[105]
Valoració
Fitxa tècnica
Kyoko Okazaki (guió, dibuix i tinta)
(
Pink - Pink)
[ Manga
seinen,
slice of life ] (ed. 2018)
Ponent Mon
20 capítols - 256 pàgines - 170 x 240 mm (22 mm gruix)
Sinopsi
Whakoom:
“Yumiko exerceix la prostitució perquè el seu treball diari no li dona prou com per alimentar la seva mascota, un cocodril. Un cant a la felicitat, l’amor i els diners. Adult, tràgic, irreverent.”
Crítica
Còmic o manga?
Com collons ho classifico això? És còmic o és manga? L’autora (
Kyoko Okazaki (1963)) és japonesa, l’estil és clarament manga… però està editat en el sentit occidental de lectura. De fet, en algunes pàgines, he començat llegint al revès… (mai m’hauria imaginat que m’acostumaria a llegir d’aquesta manera). L’obra és de 1989 –cosa que no tenia gaire clara, tot i que, de segur, hauria llegit–, per la qual cosa, penso, intentant obrir mercat, ho va publicar per arribar al màxim públic occidental possible.
El dibuix té un punt desgarbat, sense arribar a l’estil
Hinako Sugiura de
Miss Hokusai (1983-1987). En alguns aspectes sembla que li falti traça per dibuixar el cocodril –cosa que, particularment, no té problemes en reconèixer enmig de la “trama” de la història– i, en canvi, en altres aspectes com l’ús de les trames o la sintetització d’algunes expressions, m’agrada força com ho resol.
M’ha agradat molt la manera com tracta alguns temes com la mateixa prostitució, normalitzant-ho fins i tot, però sobretot, fent-ho d’una manera natural que potser ara, amb el retrocés en la mentalitat social per una banda i l’excés de zel en els temes que impliquen heteropatriarcat per altra, estaria mal vist. Potser la salva el fet que l’autora és dona i el moment en que es va publicar, una època en que, segons la meva opinió, hi havia més llibertat per exposar segons quins temes que no pas ara.
Edició extraordinària –com sempre– de Ponent Mon.
Resum (amb espòilers)
Yumi és una noia que treballa en una oficina, però que, quan li ve de gust o necessita algun extra econòmic, es prostitueix portant d’aquesta manera una doble vida. Es diu que els motius són que, quan era petita, després de molt insistir-hi, el seu pare li va regalar un cocodril petitet. Ara però, s’ha fet gran i, tot i que està prohibit tenir-lo a casa, l’ha de mantenir i això és car. Potser el que més sorprén és la manera de mostrar la prostitució al Japó, on està més o menys normalitzat i institucionalitzat fins a cert punt, en el que no es necessiten proxenetes (“xulo-putes”) i cadascú pot exercir-ho com qualsevol altra activitat econòmica.
Anem coneixent, mica en mica, les particularitats d’aquesta noia que, sembla no estar del tot bé del cap, però que en altres aspectes, potser està millor que molta gent que considerem normal. Aquesta noia va perdre la seva mare de petita i el seu pare es va casar amb una altra dona que, en els primers anys, va exercir de mare, però que en cap moment van acabar congraciant. Aquesta madrastra va tenir una filla amb el seu pare i ara, la noieta (de 12 anys?) que és germana, òbviament, és una de les poques amigues que té.
Per altra banda, la madrastra té un afer sexual amb un noi molt més jove que ella, escriptor. Les dues germanes se n’assabenten, però la petita no ho porta gaire bé. Yumi, que tot i relacionar-se amb la gent de l’oficina els desprecia a la seva manera pensant que s’estan esforçant més del compte per tenir una feina mal pagada, acaba coneixent l’amant de la madrastra. Entre ella i la germana petita l’acosen fins saber-ne els últims detalls de la seva vida. Acabem sabent, per ulls de les germanes i també des dels seus propis pensaments, que una noia de la seva edat amb la que ha tingut relacions li va darrera, però que prefereix els diners i regalets de la dona gran.
D’una manera o altra, la relació entre Yumi i l’amant de la seva mare es va acostant i, en saber-ho, la mare entra en un estat de gelosia i planifica una venjança. Mentrestant Yumi i Haruo han de deixar el pis de la Yumi per una inundació i s’instal·len al piset de Haruo. La mare, en saber on viu, hi entra i fa desaparèixer el cocodril. Yumi entra en depressió, però Haruo li fa costat. Finalment, Haruo guanya un premi com a novel·lista i planejen marxar a una illa tropical. Més tard, la mare, li envia un joc de viatge folrat amb pell de cocodril i quan Yumi sap que ha estat la seva madrastra, irromp a la seva casa amb un bat de beisbol amb intenció de fer-hi una escabetxina, però la seva germana l’atura.
Quan finalment estan disposats a marxar del país, les dues germanes esperen a l’aeroport per despedir-se mentre Haruo atén la premsa i, tot esperant, amb un gir inesperat i potser una mica brusc dels fets, es destapa la relació del guanyador d’un premi nacional de novel·la amb un prostituta i, després d’intentar fugir de la premsa, tot dirigint-se a l’aeroport, un accident acaba amb la seva vida mentre veiem les dues germanes esperant amb resignació més temps de l’esperat.
[667] 
