De beta a responsive

Informo que www.ricardvilanova.com, en l’actual versió 6.0, ha deixat de ser beta (adaptada només a navegadors d’escriptori) i ara ja és responsive (adaptativa a navegadors d’escriptori, tablets i mòbils).

HTML5 + CSS3 + Bootstrap + jQuery + animation.css + PHP són algunes de les tecnologies que he utilitzat per donar-la per acabada.

A més a més faig saber que també he investigat AMP i, en la mida dels coneixements que he anat adquirint, també he preparat la pàgina canonical en versió Accelerated Mobile Pages.

iPad 2 oficialment obsolet

Després de 5 anys de la seva compra, Apple ha decidit que el meu iPad 2 està obsolet. Així… sense més… I encara que s’ha fet esperar perquè altres productes amb menys anys ja els va jubilar amb anterioritat.

Dic que està obsolet perquè, des d’ara que hi ha la nova actualització del seu iOS (iOS 10), ja no el suporta. O sigui que a aguantar “indefinidament” amb l’actual iOS 9.3.5

“Pepino” is dead. Long live the new iMac…

Feia dies –realment setmanes i fins i tot mesos– que el “pepino” anava avisant. Es calentava molt… la pantalla començava a fer efectes d’estar mig torrada… els ventiladors començaven a treballar a marxes forçades… Es veia venir i finalment ha passat! El “pepino” ha mort!

A hores d’ara encara no sé quin ha estat el problema, però dono per fet que és un problema de targeta gràfica fregida. No tinc clar encara si en el meu “pepino” la targeta va soldada a la placa, cosa que convertiria el vell “pepino” en una totxana sense utilitat (més enllà de canviar tota la placa base conjuntament amb la targeta amb un cost amb un preu superior a 500 eur.) i sense la certesa de que la reparació sigui efectiva. Recordo que quan vaig comprar el “pepino” tenia l’opció d’escollir la targeta i potser per això no va soldada, la qual cosa faria la reparació molt més econòmica. Però tampoc en tinc cap certesa…

Així que, a grans mals, grans remeis: he comprat un nou iMac!

Bàsicament és el mateix model que el de 2011 però una mica més lleuger… i més econòmic també…

Realment no era el millor moment, econòmicament parlant, però sí necessari. Sempre he sentit dir que un ordinador en una empresa a ple rendiment té un vida útil de dos anys. A mi personalment sempre m’ha semblat ridícul i he pensat que un Mac com a mínim té una vida útil de 4 anys –repeteixo, a ple rendiment–. I si haig de ser sincer, concretament aquest “pepino” anava suficientment inflat per durar un mínim de 6 anys.

Quan decideixes actualitzar perquè saps que treballaràs millor és la teva opció. Però quan ho has de fer per una causa major perquè estàs entre l’espasa i la paret, és una putada! Però això és el que hi ha.

A sobre, ja feia uns mesos que havia hagut de desconectar el disc dur de seguretat de 2TB per Time Machine, que també havia començat a fallar i finalment vaig veure que no el podria recuperar pels mètodes tradicionals. O sigui que a hores d’ara no tinc segur que pugui recuperar els arxius. Tinc l’esperança que sí, en mode target FireWire (Target Disk Mode via FireWire), però fins que no m’arribi el nou juguet no ho sabré.

A esperar doncs…

Apple Mac

“No he necessitat mai saber
com funciona un ordinador.
Sempre he fet servir un Mac.”

[ Jo diria que això ja ho ha dit algú abans… però ara mateix no li ho sé atribuir a ningú…
Així que m’ho faig meu (almenys en aquesta construcció i contexte): Ricard Vilanova ]

El cas és que acabo de veure aquesta imatge en alta resolució (3.000 x 4.473 px) ( feu click aquí si voleu veure l’original ) i no he pogut evitar fer-ne un check-point i he anat marcant-ne allò que, en un moment o altre, he remenat… ;-)

Això vindria a ser un llistat més o menys actualitzat de les diferentes eines informàtiques que he utilitzat per treballar des del primer Mac Classic II de l’any 1991 amb un disc dur de 50MB!

Sempre havia sentit que “per feina” l’ordinador s’havia de canviar cada dos anys. I en principi així era, tot i que en algun cas fins i tot me l’havien canviat bastant abans per interessos “fiscals”. En canvi, “per casa”, que es canviés cada quatre anys n’hi havia prou.

Des que els ordinadors me’ls haig de pagar jo, els faig durar un mínim de quatre anys i només el canvio quan l’obsolescència programada m’obliga… Si el que compres és bo, pot durar bastant més. I per altra banda ja no existeix diferenciació entre el “per feina” i el “per casa” doncs, per exemple, jo no tinc televisor: tinc un ordinador de 27” on hi veig la televisió.

Yosemite

Molt s’està parlant últimament de la darrera actualització d’OS X a Yosemite (OS X 10.10). I com se n’està parlant molt, també és normal que hi hagin moltes opinions parlant-ne bé i parlant-ne malament. El que passa és que, com sempre, són més altisonants les que en parlen malament.

He sentit a dir (llegit, per ser més precisos) que si les noves icones són un nyap, que si estan buscant reproductors alternatius a iTunes… en fi, un desgavell de despropòsits basats en l’experiència (bona o dolenta) i esforç necessaris per “superar” un canvi. Ep! Que els canvis no s’han de superar… només cal adaptar-s’hi!

Doncs en aquest punt haig de trencar una llança a favor i dir que a mi sí m’agrada. I m’agraden especialment les noves icones, tan discutides darrerament. Concretament la icona de iTunes m’excita… sí, em posa “caxondo” (intel·lectualment parlant). I també m’agraden els canvis que hi han hagut en les aplicacions, alguns molt subtils, però d’altres ben evidents que t’obliguen a reciclar-te però que, al meu entendre, sempre és per bé. I m’agrada tant que sempre em quedo amb ganes d’aprendre i saber què hi ha de nou i què més han canviat.

Malgrat l’oligopoli de la obsolescència programada…

OSX 10.10 instal·lat! “¡Ole tus güevos!”

Amb un “giñe” “que-te-cagas”, tot cal dir-ho, ja tinc instal·lada la “cuadratura del cercle”, que no és ni més ni menys que l’OS X versió 10.10, també conegut com Yosemite pels amics… Amb una descàrrega lenta de nassos, però finalment plenament operativa i sense ni un problema.

Només he necessitat una versió de Java més recent perquè em funcionin les “obsoletes” aplicacions de Adobe Creative Suite 5 (CS5). Per la resta tot funcionant correctament. Ja després he vist noves actualitzacions que s’estan baixant automàticament…

“Qui dia passa, any empeny”. :D

10.8 Mountain Lion

Mʼhe esperat a que actualitzessin QuarkXPress a la versió 9.3.0.0, compatible amb Mountain Lion, per fer-ne lʼactualització Era lʼúnica aplicació que tenia constància no acabava de xutar en tots els equips correctament. Des dʼaquesta nit passada ja està funcionant perfectament.

De moment sembla que va tot fi com la seda. Les notificacions una mica pesadetes, però ja li agafarem el truc... I diria que he guanyat espai de disc... però tampoc em feu massa cas.

Google Drive vs Dropbox

Fa temps que tinc documents a Google Docs. La majoria no els utilitzo (els vaig pujar per provar), però nʼhi ha algun que sí i fins i tot estic enllaçant entrades dʼaquest bloc a gràfiques que em genera automàticament un arxiu de taules. I ha estat ara, actualitzant aquest document que he vist que Google Docs es converteix (o millor sʼintegra) dins Google Drive, un servei dʼenmagetzament al núvol gratuït fins les 5GB similar a Dropbox.

Dropbox, per altra banda, lʼestic fent servir des de fa ja molt de temps i a nivell professional liʼn trec prou de suc. Em va molt bé pel tema de feines que sʼenvien en PDF, doncs no haig dʼenviar els documents; només pujar els arxius a Dropbox i en el correu enviar lʼenllaç, cosa que agilitza els correus.

El que mʼha agradat ara pèro, ha estat que, un cop descarregat el Google Drive per Mac (que per cert encara no he utilitzat perquè, de moment, de moment faig servir la versió web), he vist que també acabaven de preparar la versió per iOS (per iPad en el meu cas). Lʼhe baixada i mʼha encantat aquesta versió. Potser que ara la faré servir més i tot que el Dropbox... serà qüestió de provar.

Així que, això de comparar avantatges i punts febles dʼun i de lʼaltre, com estic llegint últimament, res de res! Es poden complementar a la perfecció.

Descarregar vídeos de YouTube (anotació personal)

No sé quantes vegades ho he fet, però com passa tant de temps entre una i altra sempre ho acabo oblidant. A més, em sembla, que això ha anat canviant amb el pas del OS i les opcions de privacitat i bloqueig de vídeos... En tot cas, aquí una anotació personal de com descarregar vídeos de YouTube.

Opció 1:
Descarregar-se l'aplicació MacTubes.

Opció 2:
En cas de que algun vídeo estigui mig bloquejat i MacTubes no tʼho permeti, la següent opció és utilitzar Safari i la caché enmagatzemada... Aquest procés és una mica més lent i sʼha de fer la descàrrega fins a 3 cops perquè els vídeos estan pensats per a reproduir-se per streaming:

1. Primer has de trobar el vídeo que vols i assegurar-teʼn que és el que vols. Després has de seleccionar la qualitat a la que vols el vídeo. Millor fer una pausa si volem una qualitat mínimament decent. Si no tenim cap altra finestra en Safari millor que millor. Anem al menú Finestra > Activitat. Busquem lʼarxiu que ocupa més memòria i que sʼestà descarregant en aquest moment (descàrrega 1a).
2. Fem doble click en lʼenllaç dʼaquesta Activitat i seʼns obrirà una nova finestra en el navegador però aquest cop només amb lʼarxiu de vídeo. Fem pausa i esperem que acabi de carregar-se (descàrrega 2a).
3. Ja amb la càrrega finalitzada, copiem la URL de la barra dʼadreces i, fent click al botó descàrregues (a la dreta del camp del cercador), seleccionem qualsevol arxiu ja descarregat i fem Enganxar. En aquest moment lʼarxiu sʼestà descarregant de veritat (descàrrega 3a) a la carpeta Descàrregues o on tinguem per indicat que el navegador ens deixi les descàrregues.

Normalment lʼarxiu es dirà videoplayback.mp4. Només hem de canviar-li el nom (si volem) i, en el meu cas, cap a Pel·lícules dʼiTunes per poder sincronitzar amb lʼiPad.

Una de cables...

Veieu aquesta “merdeta” de cable de l’esquerra? El vaig haver de comprar quan vaig comprar l’iMac de 24” Intel Core2Duo ara fa quatre anys... i mig. El necessitava per connectar el segon monitor. És un cable adaptador Mini DVI a DVI. Mini DVI és l’stàndar que van decidir muntar, els de Cupertino, als iMac i aquest adaptador era necessari per conectar aquest segon monitor del que parlo. Aquesta “merdeta” de cable em va costar, en el seu moment, 29 eur. Ara pel que veig val 20 eur.

Ara els iMac ja no porten Mini DVI i porten un port Thunderbolt al que també s'hi conecten dispositius amb connector Mini DisplayPort. Així que em puc menjar els 29 eur. del seu moment amb patates... són coses que passen i del tot inevitables.

Ara bé, per conectar el nou iMac 27” Intel QuadCore i7 amb el segon monitor necessito un nou cable... és que no és ni un cable (medeix 5 cm)... és un adaptador. Necessito un adaptador Mini DisplayPort a DVI com el de la dreta. Fa unes setmanes vaig estar a punt comprar-lo a l’AppleStore, però el preu desorbitat (39,95 eur. + despeses d’enviament = aproximadament 46 eur.!!!) em va fer dessistir. Ara veig que està a 30,00 eur... o m’hi vaig fixar malament o l’han rebaixat... totes dues coses podrien ser.

A través de comentaris de geeks que estan pitjor que jo he conegut un web, DealExtreme, que té productes a uns preus estranyament baixos. I dic estranyament baixos perquè he aconseguit el mateix cable a, atenció, 5,88 eur.! I ep, despeses d’enviament incloses! Increïble, però cert!

L’explicació? Primer el preu real està en dòlars americans i el preu final és de $7,93 (ja se sap la diferència de divisa i tal... 1 EUR = 1,34863 USD). I la segona explicació és que estan a la Xina, concretament a Hong Kong. I l’última explicació és que, tot i enviant-ho per correu aeri, poden tardar de dues a tres setmanes. A mi m’en tardaran més perquè no tenien el punyetero cable en stock i he “perdut” dues setmanes esperant a que ho rebessin del seu proveïdor. Malgrat tot, jo vaig fer la comanda el 25/10/11 i ahir 09/11/11 ho van enviar. Quan ho rebi, ho reportaré. També hi ha l’explicació de les devolucions: el que t’envïin t’ho has de menjar sí o sí, perquè que t’ho envïin és de franc, però fer la devolució és més car l’enviament que el producte... se m’acut...

Pepino

Unboxing (2)

Osti, tu! El dimarts em va arribar un paquet i avui divendres un altre... però aquest ben gros! Quina setmana més intensa!

I ara també dos caixes. Comencem també per la petita... què serà, què serà...?

Un disc dur extern amb conexió FireWire 800 de 2 TB per còpies de seguretat!!! Toma ya...

I a la caixa gran què hi ha?

Un iMac de 27"!!! Pesa com un mort... a veure... gairebé 20 Kg!

Poden passar els anys que encara em sorprenc de veure com es curren el packaging aquesta gent de Cupertino. Un packaging que gairebé no dura ni dos minuts... perquè un cop obert què: a la brossa. Però què ben parits estan els envoltoris! És que m'ho guardaria tot, fins i tot els plàstics de filferro dels cables... ;-)

I mira, mira... el nou teclat. Que no és nou, però per mi sí. I el ratolí, però? Que no hi ha ratolí? Doncs no. He demanat NOMÉS Magic TrackPad: si tot és tecnologia dactilar quan abans ens acostumem millor.

Ara aprofitarem l'avinentesa i substituirem les 4 GB de RAM que porta per les 16 GB que ja tenia comprades.

Més fàcil impossible. I de pas fotografio el peu per tenir-ne el número de sèrie (encara vindrà algun desaprensiu i em farà alguna malesa, però més val tenir-lo a mà).

Així, finalment què tenim aquí? Doncs un autèntic PEPINO... iMac 27" amb:

• HD 256 GB SSD (per sistema, aplicacions i feines principals; això vol dir, ni més ni menys que 12 segons d'arrancada d'un potentíssim sistema operatiu anomenat Lion (10.7.2) i, sobretot, atenció a la dada, 2 segons per obrir Photoshop... escandalós... tot en un silenci que no estava acostumat; aquest extra és dels més cars que he pagat, però també que ho he fet més a gust) + 1TB
• RAM 16 GB (aquestes 16 GB han costat al voltant de 90 eur.; el dia que les 32 GB de RAM que pot arribar a portar no valguin els 650 eur. que valen a dia d'avui, en tornarem a parlar
• processador Intel Quad-Core i7 3,4 GHz
• tarjeta gràfica AMD Radeon HD 6970M 2 GB GDDR5

Ara toca fer les instal·lacions corresponents i veure què funciona sota Intel a 64 bits amb el nou Lion (10.7.2) i què haurem de mantenir durant algun temps al iMac 24", HD 256 GB i RAM 3 GB (al màxim que va tenir el seu moment de glòria)