Direcció: Zack Snyder
Guió: Zack Snyder, Kurt Johnstad, Michael B. Gordon, Frank Miller (còmic), Lynn Varley (còmic)
Actors: Gerard Butler, Lena Headey, Dominic West
[577]
Ara ja un clàssic… irremeiablement.
Basada en la novel·la gràfica (anteriorment conegut com còmic) de Frank Miller, que a la vegada es va inspirar en el que citen els llibres d’història de la Batalla de les Termòpiles, on el rei d’Esparta Leònides i els seus 300 soldats espartans van lluitar a mort contra els 100.000 soldats (hi ha qui parla de més d’un milió) del “rei-déu” persa Xerxes.
La història és narrada en off per l’únic soldat espartà sobrevivent, Dilios. Tot comença amb la infantesa de Leònides, com podria haver estat la de qualsevol altre nen espartà, en el moment del naixement on són “seleccionats” o directament sacrificats depenent de si el nen neix sa o amb algun defecte. Durant tota la seva infantesa són entrenats en la lluita i la supervivència: als 7 anys és separat de la seva mare i introduït en un món de violència, i una mica més tard (15 anys?), passant fam i fred, ha d’entrar en un bosc ple de perills on tornarà com a rei o no tornarà. Es narra com mata el llop i torna amb la seva pell com una capa per ser-ne el rei d’Esparta.
Ja convertit en home, casat i amb un fill de pocs anys, rep un emisari persa del rei Xerxes oferint-li submissió a canvi de seguir amb les seves vides. Leònides el llença d’una patada a un pou.
Decidit a plantar-li cara al rei persa ordena reunir els 300 millors guerrers espartans. Abans però ha de demanar permís als èfors, els místics d’Esparta (equivalents a l’esglèsia) i, segons el seu parer, el consell espartà (polítics) accedirà a enviar-los o no. Els èfors han rebut monedes d’or amb l’efígie de Xerxes i diuen no. I el consell espartà, control·lats per Cimó, un conseller de Leònides però també comprat amb monedes d’or, decideix no enviar cap exèrcit.
Leònides diu que hi va només amb una guàrdia personal de 300 homes, sense exèrcit, per sortejar la prohibició. De camí se li unexien altres soldats de pobles veïns però que no són soldats de naixement com els espartans. Xerxes comença a enviar tropes que van caient successivament a mida que arriben al coll d’embut que és el pas de les Termòpiles. Amb els primers morts construeix un mur de cadàvers per evitar que passin pel camí costaner. També ajuda molt que mitja flota persa s’enfonsa davant les costes en una tempesta. Amb tot són més de 100.000 soldats que van arribant per glopejades.
Efialtes, un espartà deformat que s’escapà de la “selecció” que feien al nèixer, s’ofereix a Leònides, però és rebutjat al no poder lluitar en les mateixes condicions que la resta d’espartans. Ultratjat visita Xerxes i, a canvi de riquesa, dones i un uniforme, accedeix a mostrar-li un camí secret per situar-se a la reraguarda espartana.
Mentrestant a Esparta, la reina intenta convèncer el consell perquè envïin l’exèrcit a ajudar Leònides. Les conxorxes es succeeixen i, per poder parlar-ne públicament, Cimó l’obliga a sotmetre’s sexualment. Malgrat tot, quan finalment pot adreçar-se als polítics, Cimó s’hi oposa i delata la vexació. La reina agafa una espasa i el mata allà davant mateix i, en caure mort, queda delatat com a traïdor al descobrir-se les monedes perses que portava a la bossa.
A tot això, ja és tard per Leònides i els seus espartans. Els arcadis que encara quedaven vius ajudant-los es retiren sabent que també venen per la reraguàrdia. I finalment, quan Xerxes envolta els espartans, els demana submissió a canvi de perdonar-los la vida i, quan semblava que així ho feien, en un últim intent Leònides intenta matar amb una llança Xerxes de la mateixa manera que va matar el llop d’adolescent, però només el fereix a la galta. En la batalla final queden tots morts menys Dilios, malferit, que ha tornat a casa per explicar l’heroicitat.
Un any després, desenmascarat Cimó i amb la llegenda de les Termòpiles ben viva, Dilios encapçala 10.000 espartans i 30.000 grecs lliures a Platea per derrotar l’exèrcit persa, en una proporció a favor dels perses de 3 a 1, marcant una fita en el naixement de la cultura occidental i la democràcia.
La història és narrada en off per l’únic soldat espartà sobrevivent, Dilios. Tot comença amb la infantesa de Leònides, com podria haver estat la de qualsevol altre nen espartà, en el moment del naixement on són “seleccionats” o directament sacrificats depenent de si el nen neix sa o amb algun defecte. Durant tota la seva infantesa són entrenats en la lluita i la supervivència: als 7 anys és separat de la seva mare i introduït en un món de violència, i una mica més tard (15 anys?), passant fam i fred, ha d’entrar en un bosc ple de perills on tornarà com a rei o no tornarà. Es narra com mata el llop i torna amb la seva pell com una capa per ser-ne el rei d’Esparta.
Ja convertit en home, casat i amb un fill de pocs anys, rep un emisari persa del rei Xerxes oferint-li submissió a canvi de seguir amb les seves vides. Leònides el llença d’una patada a un pou.
Decidit a plantar-li cara al rei persa ordena reunir els 300 millors guerrers espartans. Abans però ha de demanar permís als èfors, els místics d’Esparta (equivalents a l’esglèsia) i, segons el seu parer, el consell espartà (polítics) accedirà a enviar-los o no. Els èfors han rebut monedes d’or amb l’efígie de Xerxes i diuen no. I el consell espartà, control·lats per Cimó, un conseller de Leònides però també comprat amb monedes d’or, decideix no enviar cap exèrcit.
Leònides diu que hi va només amb una guàrdia personal de 300 homes, sense exèrcit, per sortejar la prohibició. De camí se li unexien altres soldats de pobles veïns però que no són soldats de naixement com els espartans. Xerxes comença a enviar tropes que van caient successivament a mida que arriben al coll d’embut que és el pas de les Termòpiles. Amb els primers morts construeix un mur de cadàvers per evitar que passin pel camí costaner. També ajuda molt que mitja flota persa s’enfonsa davant les costes en una tempesta. Amb tot són més de 100.000 soldats que van arribant per glopejades.
Efialtes, un espartà deformat que s’escapà de la “selecció” que feien al nèixer, s’ofereix a Leònides, però és rebutjat al no poder lluitar en les mateixes condicions que la resta d’espartans. Ultratjat visita Xerxes i, a canvi de riquesa, dones i un uniforme, accedeix a mostrar-li un camí secret per situar-se a la reraguarda espartana.
Mentrestant a Esparta, la reina intenta convèncer el consell perquè envïin l’exèrcit a ajudar Leònides. Les conxorxes es succeeixen i, per poder parlar-ne públicament, Cimó l’obliga a sotmetre’s sexualment. Malgrat tot, quan finalment pot adreçar-se als polítics, Cimó s’hi oposa i delata la vexació. La reina agafa una espasa i el mata allà davant mateix i, en caure mort, queda delatat com a traïdor al descobrir-se les monedes perses que portava a la bossa.
A tot això, ja és tard per Leònides i els seus espartans. Els arcadis que encara quedaven vius ajudant-los es retiren sabent que també venen per la reraguàrdia. I finalment, quan Xerxes envolta els espartans, els demana submissió a canvi de perdonar-los la vida i, quan semblava que així ho feien, en un últim intent Leònides intenta matar amb una llança Xerxes de la mateixa manera que va matar el llop d’adolescent, però només el fereix a la galta. En la batalla final queden tots morts menys Dilios, malferit, que ha tornat a casa per explicar l’heroicitat.
Un any després, desenmascarat Cimó i amb la llegenda de les Termòpiles ben viva, Dilios encapçala 10.000 espartans i 30.000 grecs lliures a Platea per derrotar l’exèrcit persa, en una proporció a favor dels perses de 3 a 1, marcant una fita en el naixement de la cultura occidental i la democràcia.
Poca cosa més es pot dir d’una pel·lícula que, es vulgui o no, s’ha convertit en un clàssic. I ha quedat ben arrelada a la memòria col·lectiva de tota la societat.
IMDb (7,7):
“El rei Leònides d’Esparta i una força de 300 homes combaten els perses a les Termòpiles 480 aC.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada