Nina (2016)

[491]

Doncs a mi m’ha agradat i força!


Encara que està mal valorada a IMDb a mi m’ha agradat molt. És clar que té les seves cosetes. Potser la més important i vistosa és que la Zoe Saldana és massa “guapa” per fer de la lletja i esquerpa Nina Simone. Per altra banda, ara mateix la tinc massa identificada amb la tinent Uhura d’Star Trek i Gamora dels Guardians de la Galàxia. Amb tot, durant el devenir de la pel·lícula, poques vegades veig els personatges de ciència ficció d’aquestes produccions amb més repercusió. Veig la Nina. La segona és que ella en canta totes les cançons que sonen a la pel·lícula; a sobre ho fa molt bé; però la Nina tenia una veu molt personal i inconfundible i, és clar, qui l’hagi sentida fins i tot es fa estrany sentir temes clàssics seus en una veu “normal”… Pel demés, la història i la manera d’explicar-la, a mi m’ha enganxat de principi a final. “30 anys d’alcohol, drogues i malaltia mental”, és una frase que diu la mateixa Nina i que descriu bastant bé els tristos finals de molts d’aquests genis.




IMDb (5,2):
“La història de la pianista i cantant de jazz, morta el 2003, Nina Simone incloent el seu ascens a la fama i la relació amb el seu representant de Clifton Henderson.”