Qui tingui el cul gros que aprofiti ara perquè sembla que és el nou ideal de bellesa… té les de guanyar.
El que m’ha sobtat però, ha estat veure aquesta informació mostrada gràficament a través d’infografia, de l’evolució dels ideals de bellesa al llarg dels últims 100 anys, però en dos webs diferents i dos estils prou diferents també. Primer ho vaig veure a IdeaFixa i després a The Daily Hiit Blog.
Així doncs, noies ja ho sabeu, ajusteu-vos els leggings i a marcar la cansalada… ;-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 infografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #01 infografia. Mostrar tots els missatges
dijous, 22 de gener del 2015
dissabte, 1 de novembre del 2014
Apple Mac
“No he necessitat mai saber com funciona un ordinador.
Sempre he fet servir un Mac.”
[ Jo diria que això ja ho ha dit algú abans… però ara mateix no li ho sé atribuir a ningú…
Així que m’ho faig meu (almenys en aquesta construcció i contexte): Ricard Vilanova ]
Així que m’ho faig meu (almenys en aquesta construcció i contexte): Ricard Vilanova ]
El cas és que acabo de veure aquesta imatge en alta resolució (3.000 x 4.473 px) ( feu click aquí si voleu veure l’original ) i no he pogut evitar fer-ne un check-point i he anat marcant-ne allò que, en un moment o altre, he remenat… ;-)
Això vindria a ser un llistat més o menys actualitzat de les diferentes eines informàtiques que he utilitzat per treballar des del primer Mac Classic II de l’any 1991 amb un disc dur de 50MB!
Sempre havia sentit que “per feina” l’ordinador s’havia de canviar cada dos anys. I en principi així era, tot i que en algun cas fins i tot me l’havien canviat bastant abans per interessos “fiscals”. En canvi, “per casa”, que es canviés cada quatre anys n’hi havia prou.
Des que els ordinadors me’ls haig de pagar jo, els faig durar un mínim de quatre anys i només el canvio quan l’obsolescència programada m’obliga… Si el que compres és bo, pot durar bastant més. I per altra banda ja no existeix diferenciació entre el “per feina” i el “per casa” doncs, per exemple, jo no tinc televisor: tinc un ordinador de 27” on hi veig la televisió.
dimarts, 7 d’octubre del 2014
Arbre evolutiu de les religions
He vist aquesta interessant infografia, però no la podia visualitzar completament si no era “passant per caixa” o en trossos molt petits… així que he fet una mica de trampa i ara es pot veure en gran (fent clic en la imatge) com han anat “evolucionant en la ment, les societats i els entorns polítics del nostre planeta les religions des de temps immemorials.
La seva història comença fa uns 100.000 anys amb l’animisme, que no és més que la creença que els objectes que ens envolten (animals, cels, muntanyes) tenen «ànima». Segons el seu aspecte o aparent comportament passen a ser venerats com déus, però en essència explica el món com alguna cosa en on «tot està viu».
D’aquí es va passar fa uns 10.000 o 12.000 anys a la bruixeria i el xamanisme, que és bàsicament el mateix però on un tipus llest assegura poder influir sobre el sofriment, contactant amb els déus i els esperits. A partir de l’any 3.500 a. C. va aparèixer el politeisme on ja s’adorava a déus i divinitats organitzades d’una manera familiar, jeràrquica i segons les seves habilitats, com feien els egipcis, grecs i romans. Aquesta època gloriosa va tenir la seva esplendor entre el 2.000 a. C. i el començament de la nostra era.
A partir d’aquí van continuar les ramificacions fins al que coneixem avui dia: el judaisme, cristianisme + catolicisme i l’islam, que comparteixen origen; els mites germànics i celtes; els mormons i cienciòlegs; els mites xamànics dels indis americans; la santeria d’Oceania i altres regions… Un megamix interessant d’analitzar en qualsevol assignatura del tipus «Història de les religions», que probablement vindria bé a les escoles.”
La seva història comença fa uns 100.000 anys amb l’animisme, que no és més que la creença que els objectes que ens envolten (animals, cels, muntanyes) tenen «ànima». Segons el seu aspecte o aparent comportament passen a ser venerats com déus, però en essència explica el món com alguna cosa en on «tot està viu».
D’aquí es va passar fa uns 10.000 o 12.000 anys a la bruixeria i el xamanisme, que és bàsicament el mateix però on un tipus llest assegura poder influir sobre el sofriment, contactant amb els déus i els esperits. A partir de l’any 3.500 a. C. va aparèixer el politeisme on ja s’adorava a déus i divinitats organitzades d’una manera familiar, jeràrquica i segons les seves habilitats, com feien els egipcis, grecs i romans. Aquesta època gloriosa va tenir la seva esplendor entre el 2.000 a. C. i el començament de la nostra era.
A partir d’aquí van continuar les ramificacions fins al que coneixem avui dia: el judaisme, cristianisme + catolicisme i l’islam, que comparteixen origen; els mites germànics i celtes; els mormons i cienciòlegs; els mites xamànics dels indis americans; la santeria d’Oceania i altres regions… Un megamix interessant d’analitzar en qualsevol assignatura del tipus «Història de les religions», que probablement vindria bé a les escoles.”
[ Via Microsiervos ]
Etiquetes:
#01 coses meves,
#01 infografia
dimarts, 3 de juliol del 2012
Weeds (8a temporada)
Nens! Tapeu-vos les orelles i els ulls que la irreverent Mary-Louise Parker ja ha tornat! I sembla que aquesta temporada amb bon ritme després dʼalguna que altra temporada totalment incertes.Per cert, acabo de descobrir que el creador de la sèrie, Jenji Kohan, és LA creadora: és dona.
Excel·lent els títols de crèdit dʼun il·lustrador del que ja havia vist alguna cosa (alguna presentació a TED, diria jo) i reprenen la sintonia original Little Boxes, el millor que podien fer. Un resum dibuixat de totes les temporades. Bo... molt bo!
ACTUALITZAT: ho han fet la gent de Cognitive Media (i no sé si aquest cop conjuntament amb The RSA tal i com van fer amb el vídeo de lʼensenyament obsolet que ja vaig comentar en aquest bloc).
Sʼesperen 13 capítols per aquesta temporada.
Etiquetes:
#01 infografia,
#01 sèries
divendres, 28 d’agost del 2009
Infografia en video-clip
Aquest vídeo ja l'havia vist fa temps. Ara l'acabo de tornar a veure tot rellegint les notícies d'Elisava Escuela Superior de Diseño - Postgrado en Diseño y Dirección de Arte.
I m'acabo de donar que compte que és del 2002!!!
L'anoto aquí per tenir-lo "guardat" com a recopilatori de diferents tipus d'infografies.
Que el gaudiu:
I m'acabo de donar que compte que és del 2002!!!
L'anoto aquí per tenir-lo "guardat" com a recopilatori de diferents tipus d'infografies.
Que el gaudiu:
Etiquetes:
#01 curiositats,
#01 disseny,
#01 infografia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



















































































































