

En la part final de la pel·lícula, de manera confusa i embolicada, es produeixen un seguit de lluites entre el Tetsuo, el Kaneda i també del coronel colpista. El Tetsuo perd un braç, però el reconstrueix i sabem que l’Akira, després de provocar l’explosió fa trenta-un anys i sobreviure’n, va ser esquarterat fins l’última sinapsi cerebral per estudiar-lo i congelat en flascons de vidre.

Quan el Tetsuo agafa el màxim poder es converteix en un monstre, moment en què l’Akira desperta malgrat estar tallat com sashimi, es constitueix físicament de carn i ossos davant de la presència dels seus companys d’experiment ara envellits i s’emporta amb ell, en nou apocalipsi, a tots els que l’envolten a un nou univers acabat de crear. El Kaneda és salvat pels tres nens que també desapareixen.”



Resum (amb espòilers)

El 2019, després d'una guerra mundial desencadenada per la destrucció sobtada de Tòquio el 16 de juliol de 1988, Neo-Tòquio està plagada de corrupció, protestes antigovernamentals, terrorisme i violència de bandes. Durant una concentració violenta, l'esperós Shōtarō Kaneda lidera la seva banda de bōsōzoku, els Càpsules, contra la banda rival els Pallassos. El millor amic del Kaneda, el Tetsuo Shima, xoca sense voler amb la seva motocicleta contra el Takashi, un esper (ESP: percepció extrasensorial) o psíquic que va escapar d'un laboratori del govern amb l'ajuda d'una organització de resistència. Amb l'ajuda del seu company psíquic Masaru, el coronel Shikishima de les Forces d'Autodefensa del Japó recupera el Takashi, fa hospitalitzar el Tetsuo i arresta els Càpsules.

En una instal·lació secreta del govern, el Shikishima i el seu cap d'investigació, el doctor Ōnishi, descobreixen que el Tetsuo posseeix poderoses habilitats psíquiques semblants a l'Akira, el psíquic responsable de la destrucció de Tòquio el 1988. El psíquic Kiyoko adverteix al Shikishima de la imminent destrucció de Neo-Tòquio, però el parlament de la ciutat rebutja les preocupacions del Shikishima, el que el porta a plantejar-se matar el Tetsuo per evitar un altre cataclisme. Mentrestant, el Tetsuo s'escapa de l'hospital, roba la motocicleta del Kaneda i intenta fugir de Neo-Tòquio amb la seva xicota Kaori, però els Pallassos els embosquen. Els Càpsules rescaten el Tetsuo i la Kaori, però el Tetsuo pateix intensos mals de cap i al·lucinacions, i és rehospitalitzat.

En escoltar el seu pla per rescatar el Tetsuo i els altres espers, el Kaneda s'uneix a la cèl·lula de resistència de la Kei. A l'hospital, els psíquics intenten matar el Tetsuo mitjançant al·lucinacions, però l'intent es frustra. Un Tetsuo frustrat els busca, matant a tots els encarregats i els milicians bloquejant-li el camí. El grup de resistència s'infiltra a l'hospital, i la Kiyoko atrau la Kei i el Kaneda al Shikishima i els intents inútils dels psíquics d'aturar el Tetsuo. La Kiyoko li diu al Tetsuo que l'Akira, situat en un magatzem criònic sota el lloc de construcció de l'Estadi Olímpic, podria ajudar el Tetsuo amb els seus poders. Després de trair a tots els que l'envolten, especialment el Kaneda, el Tetsuo fuig de l'hospital per buscar l'Akira.

Utilitzant la Kei com a mitjà per aturar el Tetsuo, la Kiyoko treu a ella i al Kaneda de la custòdia militar. El Shikishima fa un cop d'estat contra el govern de Neo-Tòquio i dirigeix les seves forces militars a destruir el Tetsuo a qualsevol preu. A l'antic lloc de trobada dels Càpsules, el bar Harukiya, el Tetsuo s'enfronta als companys de colla el Yamagata i el Kai per la moto del Kaneda i mata al Yamagata després de la seva protesta. El Kai transmet la notícia al Kaneda, que promet venjar el seu amic, mentre el Takashi s’emporta la Kei. Confós amb l'Akira pels cultistes, el Tetsuo s'enfonsa a través de Neo-Tòquio, arribant als magatzens criogènics de l'Akira sota l'estadi. La Kei lluita contra el Tetsuo, però ell la derrota i exhuma l'Akira, només per trobar les seves restes tancades en pots per a la investigació científica.

El Kaneda lluita contra el Tetsuo amb un rifle làser i el Shikishima li dispara una arma orbital. Mentre aquest darrer li destrueix el braç, cap dels dos el pot aturar. El Shikishima i el Kaori s'acosten a l'estadi, on el Tetsuo, ara amb un braç robòtic, pateix un gran dolor i perd el control dels seus poders. El Kaori intenta contenir el Tetsuo mentre l'Akira atura la massa creixent. En reunir-se amb els seus amics, l'Akira crea una singularitat, atraient el Tetsuo i el Kaneda a una altra dimensió. Els espers teletransporten el Shikishima a una distància segura mentre la singularitat destrueix Neo-Tòquio en un mirall de la destrucció anterior de Tòquio, i accepten rescatar el Kaneda, sabent que no tornaran a aquesta dimensió com a resultat.

En la singularitat, el Kaneda experimenta la infància del Tetsuo i els psíquics, inclosa l'amistat seva i del Tetsuo i l'entrenament dels psíquics abans de la destrucció de Tòquio. Els psíquics tornen el Kaneda a Neo-Tòquio, informant-li que l'Akira portarà al Tetsuo a un lloc segur i que la Kei està desenvolupant poders psíquics. L’Ōnishi és testimoni del naixement d'un univers, però mor a la destrucció del seu laboratori. Després de consumir la major part de Neo-Tòquio, la singularitat desapareix, i l'aigua inunda el cràter que queda al seu lloc. Lamentant la pèrdua del Tetsuo, el Kaneda descobreix que la Kei i el Kai han sobreviscut, i es dirigeixen cap a les ruïnes mentre el Shikishima mira la sortida del sol. En un pla de realitat no especificat, el Tetsuo es presenta i desencadena la creació d'un univers, transcendint finalment les limitacions de l'existència humana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada