Altered Carbon (2018) S01

[56]

Té tantes coses bones i és tan bona que no sé ni per on començar…

D’alguna manera, les últimes sèries que he anat veient s’han anat lligant entre elles tot i ser molt diferentes i no tenir res a veure: Black Mirror, Star Trek: Discovery i Altered Carbon.

A això, suma-li estètica Blade Runner, ganes de fer bé les coses i ja tenim una sèrie de culte. És que la miris per on la miris és boníssima! Cal veure-la!

Hi han uns 5-6 primers capítols sublims. I quan la història sembla que ja no té més recorregut, llavors embolica que fa fort! I torna a “començar” amb una història encara més recargolada. El més inqüietant és veure personatges en la pell d’altres… una àvia en la pell d’un punk o una mare en la pell d’un “senyor amb barba” i com tots hem acabat veient el personatge interior i no pas “la pell”. Si alguna cosa no m’ha agradat ha estat el protagonista, que al principi m’agradava molt, però després, veient la seva versió original oriental, m’ha agradat més l’oriental… potser pels posat “xuletes” del protagonista… petits detalls.

Algú deia, veient els primers capítols de la sèrie, que la qualificació de “majors de 16 anys” podia ser perquè hi han un parell de nus integrals. Havent-la vist puc assegurar que no és per això. És perquè el protagonista fuma sense parar i fumar és una pràctica social mal vista. ;-) I ara que he mencionat els nus, haig de comentar que és de les poques vegades que no he vist els nus sexualment i això que hi ha una càrrega molt forta de contingut sexual. Jo he vist “pells”, carcases… Fundes, com diuen ells.

10 capítols de 46-66 minuts.

IMDb (8,5):
“En un futur on la consciència es digitalitza i s’emmagatzema, un presoner torna a la vida en un nou cos i ha de resoldre un assassinat mental per guanyar la seva llibertat.”